Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 21 de maig del 2020

Indicis --- Indicios

[Entrada 316]

Indicis

Rebaixar expectatives és un senyal de maduresa. Ser feliç amb poca cosa també ho és.
Joaquim Pijoan, pintor i escriptor (1948)
Fa pocs dies em va arribar un text explicant un diàleg entre la Dra. Margaret Mead (1901-1978) i un estudiant. Intentant corroborar la bondat del text n'he trobat diverses versions, totes elles semblants i he intentat unificar-les en el text «refregit» que segueix:
Fa uns anys, un estudiant li va preguntar a l'antropòloga americana Margaret Mead què era el que ella considerava que va ser el primer senyal de civilització humana. L'alumne esperava que Mead li parlés de llances per caçar, xarxes per pescar, hams, olles d'argila, pedres d'esmolar o del llenguatge. Però no, la Dra. Mead li va dir que el primer senyal de civilització en una cultura antiga va ser la troballa d'un fèmur (l'os de la cuixa) que havia estat fracturat i després s'havia curat. Mead va explicar que, en el regne animal, si et trenques la cama, estàs mort. No pots córrer per fugir del perill, no pots caminar per anar al riu per beure aigua ni a caçar o pescar per menjar. Et converteixes en una presa fàcil per als depredadors. Cap animal sobreviu amb una cama trencada el temps suficient perquè l'os es curi. Un fèmur trencat que va ser curat és una evidència que algú es va quedar un temps per atendre aquesta persona ferida, va netejar-li la ferida, la va portar a un lloc segur, li va donar menjar i beure, i va estar al seu costat fins a la seva recuperació. La Dra. Mead va afegir: "ajudar a algú a superar moments difícils o quan ho necessita és l'inici de la civilització". En conclusió, som civilitzats i mostrem el millor de la nostra humanitat quan servim al proïsme.
El pensament m'agrada i no m'agradaria descobrir que és fals, em fastiguejaria saber que la Dra. Mead mai va dir mai això o que no hi va haver un estudiant que fes aquesta pregunta.

De totes maneres és un pensament benintencionat, considerant només els valors positius de la humanitat, els bons sentiments. A més, el terme civilització prové del llatí civis, 'ciutadà' o 'habitant d'un poble', i del seu adjectiu civilis. En aquest sentit, civilitzat significava ser un ciutadà, una persona governada per les lleis del seu poble, ciutat o comunitat ―hi diu a la Viquipèdia―. Això vol dir que l'origen de la civilització està estretament lligat a l'origen de les poblacions, de les primeres ciutats, i el d'aquestes al del sedentarisme.

Segurament aquest fet que comenta la Dra. Mead és anterior al naixement de la civilització, només és el primer indici, i es va produir en l'àmbit tribal, molt abans que comencés el sedentarisme que va donar lloc a les primeres ciutats. M'agrada associar la civilització en aquest acte de solidaritat i, possiblement, d'amor. I dic d'amor, perquè penso que segons en quines circumstàncies recollir un ferit, dur-lo a un refugi, curar-lo i alimentar-lo durant el temps que fes falta perquè l'os fes la seva cicatriu, devia tenir un risc, probablement alt, i, en conseqüència, no seria una cosa que es fes per qualsevol.

Insisteixo a dir que, malgrat que no em sembli prou coherent, m'encanta aquesta anècdota, m'agrada posar en aquest acte d'amor i solidaritat, l'origen de la civilització, de la societat humana, encara que crec que si els orígens de la nostra civilització fossin aquests, la nostra societat seria completament diferent.

Una abraçada.








Indicios

Rebajar expectativas es una señal de madurez. Ser feliz con poco también lo es.
Joaquim Pijoan, pintor y escritor (1948)
Hace pocos días me llegó un texto explicando un diálogo entre la Dra. Margaret Mead (1901-1978) y un estudiante. Intentando corroborar la bondad del texto he encontrado varias versiones de él, todas ellas similares y he intentado unificarlas en el texto «refrito» que sigue:
Hace unos años, un estudiante le preguntó a la antropóloga americana Margaret Mead (1901-78) qué era lo que ella consideraba que fue la primera señal de civilización humana. El alumno esperaba que Mead le hablara de lanzas para cazar, redes para pescar, anzuelos, ollas de arcilla, piedras de afilar o del lenguaje. Pero no, la Dra. Mead le dijo que la primera señal de civilización en una cultura antigua fue el hallazgo de un fémur (el hueso del muslo) que había estado fracturado y después había sanado. Mead explicó que, en el reino animal, si te rompes la pierna, estás muerto. No puedes correr para huir del peligro, no puedes caminar par ir al río para beber agua ni a cazar o pescar para comer. Te conviertes en una presa fácil para los depredadores. Ningún animal sobrevive con una pierna rota el tiempo suficiente para que el hueso se cure. Un fémur roto que fue sanado es una evidencia de que alguien se quedó un tiempo para atender a esa persona lastimada, limpió su herida, la llevó a un lugar seguro, le dio de comer y beber, y estuvo a su lado hasta su recuperación. La Dra. Mead añadió: "Ayudar a alguien a superar momentos difíciles o cuando lo necesita es el inicio de la civilización". En conclusión, somos civilizados y mostramos lo mejor de nuestra humanidad cuando servimos al prójimo.
El pensamiento me gusta y no me gustaría descubrir que es falso, me fastidiaría saber que la Dra. Mead nunca decir nunca eso o que no hubo un estudiante que hiciera esa pregunta.

De todas formas es un pensamiento bienintencionado, considerando solo los valores positivos de la humanidad, los buenos sentimientos. Además, el término civilización proviene del latín civis, 'ciudadano' o 'habitante de un pueblo', y de su adjetivo civilis. En este sentido, civilizado significaba ser un ciudadano, una persona gobernada por las leyes de su pueblo, ciudad o comunidad ―según la Wikipedia catalana-. Esto quiere decir que el origen de la civilización está estrechamente ligado al origen de las poblaciones, de las primeras ciudades, y el de estas al del sedentarismo.

Seguramente este hecho que comenta la Dra. Mead es anterior al nacimiento de la civilización, solo es el primer indicio, y se produjo en el ámbito tribal, mucho antes de que comenzara el sedentarismo que dio lugar a las primeras ciudades. Me gusta asociar la civilización en este acto de solidaridad y, posiblemente, de amor. Y digo de amor, porque pienso que según en qué circunstancias recoger a un herido, llevarlo a un refugio, curarlo y alimentarlo durante el tiempo que hiciera falta para que el hueso hiciera su callo, tendría un riesgo, probablemente alto, y, en consecuencia, no sería algo que se hiciera por cualquiera.

Insisto en decir que, a pesar de que no me parezca lo suficientemente coherente, me encanta esta anécdota, me gusta poner en este acto de amor y solidaridad, el origen de la civilización, de la sociedad humana, aunque creo que si los orígenes de nuestra civilización fueran esos, nuestra sociedad sería completamente diferente.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada