Cultures --- Culturas

[Entrada 147]

Cultures

Quan Montaigne al seu assaig "Dels Caníbals" descriu la cultura d'aquells indis del Brasil en diu coses com aquestes: Aquestes nacions em semblen, doncs, només bàrbares, en el sentit que en elles ha dominat escassament l'empremta de l'esperit humà, i perquè romanen encara en els confins de la seva ingenuïtat primitiva. Les lleis naturals dirigeixen la seva existència molt poc degenerades per les nostres, de tal manera que, de vegades, em sap greu que no hagin tingut notícia de tals pobles, els homes que haguessin pogut jutjar-los millor que nosaltres. [...] És un poble, diria jo a Plató, en el qual no hi ha cap mena de trànsit, cap coneixement de les lletres, cap coneixement de la ciència dels nombres, cap nom de magistrat ni d'una altra sort, que s'apliqui a cap superioritat política; tampoc hi ha rics, ni pobres, ni contractes, ni successions, sense particions, ni més professions que les ocioses, ni més relacions de parentiu que les comunes; les gents van nues, no tenen agricultura ni metalls, no beuen vi ni conreen els cereals. Les paraules mateixes que signifiquen la mentida, la traïció, la dissimulació, l'avarícia, l'enveja, la detracció, el perdó, els són desconegudes. M'interessa especialment aquesta darrera frase i per això l'he posada en negreta. A l'original no hi apareix destacada.

A la pel·lícula "Amistad" (Steven Spielberg, 1997) també es parla d'aquest tema. Una pel·lícula, que no he pogut evitar veure dues o tres vegades quasi seguides. L'argument es basa en uns fets del 1839. Quaranta-tres africans que eren transportats cap a Amèrica a bord d'un vaixell espanyol, "La Amistad", es van amotinar i van prendre el control del vaixell davant les costes de Cuba amb la intenció de tornar a l'Àfrica, però van ser detinguts per tropes americanes. A la pel·lícula es narra el procés judicial a què van ser sotmesos aquells 43 homes als EUA. L'advocat que els defensa aconsegueix fer-se amb un traductor per entendre-s'hi, ja que els africans només saben parlar el seu idioma nadiu. A les converses que mantenen l'advocat i el cabdill dels amotinats a través de l'intèrpret, surt el tema de què hi ha paraules que no existeixen en l'idioma de l'africà com engany, mentida, etc.

Sens dubte és un fet que els idiomes només tenen les paraules que necessiten per designar allò que els cal. Així la paraula computadora o televisor no han aparegut als idiomes actuals fins que no van aparèixer els ordinadors o fins que no es va inventar la televisió. Per això allà on la mentida, la cobdícia o l'enveja no existien no hi havia paraules per designar-les.

Això vol dir força coses, com que vam ser els europeus, amb la colonització del món i les seves cultures, qui les vam escampar pel món, que no formen part de la naturalesa humana sinó de la seva cultura, i que podríem viure perfectament sense elles. Això vol dir també, que aquelles cultures que els europeus vam destruir sense cap mena de consideració, en alguns aspectes, per no dir en molts, eren molt més plenes de saviesa i de proximitat a la nostra veritable natura que la nostra, malgrat que els poguéssim vèncer amb la nostra tecnologia molt més evolucionada i amb les nostres malalties (avui en diríem amb una guerra biològica o bacteriològica).

No sé si hi ha marxa arrere; si podríem eradicar la mentida, l'engany, la cobdicia, la desigualtat, etc. d'aquesta cultura, de la nostra civilització. Hi ha molts a qui se'ls omple la boca per curullar-la d'elogis i per considerar-la el millor que li ha passat al món. Sens dubte la nostra cultura nascuda a Euràsia no és ni de lluny el millor que li ha pogut passar al món, sinó que és força millorable, i al contrari del que ens volen fer creure és la raó i la causa de la infelicitat de la majoria de la població. També fa evident que no és, com alguns s'obstinen a voler-nos fer creure, l'única possible.

El mal és que entre els més joves sembla que us ho hàgiu cregut. Que us hàgiu cregut que no és possible canviar-la, que el sistema us ho impedirà, que no val la pena ni intentar-ho. I, sens dubte, el primer que és necessari per provocar un canvi és creure-s'ho. Vull dir, creure que és possible i, a més, lluitar per provocar-lo. Sense vosaltres no hi haurà cap canvi. Ells, els poderosos, no tenen gens d'interès en un canvi en cap dels sentits que proposo i faran tot el que puguin per evitar-los, però són minoria...

Una abraçada.

Culturas

Cuando Montaigne en su ensayo "De los Caníbales" describe la cultura de aquellos indios de Brasil dice cosas como estas: Esas naciones me parecen, pues, solamente bárbaras, en el sentido de que en ellas ha dominado escasamente la huella del espíritu humano, y porque permanecen todavía en los confines de su ingenuidad primitiva. Las leyes naturales dirigen su existencia muy poco bastardeadas por las nuestras, de tal suerte que, a veces, lamento que no hayan tenido noticia de tales pueblos, los hombres que hubieran podido juzgarlos mejor que nosotros. [...] Es un pueblo, diría yo a Platón, en el cual no existe ninguna especie de tráfico, ningún conocimiento de las letras, ningún conocimiento de la ciencia de los números, ningún nombre de magistrado ni de otra suerte, que se aplique a ninguna superioridad política; tampoco hay ricos, ni pobres, ni contratos, ni sucesiones, ni particiones, ni más profesiones que las ociosas, ni más relaciones de parentesco que las comunes; las gentes van desnudas, no tienen agricultura ni metales, no beben vino ni cultivan los cereales. Las palabras mismas que significan la mentira, la traición, el disimulo, la avaricia, la envidia, la detractación, el perdón, les son desconocidas. Me interesa especialmente esta última frase y por eso la he puesto en negrita. En el original no aparece destacada.

En la película "Amistad" (Steven Spielberg, 1997) también se habla de ese tema. Una película, que no he podido evitar ver dos o tres veces casi seguidas. El argumento se basa en unos hechos de 1839. Cuarenta y tres africanos que eran transportados hacia América a bordo d'un barco español, "La Amistad", se amotinaron y tomaron el control del barco frente a las costas de Cuba con la intención de volver a África, pero fueron detenidos por tropas estadounidenses. En la película se narra el proceso judicial al que fueron sometidos aquellos 43 hombres en EEUU. El abogado que los defiende consigue un traductor para entenderse con ellos, ya que los africanos sólo saben hablar su idioma nativo. En las conversaciones que mantienen el abogado y el jefe de los amotinados a través del intérprete, sale el tema de que hay palabras que no existen en el idioma del africano como engaño, mentira, etc.

Sin duda es un hecho que los idiomas sólo tienen las palabras que necesitan para designar lo que necesitan. Así la palabra computadora o televisor no han aparecido en los idiomas actuales hasta que no aparecieron los ordenadores o hasta que no se inventó la televisión. Por eso allí donde la mentira, la codicia o la envidia no existían no había palabras para designarlas.

Esto quiere decir muchas cosas, como que fuimos los europeos, con la colonización del mundo y sus culturas, que las esparcimos por el mundo, que no forman parte de la naturaleza humana sino de su cultura, y que podríamos vivir perfectamente sin ellas. Eso significa también que aquellas culturas que los europeos destruimos sin ningún tipo de consideración, en algunos aspectos, por no decir en muchos, estaban mucho más llenas de sabiduría y de proximidad a nuestra verdadera naturaleza que la nuestra, a pesar de que los pudiéramos vencer con nuestra tecnología mucho más evolucionada y con nuestras enfermedades (hoy diríamos con una guerra biológica o bacteriológica).

No sé si hay marcha atrás; si podríamos erradicar la mentira, el engaño, la codicia, la desigualdad, etc. de esta cultura, de nuestra civilización. Hay muchos a quienes se les llena la boca para colmar-la de elogios y por considerarla lo mejor que le ha pasado al mundo. Sin duda nuestra cultura nacida en Eurasia no es ni de lejos lo mejor que le ha podido pasar al mundo, sino que es bastante mejorable, y al contrario de lo que nos quieren hacer creer es la razón y la causa de la infelicidad de la mayoría de la población. También pone en evidencia que no es, como algunos se empeñan en querernos hacer creer, la única posible.

Lo peor es que entre los más jóvenes parece que os lo hayáis creído. Que os hayáis creído que no es posible cambiarla, que el sistema os lo impedirá, que no vale la pena ni intentarlo. Y, por supuesto, lo primero que es necesario para provocar un cambio es creérselo. Quiero decir, creer que es posible y, además, luchar por provocarlo. Sin vosotros no habrá ningún cambio. Ellos, los poderosos, no tienen ningún interés en un cambio en ninguno de los sentidos que propongo y harán todo lo que puedan para evitarlos, pero son minoría...

Un abrazo.