Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dilluns, 16 de gener de 2017

περίπατος (1)

[Entrada 154]

περίπατος (1)


He partit aquest text en tres parts per facilitar-ne la lectura. Aquest és el primer fragment.

El mot περίπατος (perípatos) vol dir passeig. Peripatètic (de περιπατητικός), el qui es passeja, i dóna nom als membres de l'escola doctrinal fundada per Aristòtil a Atenes (335 aC) pel fet que moltes lliçons s'hi donaven tot passejant.

Els peripatètics estan de moda a la meva terra gràcies a Merlí, una sèrie de la Televisió de Catalunya sobre filosofia que ha tingut molt èxit. N'han fet dues temporades i ja es parla d'una tercera. Crec que s'està emetent a la resta d'Espanya doblada al castellà i que també s'ha venut en alguns països de l'Amèrica del Sud. La meva afició pel pensament humà, que s'ha reviscolat no fa pas gaire i que sens dubte s'ha d'haver notat en aquest blog, no es deu a la sèrie, ja que no l'he seguida, sinó al meu estimat amic Bactèria que des del primer moment m'ha anat encomanant el seu interès per aquest tema. Ell sap que és el meu filòsof de capçalera.

El pensament humà s'ha ocupat, almenys des que en tenim rastre escrit, de tot un seguit de temes sobre nosaltres i el món que ens envolta, com l'existència, el coneixement, la llibertat, la felicitat, el comportament, el mateix pensament, etc. Són temes que d'una forma o altra ens interessen a tots i que en algun moment de la nostra vida ens han preocupat.

En el discurs de José Mugica, un home exemplar en molts aspectes, destaca un d'aquests temes: la felicitat humana. També ho fa en Merlí a la seva sèrie, i és un dels temes que he tocat més d'una vegada tant aquí com al meu blog destinat als adolescents LGBT.

La felicitat és un sentiment, un estat d'ànim (una emoció); grat, agradable, de plena satisfacció. Els sentiments formen part de l'emotivitat dels ésser humans, un dels elements d'aquesta triada que sembla ser la responsable de la nostra forma de ser i del nostre comportament. Ara, la qüestió és si és possible ser feliç, què ens pot fer feliços i quines condicions mínimes necessitem per poder-ho ser.

D'una persona mancada de felicitat solem dir que és infeliç o també que és desgraciat, però un desgraciat és algú mancat de sort. La sort, no és més que atzar... Com deia Bertran Russell, les úniques raons objectives per a la desgràcia són aquelles coses que ens són desfavorables sobre les que en tenim poc o cap control. En aquest sac hi podem posar força coses, com les que tenen el seu origen a la mare natura, entre les quals hi ha els cataclismes (sismes, erupcions...), les grans tempestes (huracans, ciclons...), les malalties, les malformacions, els accidents, etc. D'altra banda hi ha altres elements per a la desgràcia, com la manca de recursos per a la nostra subsistència, que també pot ser produïda per fenòmens naturals, com les sequeres, però que avui en dia solen estar més relacionats amb el control econòmic i financer, o amb els mercats que ens deia en Mugica. Però com que la felicitat està relacionada amb la nostra emotivitat, no totes les raons d'infelicitat són objectives, també n'hi ha de subjectives.

Una abraçada.








περίπατος (1)


He partido este texto en tres partes para facilitar su lectura. Este es el primer fragmento.

La palabra περίπατος (perípatos) significa paseo. Peripatético (de περιπατητικός), el que se pasea, y da nombre a los miembros de la escuela doctrinal fundada por Aristóteles en Atenas (335 aC) por el hecho de que muchas lecciones se daban paseando.

Los peripatéticos están de moda en mi tierra gracias a Merlín, una serie de la Televisión de Cataluña sobre filosofía que ha tenido mucho éxito. Han emitido dos temporadas y ya se habla de una tercera. Creo que se está emitiendo en el resto de España doblada al castellano y que también se ha vendido a algunos países de América del Sur. Mi afición por el pensamiento humano, que ha revivido no hace mucho y que sin duda se habrá notado en este blog, no se debe a la serie, ya que no la he seguido, sino a mi querido amigo Bactèria que desde el primer momento me ha ido contagiando su interés por ese tema. Él sabe que es mi filósofo de cabecera.

El pensamiento humano se ha ocupado, al menos desde que tenemos rastro escrito, de toda una serie de temas sobre nosotros y el mundo que nos rodea, como la existencia, el conocimiento, la libertad, la felicidad, el comportamiento, el mismo pensamiento, etc. Son temas que de una forma u otra nos interesan a todos y que en algún momento de nuestra vida nos han preocupado.

En el discurso de José Mugica, un hombre ejemplar en muchos aspectos, destaca uno de esos temas: la felicidad humana. También lo hace Merlín en su serie, y es uno de los temas que he tocado más de una vez tanto aquí como en mi blog destinado a los adolescentes LGBT.

La felicidad es un sentimiento, un estado de ánimo (una emoción); grato, agradable, de plena satisfacción. Los sentimientos forman parte de la emotividad de los seres humanos, uno de los elementos de esa tríada que parece ser la responsable de nuestra forma de ser y de nuestro comportamiento. Ahora, la cuestión es si es posible ser feliz, qué nos puede hacer felices y qué condiciones mínimas necesitamos para poderlo ser.

De una persona carente de felicidad solemos decir que es infeliz o también que es desgraciado, pero un desgraciado es alguien falto de suerte. La suerte, no es más que azar... Como decía Bertran Russell, las únicas razones objetivas para la desgracia son aquellas cosas que nos son desfavorables sobre las que tenemos poco o ningún control. En ese saco podemos poner muchas cosas, como las que tienen su origen en la madre naturaleza, entre las que están los cataclismos (seísmos, erupciones...), las grandes tormentas (huracanes, ciclones...), las enfermedades, las malformaciones, los accidentes, etc. Por otra parte hay otros elementos para la desgracia, como la falta de recursos para nuestra subsistencia, que también puede ser producida por fenómenos naturales, como las sequías, pero que hoy en día suelen estar más relacionados con el control económico y financiero, o con los mercados que nos decía Mugica. Pero como la felicidad está relacionada con nuestra emotividad, no todas las razones de infelicidad son objetivas, también las hay subjetivas.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada