Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dissabte, 15 de febrer del 2014

Ciència i tecnologia --- Ciencia y tecnología

[Entrada 28]

Ciència i tecnologia


Us heu preguntat algun cop què diferencia un enginyer d'un llicenciat? Em sabríeu dir perquè es diferencien?

El diccionari de la llengua ens diu que l'enginyeria es l'art d'aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industria. D'aquestes tècniques en diem tecnologia i aquesta és la “ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que ve a ésser com la teoria de la indústria pràctica.” I en canvi la ciència és un “conjunt de coneixements, i l'activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat (que vol dir que hi participen dos o més subjectes o consciències) i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.” És a dir, que la ciència s’ocupa del coneixement, del saber, i la tecnologia de la seva aplicació industrial. De fet, segons el diccionari el llicenciat, només és una persona capacitada per a ensenyar una determinada ciència en la seva tasca.

Evidentment això que sembla tan clar hi ha casos en què no ho és tant, com és el cas dels arquitectes que han de compaginar la tecnologia amb l'estètica i que tenen per tant una component artística important.

Encara hi ha un cas més curiós, em refereixo a les ciències de la salut, on metges, infermers, farmacèutics, etc. estan a cavall entre la ciència i la tecnologia. Em sembla obvi que en un hospital quan ens atenen i ens curen, això és tecnologia, així com les farmàcies i les industries farmacèutiques el que desenvolupen és tecnologia de la salut. Tot i que em permeto dubtar que l'interès de la industrial farmacèutica sigui la salut dels seus clients, ja que el seu negoci són les nostres malalties i el que els interessa no és que estiguem sans sinó que estiguem malats. Hi casos flagrants que ho demostren com la manipulació que s'està fent del nivell de colesterol, que estan fent-lo baixar per tenir més població necessitada de medicació per eliminar el colesterol "dolent", o la pressió sanguínia que també s'està manipulant en la mateixa línia.

Es diu que la salut no és un negoci, en realitat s'hauria de dir és que la salut no hauria de ser un negoci, perquè ho és. Deixar la nostra salut en mans de gran industria s'està veient que és un error, ja que l'objectiu de la industria en la societat capitalista no és el bé del ciutadà sinó el seu propi benefici econòmic i per això a la industria farmacèutica no els interessa curar sinó vendre, i quants més malalts hi hagi millor per a ells.

Observem que la tecnologia en la societat capitalista està molt vinculada en aquest fet econòmic del benefici o rendiment monetari, i això no té perquè ser necessàriament així ja que es podrien tenir altres objectius com els ecològics que també duen associada la idea de cost mínim però no l'econòmic sinó l'ecològic, i el benefici màxim que també hauria de ser un benefici ecològic.

Una abraçada.






Ciencia y tecnología


¿Os habéis preguntado alguna vez qué diferencia un ingeniero de un licenciado? ¿Me sabríais decir porque se diferencian?

El diccionario de la lengua nos dice que la ingeniería es el arte de aplicar los conocimientos científicos a la invención, al perfeccionamiento o a la utilización de las técnicas en todas sus determinaciones en el campo industria. A esas técnicas las llamamos tecnología y ésta es la "ciencia que trata de las artes industriales, de tal manera que viene a ser como la teoría de la industria práctica." Y en cambio la ciencia es un "conjunto de conocimientos, y la actividad destinada a alcanzarlos, que se caracterizan formalmente por la intersubjetividad (que quiere decir que participan dos o más sujetos o conciencias) y prácticamente por la capacidad hacer previsiones exactas sobre una parte de la realidad." Es decir, que la ciencia se ocupa del conocimiento, del saber, y la tecnología de su aplicación industrial. De hecho, según el diccionario el licenciado, tan sólo es una persona capacitada para enseñar una determinada ciencia.

Evidentemente esto que parece tan claro hay casos en que no lo es tanto, como es el caso de los arquitectos que han de compaginar la tecnología con la estética y que tienen por tanto una componente artística importante en su quehacer.

Aún hay un caso más curioso, me refiero a las ciencias de la salud, donde médicos, enfermeros, farmacéuticos, etc. están a caballo entre la ciencia y la tecnología. Me parece obvio que en un hospital cuando nos atienden y curan, eso es tecnología, así como las farmacias y las industrias farmacéuticas lo que desarrollan es tecnología de la salud. Aunque me permito dudar de que el interés de la industrial farmacéutica sea la salud de sus clientes, ya que su negocio son nuestras enfermedades y lo que les interesa no es que estemos sanos sino que estemos enfermos. Hay casos flagrantes que lo demuestran como la manipulación que se está haciendo del nivel de colesterol, que están haciéndolo bajar por tener más población necesitada de medicación para eliminar el colesterol "malo", o la presión sanguínea que también se está manipulando en la misma línea.

Se dice que la salud no es un negocio, en realidad se debería decir es que la salud no debería ser un negocio, porque lo es. Dejar nuestra salud en manos de gran industria se está viendo que es un error, ya que el objetivo de la industria en la sociedad capitalista no es el bien del ciudadano sino su propio beneficio económico y por eso a la industria farmacéutica no les interesa curar sino vender, y cuantos más enfermos haya mejor para ellos.

Observemos que la tecnología en la sociedad capitalista está muy vinculada en este hecho económico del beneficio o rendimiento monetario, y eso no tiene porqué ser necesariamente así ya que se podrían tener otros objetivos como los ecológicos que también llevan asociada la idea de coste mínimo pero no el económico sino el ecológico, y el beneficio máximo que también debería ser un beneficio ecológico.

Un abrazo.

14 comentaris:

  1. Aquest és un tema del qual es parla molt poc, Josep, i em sembla molt encertat que ho treguis a la llum. Suposo que els que manegen el negoci de la farmàcia i la parafarmàcia són un lobby poderós que paguen molta publicitat en els mitjans de comunicació, i aquests mitjans callen i atorguen. I hi ha casos flagrants de frau. Jo he treballat en l'ensenyament, i un dels majors fraus en aquest camp és entorn del famós TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat). Deixant de banda que una petita part dels nens diagnosticats pateixi realment un trastorn, em consta, perquè es veu en el dia a dia, que la immensa majoria no són més que nens mal educats, que necessiten corregir els seus modals i no ser enverinats amb psicofàrmacs. I per no parlar dels iogurts que ho curen tot. Òbviament, enrere van quedar els temps dels científics altruistes que posaven el cervell i el cor en el seu treball, i pel bé de la Humanitat, avui els preocupa més omplir la butxaca. Una forta abraçada.

    PD : Ai..., que difícil és pensar en assumptes transcendents amb aquestes estampetes que poses, hehe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, això del TDAH també ho sabía, i també podríem parlar de l'ús i abús del Prozac... Tot plegat és una gran vergonya...

      Les estampetes són per aixecar una mica l'ànim... ;)

      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Tienes toda la razon en lo k dices Peace.La grandes corporaciones farmaceuticas son las mayores alimañas k pueda haber sobre este mundo.Ami me resulta de lo mas villano k actualmente grandes empresas como Bayern,Roche,Adventis etc,etc...tengan tratamientos super eficaces para muchas emfermedades como la Hepatitis,el VIH e incluso para algunos tipos de cancer,y en vez de aprovecharlos,prefieren sacar una pletora de medicamentos carisimos,preparados especialmente para k los pacientes se buelban emfermos cronicos y hacer un negocio multimillonario.Es una autentica vergueza,a este paso se van ah hacer los dueños del mundo....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juegan con nosotros como si nada... Hasta que un día uno de sus hijos... No se lo deseo pero se lo merecerían, sin duda.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina
  3. El difunt Dr. Puigvert deia que la medicina es un art, com capacitat de FER quelcom; l'art de guarir. Per altra banda, prenent la definició filosófica clásica; ciencia, es el CONEIXEMENT CERT PER LES SEVES CAUSES; i, així, coneixer per què enmaltim, es una ciencia.

    Ja, tot el demés, es un mantra molt repetitiu que cau molt bé a les orelles, però lluny de la realitat. Gràcies als "ogres" capitalistes s'amortitza la investigació necesaria que permet avançar en nous descobriments per millorar la cualitat de vida; mentre, l'afuncionariament del sistema, provoca casos flagrants de milions d'ampolles plenes d'aigua destilada, en lloc d'insulina, per cumplir els objectius de producción fixiats pel polític de torn, per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que la no comparteixo amb tu aquest odi pel funcionariat que no perds cap oportunitat per fer-lo palès ni aquest ultraliberalisme que defenses. Avui dia sembla que és indiscutible que l'ultraliberalisme vol acabar amb l'estat del benestar i deixar un futur de precarietat, misèria i corrupció per als nostres joves. L'objectiu és clar només cal llegir l'informe d'Oxfam que vaig esmentar en el meu post del 3 de febrer.

      Moltes gràcies per discrepar i per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina
    2. je je je je..., ODI? No odio rés ni a ningú; però el que dius es una contradicció en sí mateix. Si l'ultraliberalisme volgués acabar amb l'Estat del Benestar, es quedaría sense consumidors i s'autodestruiria, com amenaçava el marxisme u s'quivocà; jo fujo del consumisme, com dels "defensors" dels pobres; es clar que, cuand només pensen en empobrir-te per poder-te defensar..., prefereixo la tentació de TENIR, i haver de dir NO contiunuament; que haver-ho de mirar de lluny dels que tenen: 13 negres ja han deixat de mirar a les platjes de Ceuta la semana pasada.

      Elimina
    3. No sé d'on has tret que el marxisme busca empobrir-te, de moment només he vist un empobriment evident del poble i ha estat en mans dels ultraliberals... Només cal mirar com li van les coses al poble alemany, per no parlar dels de casa, dels xilens, etc. O els pobres tretze sud saharians que van morir fa pocs dies a Ceuta a mans de la policia del govern ultraliberal de Rajoy...

      Em sap greu, però em temo que no m'he explicat prou bé, el món va perdre a Déu fa més d'un segle i ha quedat en mans de l'economicisme, és a dir, que hem sortit del foc per caure a les brases.

      Segueixo agraint-te molt l'aportació del teu comentari

      Una abraçada.

      Elimina
    4. T'ha traït el subsconcien; per què será? jo he dit que el marxisme dèia que el capitalisme s'autodestruiria i es va equivocar en la predicció; doncs es transformà, progresà, evolucionà.

      I, ja que has fet referencia, només cal estudiar les 4 al·lienacions defensades pel marxisme com a pas previ que afavorirarán la revolució, i descubriràs l'empobriment del poble, primer; i de la persona, després; en vers a un "món feliç".

      Elimina
    5. Encara hi som a temps, el capitalisme encara és a temps d'autodestruir-se, i amb l'ultraliberalisme va camí d'aconseguir-ho.

      Tinc la sensació de què no coneixes prou bé a Marx i les seves idees. Marx va denominar alienació a les distorsions que causava l'estructura de la societat capitalista a la naturalesa humana, i justament volia acabar amb ella.

      Lamento no haver interpretat prou bé el teu comentari anterior en aquest que precedeix.

      Moltes gràcies per seguir comentant,

      Una abraçada.

      Elimina
  4. En mi opinión hay una gran diferencia entre las profesiones que utilizan bienes materiales como materia prima y los que tienen a los seres humanos como objeto mismo del trabajo. Creo que a las segundas se debería acceder ante todo por naturaleza vocacional y con ánimo de servicio público, cosa que por supuesto en gran parte no ocurre. Más allá de las grandes farmaceúticas, hay montones de profesionales de la medicina que eligieron su profesión únicamente por ánimo de lucro. Gente que pasa consulta en la sanidad pública con idea de captar y derivar pacientes a sus clínicas privadas. Gente que cobra pequeňas fortunas por consultas de 5 minutos, que te fuerzan a volver aunque sea 20 veces aunque no lo necesites, gente que juega con el miedo y la incertidumbre de los enfermos y de los que no saben, que recetan esto o lo otro en función de lo que a ellos les aporte luego, o que te mandan a ponerte la prótesis, el audífono o lo que sea a un sitio concreto del que luego se sacarán sus comisiones a tu costa.
    Que en este país la falta de ética y la corrupción están generalizadas ya lo sabemos, pero cuando se trabaja con personas resulta todavía más repugnante.

    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda @Pucho, la falta de vocación, la codicia i corrupción de muchos de esos profesionales agravan aún más el panorama.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina
  5. Certament no sé què puc afegir. Coincidesc amplament amb tu tot i que crec que cal anar vius perquè les alternatives existents actuals a la medicina tradicional em semblen tan poc fiables com les mateixes farmacèutiques, al manco des del meu punt de vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament aquest és el tema del post que seguirà en aquest, que no en deixem enganyar pel que ens diuen que és ciència.

      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina