Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dilluns, 25 de novembre del 2013

Justícia i Llibertat --- Justicia y Libertad

[Entrada 8]

Justícia i Llibertat


Crec que som animals socials, ja que com tants d'altres animals vivim en grups. Els primers humans, caçadors-recol·lectors, vivien en tribus, i els pocs que en queden encara hi viuen. Després, amb el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, van aparèixer assentaments humans més estables i més grans, i amb ells la civilització.

La història ens intenta explicar com hem arribat on som, com hem arribat a ser el que som. Ara ens diuen que som al final d'un cicle, que el model està esgotat i que necessitem un canvi de model, etc., etc., etc.

No podem canviar la història. El passat és el que és. Però si que podem influir en el nostre present i en el futur a la llum del que ens ha ensenyat la història, i evitar caure en els mateixos errors. Justament aquest és el tema, si hem de forjar un nou model l'hauríem de fer corregint els errors del passat. Tinc el convenciment que hem fallat fonamentalment en dues coses: la justícia i la llibertat.

Em sembla indiscutible que la societat actual és injusta en molts aspectes, potser el més flagrant sigui el social, caracteritzat per un repartiment totalment inequitatiu de la riquesa. La justícia ha de garantir la equitativitat, la igualtat, i en tot cas decantar la balança a favor del més feble o del més desafavorit. La realitat no és aquesta.

Pel que fa a la llibertat em sembla molt més flagrant que n'hem estat privats. En nom de la civilització ens l'han limitada i retallada. I ens han volgut fer creure que la teníem tota, però si un no vol sotmetre's a les imposicions d'aquesta societat civilitzada se l'exclou, el que comporta la marginació, és a dir, la impossibilitat d'accedir a cap mena de recurs i de vegades fins i tot la reclusió. El xantatge és absolut i les imposicions socials, esclavitzants.

Amb la excusa del bé comú, que al cap i a la fi és l'objectiu del fet social, no podem anul·lar aquests principis bàsics. Sens dubte hem estat enganyats i moltes vegades ens han fet creure que el bé comú era allò que afavoria les classes dominants, en canvi tinc el convenciment de què la llibertat i sobretot la justícia han de ser a les bases d'aquest bé comú, així que no poden contraposar-se. En canvi a la nostra societat s'ha usat d'excusa aquest bé comú per limitar-nos la llibertat i per justificar la inequitativitat del que se n'ha seguit dient justícia quan només és legalitat. Tant és així que hem hagut de buscar un nou mot, equitat, per contraposar-lo a la justícia legal.

Per això crec que el nou model hauria d'acabar, per exemple, d'una vegada per totes amb les acumulacions de riquesa i amb les, cada vegada més grans, bosses de misèria, o amb la frustració que representen moltes de les imposicions socials que ens limiten, per exemple, la intolerància amb el fet LGBT. Sens dubte hauríem de basar aquest nou model en aquests dos pilars: un absolut respecte per la equitat o justícia natural i per la llibertat de les persones i dels pobles.

Una abraçada.






Justicia y Libertad


Creo que somos animales sociales, ya que como tantos otros animales vivimos en grupos. Los primeros humanos, cazadores-recolectores, vivían en tribus, y los pocos de ellos que quedan aun viven así. Luego, con el desarrollo de la agricultura y la ganadería, aparecieron asentamientos humanos más estables y más grandes, y con ellos la civilización.

La historia nos intenta explicar cómo hemos llegado donde estamos, cómo hemos llegado a ser lo que somos. Ahora nos dicen que estamos al final de un ciclo, que el modelo está agotado y que necesitamos un cambio de modelo, etc., etc., etc.

No podemos cambiar la historia. El pasado es lo que es. Pero si que podemos influir en nuestro presente y en el futuro a la luz de lo que nos ha enseñado la historia, y evitar caer en los mismos errores. Justamente este es el tema, si hemos de forjar un nuevo modelo deberíamos hacer corrigiendo los errores del pasado. Tengo el convencimiento de que hemos fallado fundamentalmente en dos cosas: la justicia y la libertad.

Me parece indiscutible que la sociedad actual es injusta en muchos aspectos, quizás el más flagrante sea el social, caracterizado por un reparto totalmente inequitativo de la riqueza. La justicia debe garantizar la equitatividad, la igualdad, y en todo caso decantar la balanza a favor del más débil o del más desfavorecido. La realidad no es esa.

En cuanto a la libertad me parece mucho más flagrante que hemos sido privados de ella. En nombre de la civilización nos la han limitado y recortado. Y nos han querido hacer creer que la teníamos toda, pero si uno no quiere someterse a las imposiciones de esta sociedad civilizada se le excluye, lo que conlleva la marginación, es decir, la imposibilidad de acceder a ningún tipo de recurso y a veces incluso la reclusión. El chantaje es absoluto y las imposiciones sociales, esclavizantes.

Con la excusa del bien común, que al fin y al cabo es el objetivo de lo social, no podemos anular estos principios básicos. Sin duda hemos sido engañados y muchas veces nos han hecho creer que el bien común era lo que favorecía a las clases dominantes, en cambio tengo el convencimiento de que la libertad y sobre todo la justicia deben ser las bases de ese bien común, así que no pueden contraponerse. En cambio en nuestra sociedad se ha usado de excusa ese bien común para limitarnos la libertad y para justificar la inequitatividad de lo que se ha seguido llamando justicia cuando solo es legalidad. Tanto es así que hemos tenido que buscar una nueva palabra, equidad, para contraponerla a la justicia legal.

Por eso creo que el nuevo modelo debería acabar, por ejemplo, de una vez por todas con las acumulaciones de riqueza y con las cada vez más grandes, bolsas de miseria, o con la frustración que representan muchas de las imposiciones sociales que nos limitan, por ejemplo, la intolerancia con lo LGBT. Sin duda deberíamos basar este nuevo modelo en estos dos pilares: un absoluto respeto por la equidad o justicia natural y por la libertad de las personas y de los pueblos.

Un abrazo.

9 comentaris:

  1. Coincido contigo en lineas generales, pero yo no soy tan benevolente a la hora de valorar a la sociedad en si misma. Es decir, no tengo claro que estemos tan esclavizados por el sistema, y si lo estamos es porque consentimos. Tampoco veo ese antagonismo entre el pueblo y quien los gobierna, si no que hasta cierto punto los segundos son reflejo y consecuencia de los primeros. Creo que nuestra mayor lacra como sociedad es el individualismo exacerbado, que llevado a sus últimas consecuencias se opone al concepto de bien colectivo, y anula la que sería nuestra mayor fortaleza, la de grupo. Mires donde mires, difícilmente encontrarás a alguien que anteponga el bien común al suyo propio, o que esté dispuesto a movilizarse por algo que no le afecta directamente. En realidad tampoco siendo afectado, porque siempre nos quedamos esperando a que sea otro el que se signifique y se exponga. Si no, ya me dirás donde están esos seis millones de parados que tan mal lo están pasando. El poder que tendrían si quisieran. Viviendo en Madrid es fácil darse cuenta de que ese dinero que supuestamente se ha acabado, básicamente ha cambiado de manos. Lo sabemos pero no hacemos nada que se oponga a esto realmente.
    Decimos que el modelo está agotado y en lugar de cambiarlo, lo radicalizamos, porque como sociedad no buscamos un reparto equitativo de la riqueza, si no a nivel individual formar parte del grupo de privilegiados. Por supuesto no toda la sociedad es así, pero si una mayoría aplastante. En mi caso, que he sido sindicalista durante aňos me he cansado de constatarlo. También dentro de los sindicatos se reproduce en cierta medida esta lacra. Al final pierdes la fe y la esperanza y hasta las ganas de mover un dedo con o por nadie. Si lo piensas un poco te darás cuenta de que cuando una situación tan devastadora como la que vivimos ahora no es capaz de provocar una reacción masiva en contra, es que ya no nos queda nada . De hecho, si ahora mismo se convocaran elecciones generales, el PP volvería a ganarlas. Es triste decirlo, pero esto a nivel estatal no hay por donde cogerlo. Quizás en Cataluňa donde parece que ERC aventaja ya a CIU en intención de voto esta tendencia no esté tan clara o tenga incluso visos de invertirse, no se. Si es así os felicito.

    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me parece que eres demasiado benevolente con el sistema. Los teóricos nos dicen que el poder se mantiene a través de la imposición violenta, que nos concede la ciudadanía si pagamos sus impuestos y respetamos las reglas que nos impone a través de sus leyes que preservan su estatus de privilegio... Puede que te parezca que nos dejamos, pero ellos tienen la policía y el ejercito con la que nos frenaran si intentamos el asalto al poder, cosa que han hecho sin escrúpulos siempre que ha hecho falta, solo en contadas ocasiones, como la revolución francesa de 1789 o la rusa de 1917, no han podido pararlo.

      Aunque estoy de acuerdo contigo en que han conseguido acabar con la fe en el valor de la solidaridad y la fuerza del ir todos a una... Creo que muchos creen que esto no tiene remedio, e incluso, y lo que es peor, que no hay alternativa.

      Se sabe que esta crisis solo lo ha sido para la clase media y las clases más desfavorecidas, prueba de ello es que el mercado de los productos de lujo no solo no está en crisis sino que está creciendo... Que la riqueza cada vez está más acumulada en menos manos.

      Como bien dices, muchos de nuestros colegas no buscan una sociedad más equitativa sino el entrar a formar parte de las clases privilegiadas, y la lucha social nunca les va a llevar a conseguirlo y puede que por eso no les interese.

      Desgraciadamente, creo que el éxito de ERC en mi tierra se debe más a su independentismo que a sus actitudes sociales. Un panorama muy triste el de este país.

      Muchas gracias por este comentario tan completo.

      Un abrazo.

      Elimina
    2. Es verdad Peace, que nuestra libertad como ciudadanos, está limitada bajo el dominio del sistema. Ellos poseen el dinero, crean las leyes y tienen el monopolio de la violencia. Es cierto, pero nos necesitan, viven a costa nuestra. Si todos nos pusieramos de acuerdo, tendríamos el poder de paralizar el país entero. Pero esto no va a suceder nunca, porque andamos demasiado ocupados tratando de salvar nuestro culo sin importarnos lo que le pase al resto.
      No es que yo sea benevolente con el sistema, es que creo que es producto de la sociedad que tenemos.

      Muchas gracias por tu atención.

      Abrazos

      Elimina
    3. PD: y feliz regreso. Es genial verte por aquí de nuevo :-)

      Más abrazos

      Elimina
    4. Claro, tienes razón, sin nosotros no hacen nada. Y está claro que en conjunto la sociedad se ha desmovilizado, pero no olvides que somos así porqué nos están educando (o programando) para que seamos así, aunque algunos, como tú y yo, les hayamos salido respondones.

      Gracias, yo también estoy contento de estar aquí de nuevo después de este viajecito que fue genial.

      Muchas gracias a ti por tus comentarios.

      Un abrazo.

      Elimina
  2. Justícia natural? Potser no coneixes la feina de Darwin, aquí el més fort és qui guanya. Caldria matissar, com sols sovint dir tu, què són errors... Hem comés errors, o els han comesos els humans que ocupaven un espai en un temps determinat? Que a sobre està de més indicar que el temps és una invenció humana, i si partim del fet que la història estudia els esdeveniments que tenen lloc en un espai i un temps, es podria dir que no hi ha història ni passat, només un present constant i perenne , un present que és l'important i a partir de la feina d'aquest present ha de nèixer un futur que està per determinant d'acord amb les nostres accions. Està molt bé criticar els que ja no existeixen i no centrar-nos en l'important que és trobar solucions a tot allò que considerem indesitjable de tota l'herència rebuda per aquests.

    Gustosament coincidesc amb tu amb el tema del Bé Comú, Idees com el bé comú són idees basades en la Teleologia, que defensa que tota cosa té un objectiu, per exemple la societat occidental amb la idea de Progrés, que tu també critiques, clar és que no hi ha cap progrés que no sigui en el cap de la massa humana, és un fet totalment subjectiu així com tota percepció humana, i per tant l'esclavatge social i modern que s'ha duit a terme basant-se en aquesta idea qüestionable és del tot subjectiu ; Molta gent no s'adona de llurs cadenes, quelcom que fa més difícil l'alliberament.

    Potser caldria demanar-se si és just que els valors febles s'hagin universalitzat, la igualtat, la caritat, no és més que cristianisme laic, una moda progre molt diver. Potser l'única cosa, al meu parer, del tot justa és la intervenció que pateix la gent de la seva sobirania, de la que sovint no n'és conscient, del dret a proclamar-la i d'exercir-la fins al final. Fins i tot sobre la seva mateixa vida.

    En tinc moltes més opinions al respecte però el debat seria inacabable i aquest comentari no neix amb ànims de debat sinó del senzill desig de compartir sense polèmica els punts de vista de cadascun.

    Com sempre el meu cinisme insuportablement fastigós i jo et desitjam un feliç cap de setmana. xD Tingués molts d'orgasmes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per començar diria que hi ha malentesos en el teu comentari per això començo per fixar conceptes. Es parla de justícia natural o equitat, per oposició a la justícia legal (que simplement vetlla pel compliment de les lleis, siguin o no equitatives), és a dir, la justícia natural s'entén que consisteix en donar a cadascú el que és seu o el que li toca segons els seu mereixements. Aquest concepte, "justícia natural", no fa referència a la natura ni al funcionament de la biològica, o llei natural. Això és el que hi diu als diccionaris.

      D'altre banda, crec que Darwin el que diu és qui triomfa és qui millor s'adapta al medi on viu, que és ben diferent de ser el més fort. Si només triomfés el més fort al món només hi quedarien elefants, balenes, i l'ocell més fort que no sé quin és, i no és així. De fet, les mutacions són fortuïtes, random que dius tu, i només perduren aquelles que duen a una nova forma que funciona en el seu entorn, les altres fracassen i en diem malformacions o degeneracions.

      A més, si no hi ha temps i no hi ha passat, tampoc hi ha futur. El futur és tant temporal com el passat. El passat és inamovible, no es pot canviar, sens dubte però si que es pot estudiar i analitzar per aprofitar-ne els encerts i intentar evitar els errors que ens han dut a ser com som. No podem oblidar la història si volem evitar fenòmens com Franco, Stalin, Hitler... per parlar de coses recents, o d'altres fets monstruosos com la conquesta d'Amèrica.

      Evidentment no hi ha més cec que el que no hi vol veure, per tant, si un no veu que té un problema difícilment voldrà resoldre'l... Són fets indiscutibles.

      Finalment, crec que la justícia sense cognoms, sense apel·latius addicionals, no vol dir igualtat, sinó equitat. Les persones no som iguals i per tant no és possible la igualtat, però si la equitat.

      Jo també tinc moltes coses a dir, per això he creat aquest blog per intentar explicar-les al meu aire, al meu ritme i tal com les entenc. Escriure-les m'ajuda a reflexionar-hi i matisar-les, i crec que el més interessant són les aportacions crítiques com les que fas tu, per això m'encanten els teus comentaris. Moltes gràcies, sincerament.

      Una forta abraçada.

      Elimina
    2. Estimat Josep

      No tinc res a dir a la resta de crítiques, més que res perquè també és cert que m'has esclarit alguns dubtes i ho agraesc, però quan deia "El més fort" Deia qui tenia un adventatge que li feia estar en adventatge per guanyar. Per exemple, si els pobres se n'adonassin del poder que tindrien si es juntassin i reclamassin els seus drets estarien en adventatge en rcomparació a la situació actual.

      Coincidesc en tu en quant al concepte d'equitat com a millor opció a la igualtat, però de tota manera no hi ha res que naturalment correspongui a alguns o altres, és com el concepte de tenir. Nosaltres entenem que tenim coses però en realitat són objectes situats en un lloc i/o que se'ls dóna algun us exclusiu o parcialment compartit, Res és de ningú, potser seria interessant plantetjar-nos aquesta nova idea per entendre l'error que duu famílies a la crispació i a la gente a la incomprensió que és el concepte de la Propietat Privada.

      Ets un sol. Una forta abraçada

      Elimina
    3. Tens raó, la unió fa la força i si com diuen som el 90% de la població els que estem essent explotats pel 10% restant, la relació de forces no té color, només cal reunir-les.

      Pel que fa al tema de la propietat és una de les meves assignatures pendents, encara no tinc molt clar quin és el concepte adequat. Els caçadors recol·lectors només tenien en propietat allò que podien transportar (bàsicament: els vestits, les armes i els aliments que havien aconseguit). El ramader es fa propietari del seu ramat i l'agricultor de la terra que conrea i a partir d'aquí tot s'embolica... Una cosa és que tinguis dret al fruit del teu treball, el teu ramat o la producció del teu hort i l'altre que això passi de pares a fills i acabin essent propietaris dels medis de producció gent que estan molt lluny d'ells... Però la afirmació: res no és de ningú, em resulta massa radical, crec que s'ha de matisar força més. I consti que sóc dels que no creuen en la propietat privada.

      Ja saps que m'encanta discutir amb tu, i per això agraeixo molt els teus comentaris.

      Una abraçada ben forta.

      Elimina