Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 23 de gener del 2020

Totalitaris --- Totalitarios

[Entrada 299]

Totalitaris

«Gossos catalans, no sou dignes del sol que us il·lumina»
José Artero (1890-1961) aragonès, musicòleg, canonge-prefecte de música de la catedral de Salamanca, primer rector de la Universitat Pontifícia de Salamanca, i catedràtic de Teologia Fonamental, va pronunciar aquestes paraules en el púlpit de la catedral de Tarragona el 1939.
Ha plogut molt des de que Lluís XIV (que també va ser comte de Barcelona) s'afirmés com a monarca absolut amb la frase (que se li atribueix) «l'estat sóc jo». El seu rebesnét Lluís XVI va morir a la guillotina en mans de la revolució francesa.

Lluís XVI havia dut a l'estat francès a una situació d'alt endeutament amb el seu suport als independentistes americans que lluitaven contra un dels seus enemics més importants, la monarquia britànica, la qual volia afeblir. La convocatòria de Corts per aconseguir més recursos econòmics va posar en marxa la revolució que va acabar amb la monarquia totalitària. Però no oblidem que Napoleó, que va acabar amb la revolució, també va establir un sistema totalitari i França va haver d'esperar fins a 1870 per consolidar un sistema republicà de govern.

També devem als independentistes americans la que és considerada la primera declaració de Drets Humans coneguda com la Declaració de Drets de Virgínia (1776), ja que no va ser fins al 1789 que es va fer la primera declaració de drets dels ciutadans a la revolució francesa.

La majoria dels règims totalitaris coneguts han acabat cedint el poder a sistemes més oberts i democràtics. Però s'està dient que el món camina cap a sistemes totalitaris amb aspecte de democràcies. Estem veient amb preocupació com sistemes democràtics s'aproximen als règims totalitaris a Turquia, Veneçuela, Bolívia, Polònia, Hongria o a la mateixa Espanya. També veiem com creixen els partits feixistes a les democràcies occidentals i com alguns estats democràtics estan governats per l'extrema dreta com Bolsonaro a Brasil o Donald Trump als EUA.

Hi ha qui diu que tot plegat és la conseqüència d'haver deixat el món en mans de l'economia, on una persona se la valora pel que té, no pel que és. On els valors ètics han estat substituïts pel valor del diner. L'ambició i la cobdícia són fomentades i han substituït la bondat, la generositat, l'equitat i la justícia.

La civilització ha fet bona la desigualtat social. Sempre hi ha hagut una minoria (d'un deu, un set per cent o un cinc, segons el moment) de la població que s'ha enriquit i viu en una situació de privilegi a expenses de la resta, mantenint a un ampli sector de la població en la misèria. Aquest moment de la història no n'és una excepció.

La crisi de valors que estem vivint se suma a la crisi de l'economia que fa més de deu anys que dura i tot plegat em fan témer el pitjor.

Als carrers de Catalunya ha aparegut aquest pensament en forma de pintades: «Ens heu ensenyat que ser pacífic no serveix de res». La llàstima és que sigui cert.

Una abraçada.








Totalitarios

«Perros catalanes, no sois dignos del sol que os alumbra»
José Artero (1890-1961) aragonés, musicólogo, canónigo prefecto de música de la catedral de Salamanca, primer Rector de la Universidad Pontificia de Salamanca, y catedrático de Teología Fundamental, pronunció estas palabras en el púlpito de la catedral de Tarragona en 1939.
Ha llovido mucho desde que Luis XIV (que también fue conde de Barcelona) se afirmara como monarca absoluto con la frase (que se le atribuye) «el estado soy yo». Su tataranieto Luis XVI murió en la guillotina en manos de la revolución francesa.

Luis XVI había llevado al estado francés en una situación de alto endeudamiento con su apoyo a los independentistas americanos que luchaban contra uno de sus enemigos más importantes, la monarquía británica, la que quería debilitar. La convocatoria de Cortes para conseguir más recursos económicos puso en marcha la revolución que acabó con la monarquía totalitaria. Pero no olvidemos que Napoleón, que terminó con la revolución, también estableció un sistema totalitario y Francia tuvo que esperar hasta 1870 para consolidar un sistema republicano de gobierno.

También debemos a los independentistas americanos la que es considerada la primera declaración de Derechos Humanos conocida como la Declaración de Derechos de Virginia (1776), puesto que no fue hasta el 1789 que se hizo la primera declaración de derechos de los ciudadanos a la revolución francesa.

La mayoría de los regímenes totalitarios conocidos han acabado cediendo el poder a sistemas más abiertos y democráticos. Pero se está diciendo que el mundo camina hacia sistemas totalitarios con aspecto de democracias. Estamos viendo con preocupación como sistemas democráticos se aproximan a los regímenes totalitarios en Turquía, Venezuela, Bolivia, Polonia, Hungría o en la misma España. También vemos como crecen los partidos fascistas en las democracias occidentales y como algunos estados democráticos están gobernados por la extrema derecha como Bolsonaro en Brasil o Donald Trump en EEUU.

Hay quien dice que todo es la consecuencia de haber dejado el mundo en manos de la economía, donde una persona se la valora por lo que tiene, no por lo que es. Donde los valores éticos han sido sustituidos por el valor del dinero. La ambición y la codicia son fomentadas y han sustituido la bondad, la generosidad, la equidad y la justicia.

La civilización ha hecho buena la desigualdad social. Siempre ha habido una minoría (de un diez, un siete por ciento o un cinco, según el momento) de la población que se ha enriquecido y vive en una situación de privilegio (a expensas del resto, manteniendo a un amplio sector de la población en la miseria. Este momento de la historia no es una excepción.

La crisis de valores que estamos viviendo se suma a la crisis de la economía que hace más de diez años que dura y todo esto me hacen temer lo peor.

En las calles de Cataluña ha aparecido este pensamiento en forma de pintadas: «Nos habeis enseñado que ser pacífico no sirve de nada». La lástima es que sea cierto.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada