Pensaments: 4 – Atzar

[Entrada 405]

Sembla que l’única cosa certa en la nostra vida és la incertesa. Vivim —i morim— aleatòriament.
Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), periodista i escriptor.

Uso el mot atzar per referir-me al que és fortuït, casual, com ho pot ser que em toqui una rifa o que un colom se’m cagui a sobre. Encetar aquest tema té sentit per a mi perquè molt em temo que la nostra realitat és fruit d’això, de l’atzar.

La mateixa conformació de l’univers, que suposem que deu el seu origen a una explosió, és fortuïta perquè una explosió, per molt controlada que sigui, té un component important d’imprevisible. Quan tirem una pedra no podem preveure amb exactitud on anirà a parar, i això és el passa després d’una explosió, sobretot si és descontrolada, com es creu que va ser el «Big Bang». El més probable és que si es produïssin dos «Big Bangs» diferents, els universos resultants fossin diferents, i, per tant, en una seqüència infinita de «Big Bangs» és molt poc probable que hi hagués dos universos repetits. D’això es dedueix que també és fruit de l’atzar la configuració de les galàxies, de la Via Làctia, del sistema solar, i del planeta Terra amb el seu satèl·lit, la Lluna.

Cada dia sembla més clar que l’aparició de la vida també és un fet casual. Les circumstàncies que van fer-la possible són força singulars. Una singularitat, que també pot haver-se donat en altres llocs de l’univers, però això no ho sabem. Hi ha o hi ha hagut altres planetes on s’ha format vida? Aquesta vida ha arribat a conformar éssers amb capacitats similars o superiors a les dels humans moderns? Existeix un lloc així avui en dia? A quina distància està aquest lloc de la Terra? Totes aquestes preguntes encara no tenen resposta.

Sabem que els mamífers van progressar després de la desaparició dels dinosaures. Haurien progressat de la mateixa manera els mamífers si no s’haguessin extingit els grans saures? No ho sabem, però tot apunta al fet que no és gaire probable. La causa de l’extinció no està clara, avui encara és objecte de debat, però totes les opcions parlen de casualitats: Un gran volcà, un asteroide, etc. Sembla clar que va ser algun fet que va deixar als dinosaures vegetarians sense font d’alimentació i això va acabar també amb els carnívors que s’alimentaven d’aquestes grans fonts de carn que eren els vegetarians. El que podem concloure que va ser la casualitat, l’atzar, qui va propiciar el progrés dels mamífers.

L’origen dels primats se situa en la mutació d’un rosegador ja extingit. I l’aparició dels homínids, se situa a la falla de Rift, a l’Àfrica. Una falla que va començar a estendre's al voltant del miocè fa uns 25-22 milions d'anys. La formació d’aquesta falla va propiciar un canvi climàtic a la regió que va deixar als primats arborícoles sense el seu medi, sense arbres. Només van triomfar aquelles espècies que van tenir la sort (l’atzar una altra vegada) d’evolucionar i adaptar-se, tant en l'àmbit de l'alimentació, com en el de la forma de locomoció. El bipedisme apareix en aquella evolució. També l’alimentació omnívora. Els qui van adoptar l’alimentació primer a la carronya que deixaven els predadors i els altres carronyaires, els qui van saber trencar els ossos per menjar-se’n el moll, van evolucionar cap a un desenvolupament del cervell que els va permetre, en un segon pas d’evolució, poder caçar i pescar... La formació d’aquesta falla i el canvi climàtic subsegüent i totes les circumstàncies que ho van envoltar van permetre a alguns dels primats evolucionar cap als homínids bípedes, però no hi ha un pla concret, sinó un cúmul de casualitats. Van triomfar aquestes opcions, però també ho podien haver fet unes altres.

Segurament, la intel·ligència humana no s’hauria desenvolupat sense la capacitat de modulació del so que va permetre desenvolupar el llenguatge parlat. Una fonació que va ser possible per una baixada de la glotis. Hi ha qui defensa que el neandertal, tot i tenir el cervell més gran que l’home modern (a qui em costa denominar sapiens) tenia una capacitat de fonació menor, i probablement això el feia més rudimentari en la seva capacitat de raonar i comunicar-se. Tot i que hi ha evidències de la convivència i fins i tot la hibridació de sapiens amb neandertal (no és casual que els europeus tinguem entre un dos i un quatre per cent del nostre genoma compartit amb el seu), neandertal no va tenir èxit i es va extingir. Quan i com es va produir aquesta baixada de la glotis que va permetre parlar? Per què es va produir? El que està clar que va tenir més èxit que les altres opcions.