Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dimarts, 22 de juliol del 2014

És mort --- Está muerto

[Entrada 54]

És mort


— És mort.

— Com ho saps?

— No pot ser d'una altra manera.

— No en tens proves.

— No me'n calen.

— Ni tu t'ho creus.

— Mira, quan vaig estar a Alemanya el vaig trucar i em va dir allò de "No hi ha cap abonat amb aquest número".

— Ho vas entendre malament.

— No, una veu va dir ben clarament "Bitte beachten sie, dass es keine teilnehmer mit dieser nummer".

— S'ha quedat sense diners i li han tallat la línia.

— No té gaire sentit. Em va recordar abans de Nadal que el podia trucar quan vulgués. Em va dir que em trucaria per Nadal i ho va fer. Per Sant Valentí li vaig enviar un SMS i me'l va agrair amb entusiasme. "Ets el millor em va dir". Pel seu aniversari ja no em va contestar. Els SMS no saps mai si arriben o no arriben. Per Sant Jordi tampoc va respondre. La darrera connexió al WhatsApp és del 10 de març.

— Bé, i si li haguessin tallat el telèfon?

— M'hauria dit alguna cosa per correu electrònic. L'any passat pel meu aniversari em va enviar dos CD. No té sentit que talli amb mi així.

— I si ha trobat parella?

— No veig que sigui una raó perquè deixí de donar-me les gràcies quan li felicito l'aniversari.

— Si la parella li controla el telèfon.

— No admetrà mai que una parella el controli i menys que llegeixi el missatges del seu telèfon,

— No crec que estigui mort.

— Tant me fa. Per a mi ho està.

Una abraçada.






Está muerto


— Está muerto.

— ¿Cómo lo sabes?

— No puede ser de otra forma.

— No tienes pruebas.

— No me hacen falta.

— Ni tú lo crees.

— Mira, cuando estuve en Alemania lo llamé y me dijeron aquello de "No hay ningún abonado con este número".

— Lo entendiste mal.

— No, una voz dijo muy claramente "Bitte beachten sie, dass es keine teilnehmer mit dieser nummer".

— Se ha quedado sin dinero y le han cortado la línea.

— No tiene mucho sentido. Me recordó antes de Navidad que le podía llamar cuando quisiera. Me dijo que me llamaría en Navidades y lo hizo. Para San Valentín le envié un SMS y me lo agradeció con entusiasmo. "Eres el mejor me dijo". Para su cumpleaños ya no me contestó. Los SMS no se sabe si llegan o no llegan. Por Sant Jordi tampoco respondió. La última conexión al WhatsApp es del 10 de marzo.

— Bueno, ¿y si le hubieran cortado el teléfono?

— Me hubiera dicho algo por correo electrónico. El año pasado por mi cumpleaños me envió dos CD. No tiene sentido que corte conmigo así.

— Y si ha encontrado pareja?

— No veo que sea una razón para que dejé de darme las gracias cuando le felicito el aniversario.

— Si la pareja le controla el teléfono.

— No admitirá nunca que una pareja lo controle y mucho menos que lea los mensajes de su teléfono.

— No creo que esté muerto.

— Me da igual. Para mí lo está.

Un abrazo.

7 comentaris:

  1. Suposo que l'autèntica mort és l'oblit. Les cançons moren quan ningú les canta, les flors moren quan ningú les rega, i els amors moren quan la distància pot més que la memòria. Però, de vegades, la mort té també una mica de alliberadora: els extrems es toquen, és llei universal...

    Ui, avui estic filosòfic,... ha d'ésser la calor, hahaha. Una forta abraçada, Josep :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte, l'oblit és la mort i al mateix temps oblidar un amor allibera... Tens tota la raó.

      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Interessant relat. La destrucció subjectiva de l'existència de l'altre fa que la mort mateixa esdevingui un fet d'indubtable certesa malgrat les condicions objectives. La persona és morta en tant que és per aquest altre que no en reconeix la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho fas difícil, però tens raó, de fet el destrueix perquè no pot oblidar-lo... No has endevinat de qui parlo?

      Una abraçada.

      Elimina

  3. "No hay perdida que no implique una ganancia, un crecimiento personal, porque lo que sigue, despues de haber llorado cada perdida, despues de haber elaborado el duelo de cada ausencia, despues de habernos animado a soltar, es el encuentro con uno mismo enriquecido con aquello que hoy no tengo pero pasó por mi y también por la experiencia vivida en el proceso."
    Jorge Bucay

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bienvenida sea pues esta "muerte".

      Abrazos

      Elimina
    2. Aunque en este caso creo que más se trata de una liberación, de darle por muerto para acabar con una esclavitud emocional... Pero sí, bienvenida sea.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina