Drogues i alcohol a l'adolescència --- Drogas y alcohol en la adolescencia

[Entrada 222]

Drogues i alcohol a l'adolescència

Per al filòsof, creix més herba a les valls de la ximpleria que no pas als cims pelats de la prudència.
(Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951))

El consum de drogues i alcohol (1) entre adolescents, especialment entre els menors de 18 anys, és creixent, i no és només un problema local a Espanya, sinó que té un abast internacional. A Europa 47% dels joves entre 14 i 16 assegura haver pres alcohol durant el mes anterior, un 13% diu fumar tabac diàriament i un 7% haver consumit haixix almenys una vegada en els últims 30 dies.

Una cultura de consum d'alcohol s'ha instal·lat a Llatinoamèrica i amenaça de convertir-se en un autèntic problema de salut pública a la regió, l'augment del consum d'alcohol entre adolescents se situa en el 18,4% des del 2010. En aquesta zona als 18 anys, el 77% de la població ja ha pres alguna beguda alcohòlica, i el 60% dels adolescents ho ha fet tot just passats els 14.

A Espanya el 31,9% dels adolescents entre 14 i 18 anys beu alcohol el cap de setmana i gairebé el 80% dels joves han consumit alcohol abans dels 18 anys. Comencen a beure als 13,9 anys de mitjana. El 42% dels joves entre 15 i 17 anys assegura que li compensa emborratxar-se, tot i els riscos associats, i el 35% considera que l'alcohol els permet "passar-ho bé".

El Senat espanyol va posar en marxa una Ponencia de estudio: "Menores sin alcohol", la qual va donar llum a un projecte d'una nova llei amb l'objectiu de retardar l'edat d'inici de consum d'alcohol fins als 18 anys. A més de reiterar la prohibició del "botellón" (consum d'alcohol en espais públics), de la venda d'alcohol a menors i d'algunes altres limitacions en la venda i publicitat de l'alcohol, carrega les tintes en les responsabilitats del pares en aquest afer.

Aquesta nova llei inclou les sancions als pares dels menors que beguin, i, en cas de reincidència greu, si es demostra una actitud negligent dels pares, s'aplicaria la normativa existent en l'ordenament jurídic per a la protecció del menor que pot arribar fins a la pèrdua de la tutela dels fills. Per evitar la sanció, els pares podran participar juntament amb els seus fills en activitats reeducatives de prevenció del consum.

Hi ha una manca d'acord entre els experts. Alguns es mostren "escèptics" davant l'eficàcia d'una llei de menors sense alcohol. Ja hi ha lleis i normatives d'aquests tipus a diverses comunitats i no han funcionat, a més del poc impacte que han tingut les campanyes informatives sobre aquests temes.

Islàndia, un país de 300.000 habitants, ha aconseguit, només en 20 anys, passar de ser un dels estats europeus amb major incidència del consum d'alcohol i tabac entre els joves, a què tot just el 5% dels joves entre 14 i 16 asseguri haver pres alcohol durant el mes anterior, i només un 3% digui fumar tabac diàriament (recordem que la mitjana europea és del 47% i el 13% respectivament), mentre a la resta del món aquests valors estan creixent.

Les raons de l'èxit islandès cal buscar-les en el programa Youth in Iceland (Joventut a Islàndia), posat en marxa el 1998, amb l'objectiu de reduir el consum de substàncies addictives entre la joventut. La base és la investigació contínua dels hàbits i preocupacions dels adolescents. No s'actua en funció d'impressions sinó sobre informació fiable i directa extreta directament del joves amb enquestes i qüestionaris. Entre altres variables, es recullen dades sobre el sexe dels adolescents, les seves pautes de consum, les característiques de les llars, l'absentisme escolar i els seus problemes emocionals.

Amb aquests elements s'elaboren informes específics per a cada districte i per a cada escola. Després s'analitzen aquests informes a nivell local en un treball conjunt amb les escoles, les comunitats i els municipis, que identifiquen els principals factors de risc i de protecció enfront del consum d'alcohol i drogues. I s'informa els pares i se'ls explica que ells són el principal factor preventiu per als seus fills.

Des de 2002, es va prohibir que, llevat d'excepcions, els nens menors de 12 anys i els adolescents de 13 a 16 anys caminin sols pel carrer després de les vuit i les deu del nit respectivament. Els estudis van mostrar que la major participació en activitats extraescolars i l'augment del temps passat amb els pares disminuïen el risc de consumir alcohol i altres substàncies.

Els resultats obtinguts per Islàndia van portar a la creació en 2006 del programa Youth in Europe, amb la finalitat estendre la metodologia del país nòrdic a altres llocs del continent. S'està aplicant a 30 municipis fora d'Islàndia. A Espanya només hi participa la ciutat de Tarragona que té 103.000 habitants.

Les mesures del Senat espanyol, no semblen anar en la línia d'aquest programa europeu. Possiblement tinguin més interés des del punt de vista polític que social, ja que, com ja he defensat més d'un cop, aquesta mena lleis tenen sentit quan reforcen una acció social ben programada, mai serveixen per si soles per modificar els hàbits d'una societat. Però, en canvi, són ben típics dels sistemes totalitaris aquests intents de canviar les coses a base de lleis i imposicions.

(1) Tinc clar que l'alcohol és tan droga com la cocaïna o la marihuana, malgrat que el consum d'alcohol (i de tabac) sigui legal en molts països, especialment a occident, i en canvi la resta de drogues solguin estar prohibides i perseguides donant raó de ser i de subsistir a tota mena de camells, traficants, i d'altres bandes de malfactors com gàngsters, màfies, camorres, etc.

Una abraçada.

Drogas y alcohol en la adolescencia

Para el filósofo, crece más hierba en los valles de la tontería que a los picos pelados de la prudencia.
(Ludwig Wittgenstein, filósofo austríaco (1889 a 1951))

El consumo de drogas y alcohol (1) entre adolescentes, especialmente entre los menores de 18 años, es creciente, y no es sólo un problema local en España, sino que tiene un alcance internacional. En Europa 47% de los jóvenes entre 14 y 16 asegura haber tomado alcohol durante el mes anterior, un 13% dice fumar tabaco a diario y un 7% haber consumido hachís menos una vez en los últimos 30 días.

Una cultura de consumo de alcohol se ha instalado en Latinoamérica y amenaza con convertirse en un auténtico problema de salud pública en la región, el aumento del consumo de alcohol entre adolescentes se sitúa en el 18,4% desde 2010. En esta zona a los 18 años, el 77% de la población ya ha tomado alguna bebida alcohólica, y el 60% de los adolescentes lo ha hecho apenas pasados los 14.

En España el 31,9% de los adolescentes entre 14 y 18 años bebe alcohol el fin de semana y casi el 80% de los jóvenes han consumido alcohol antes de los 18 años. Empiezan a beber a los 13,9 años de media. El 42% de los jóvenes entre 15 y 17 años asegura que le compensa emborracharse, a pesar de los riesgos asociados, y el 35% considera que el alcohol les permite "pasarlo bien".

El Senado español puso en marcha una Ponencia de estudio: "Menores sin alcohol", la cual dio luz a un proyecto de una nueva ley con el objetivo de retrasar la edad de inicio de consumo de alcohol hasta los 18 años. Además de reiterar la prohibición del "botellón" (consumo de alcohol en espacios públicos), de la venta de alcohol a menores y de algunas otras limitaciones en la venta y publicidad del alcohol, carga las tintas en las responsabilidades de los padres en este asunto.

Esta nueva ley incluye las sanciones a los padres de los menores que beban, y, en caso de reincidencia grave, si se demuestra una actitud negligente de los padres, se aplicaría la normativa existente en el ordenamiento jurídico para la protección del menor que puede llegar hasta la pérdida de la tutela de los hijos. Para evitar la sanción, los padres podrán participar junto con sus hijos en actividades reeducativas de prevención del consumo.

Hay una falta de acuerdo entre los expertos. Algunos se muestran "escépticos" ante la eficacia de una ley de menores sin alcohol. Ya hay leyes y normativas de este tipo en varias comunidades y no han funcionado, además del poco impacto que han tenido las campañas informativas sobre estos temas.

Islandia, un país de 300.000 habitantes, ha conseguido, solo en 20 años, pasar de ser uno de los estados europeos con mayor incidencia del consumo de alcohol y tabaco entre los jóvenes, a que apenas el 5% de los jóvenes entre 14 y 16 asegure haber tomado alcohol durante el mes anterior, y sólo un 3% diga fumar tabaco diariamente (recordemos que la media europea es del 47% y el 13% respectivamente), mientras en el resto del mundo estos valores están creciendo.

Las razones del éxito islandés hay que buscarlas en el programa Youth in Iceland (Juventud en Islandia), puesto en marcha en 1998, con el objetivo de reducir el consumo de sustancias adictivas entre la juventud . La base es la investigación continua de los hábitos y preocupaciones de los adolescentes. No se actúa en función de impresiones sino sobre información fiable y directa extraída directamente del jóvenes con encuestas y cuestionarios. Entre otras variables, se recogen datos sobre el sexo de los adolescentes, sus pautas de consumo, las características de los hogares, el absentismo escolar y sus problemas emocionales.

Con estos elementos se elaboran informes específicos para cada distrito y para cada escuela. Después se analizan estos informes a nivel local en un trabajo conjunto con las escuelas, las comunidades y los municipios, que identifican los principales factores de riesgo y de protección frente al consumo de alcohol y drogas. Y se informa a los padres y se les explica que ellos son el principal factor preventivo para sus hijos.

Desde 2002, se prohibió que, salvo excepciones, los niños menores de 12 años y los adolescentes de 13 a 16 años anden solos por la calle después de las ocho y las diez de noche respectivamente. Los estudios mostraron que la mayor participación en actividades extraescolares y el aumento del tiempo pasado con los padres disminuían el riesgo de consumir alcohol y otras sustancias.

Los resultados obtenidos por Islandia llevaron a la creación en 2006 del programa Youth in Europe, con el fin extender la metodología del país nórdico en otros lugares del continente. Se está aplicando a 30 municipios fuera de Islandia. En España sólo participa la ciudad de Tarragona que tiene 103.000 habitantes.

Las medidas del Senado español, no parecen ir en la línea de ese programa europeo. Posiblemente tengan más interés desde el punto de vista político que social, ya que, como ya he defendido más de una vez, ese tipo leyes tienen sentido cuando refuerzan una acción social bien programada, nunca sirven por sí solas para modificar los hábitos de una sociedad. Pero, en cambio, son muy típicos de los sistemas totalitarios estos intentos de cambiar las cosas a base de leyes e imposiciones.

(1) Tengo claro que el alcohol es tan droga como la cocaína o la marihuana, a pesar de que el consumo de alcohol (y de tabaco) sea legal en muchos países, especialmente en occidente, y en cambio el resto de drogas suelan estar prohibidas y perseguidas dando razón de ser y de subsistir a todo tipo de camellos, traficantes, y otras bandas de malhechores como gánsteres, mafias, camorras, etc.

Un abrazo.