Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dilluns, 2 de gener de 2017

Llibertat limitada (i 3) --- Libertad limitada (y 3)

[Entrada 152]

Llibertat limitada (i 3)


La meva formació tècnica m'ha dut a saber que tot a la natura té un equilibri i que trencar-lo o forçar-lo sol tenir males conseqüències. Ara està de moda parlar d'ecologia, perquè l'actuació humana n'ha trencat l'equilibri i en comencem a pagar les conseqüències en forma d'escalfament global... Fa poc sentia dir a un pensador català prou reconegut que "tot és una qüestió d'equilibris. La democràcia és una qüestió d'equilibri, la llibertat és una qüestió d'equilibri..." Per tant, la relació de l'individu amb la comunitat també ha de ser-ho. Ni es pot sacrificar a l'individu pel bé de la comunitat, que en l'extrem ens duria a l'esclavitud, ni es pot donar llibertat absoluta a l'individu davant la comunitat, ja que en l'extrem ens du al sotmetiment per la força de la majoria per una minoria, és a dir, de nou a l'esclavitud.

Crec que devem a Alexis de Tocqueville la frase: "la meva llibertat acaba on comença la dels altres", és a dir, que ningú té dret a violar els drets dels altres. Però aquest pensament, que per a alguns ha esdevingut paradigmàtic, està lluny de situar-nos en la realitat social i per tant de definir on s'acaba la meva llibertat, ja que no són només els drets dels altres el que posa els límits sinó també les estructures que s'han creat a la comunitat per mantenir aquest equilibri entre les llibertats individuals i les exigències de la comunitat, tant per garantir la igualtat d'oportunitats entre les persones (cosa que també defensava Tocqueville) com per garantir els subministraments necessaris per donar cobertura a les necessitats dels individus que la componen, etc. A més de mantenir els elements, coactius o no, que han de permetre la subsistència d'aquesta comunitat (policies, exèrcits, tribunals de justícia, etc.)

També he après de la meva formació tècnica que els equilibris depenen de l'objectiu a aconseguir, i que es poden forçar de cara a un objectiu concret. Un exemple és la producció d'objectes per al consum, que ha estat estudiada per mantenir al consumidor a la necessitat permanent de comprar, i d'això en tenim exemples evidents com ara la telefonia mòbil o l'equipament informàtic.

Malgrat tot encara ens queda marge de decisió. El pensament encara és nostre, i com va dir Primo Levi, l'única cosa que no ens poden prendre i que sempre duem anem on anem està darrere del nostre front. Malgrat tota la "ideologia" que ens hagin imposat, malgrat totes les rentades de cervell amb què ens estan bombardejant contínuament, el nostre pensament encara és nostre. Sempre podem pensar lliurement, tot i que ja he raonat que no és que sigui fàcil. Actuar en conseqüència i difondre el que pensem potser és encara més difícil perquè en l'actualitat no hi ha sobre el planeta un espai sense lleis, sense el control d'un estat (llevat del pol sud on la subsistència és quasi impossible) i, sens dubte, les possibilitats d'actuació i difusió d'idees estan sotmeses als corpus legals dels diferents estats.

Una abraçada.








Libertad limitada (y 3)


Mi formación técnica me ha llevado a saber que todo en la naturaleza tiene un equilibrio y que romperlo o forzarlo suele tener malas consecuencias. Ahora está de moda hablar de ecología, porque la actuación humana ha roto su equilibrio y empezamos a pagar las consecuencias en forma de calentamiento global... Hace poco oía decir a un pensador catalán suficientemente reconocido que "todo es una cuestión de equilibrios. la democracia es una cuestión de equilibrio, la libertad es una cuestión de equilibrio..." Por tanto, la relación del individuo con la comunidad también debe serlo. Ni se puede sacrificar al individuo por el bien de la comunidad, que en el extremo nos llevaría a la esclavitud, ni se puede dar libertad absoluta al individuo ante la comunidad, ya que en el extremo nos lleva al sometimiento por la fuerza de la mayoría por una minoría, es decir, de nuevo a la esclavitud.

Creo que debemos a Alexis de Tocqueville la frase: "mi libertad termina donde empieza la de los demás", es decir, que nadie tiene derecho a violar los derechos de los demás. Pero este pensamiento, que para algunos se ha convertido en paradigmático, está lejos de situarnos en la realidad social y por tanto de definir dónde termina mi libertad, ya que no son sólo los derechos de los demás lo que pone los límites sino también las estructuras que se han creado en la comunidad para mantener este equilibrio entre las libertades individuales y las exigencias de la comunidad, tanto para garantizar la igualdad de oportunidades entre las personas (lo que también defendía Tocqueville) como para garantizar los suministros necesarios para dar cobertura a las necesidades de los individuos que la componen, etc. Además de mantener los elementos, coactivos o no, que deben permitir la subsistencia de esta comunidad (policías, ejércitos, tribunales de justicia, etc.)

También he aprendido de mi formación técnica que los equilibrios dependen del objetivo a conseguir, y que se pueden forzar de cara a un objetivo concreto. Un ejemplo es la producción de objetos para el consumo, que ha sido estudiada para mantener al consumidor en la necesidad permanente de comprar, y de esto tenemos ejemplos evidentes como la telefonía móvil o el equipamiento informático.

A pesar de todo todavía nos queda margen de decisión. El pensamiento todavía es nuestro, y como dijo Primo Levi, lo único que no nos pueden quitar y que siempre llevamos vayamos donde vaayamos está detrás de nuestra frente. A pesar de toda la "ideología" que nos hayan impuesto, a pesar de todos los lavados de cerebro con que nos están bombardeando continuamente, nuestro pensamiento aún es nuestro. Siempre podemos pensar libremente, aunque ya he razonado que no es que sea fácil. Actuar en consecuencia y difundir lo que pensamos quizás es aún más difícil porque en la actualidad no hay sobre el planeta un espacio sin leyes, sin el control de un estado (salvo el polo sur donde la subsistencia es casi imposible) y, sin duda, las posibilidades de actuación y difusión de ideas están sometidas a los corpus legales de los diferentes estados.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada