Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dilluns, 19 de juny de 2017

La interpretació de la llei --- La interpretación de la ley

[Entrada 174]

La interpretació de la llei


Les matemàtiques no són més que un formalisme que permet expressar amb precisió i sense ambigüitats determinats comportaments que admeten forma numèrica. La precisió del formalisme matemàtic ens du a resultats precisos i difícilment discutibles. En canvi un text, sigui prosa o poesia, pot estar ben redactat i intentar ser precís, però un text lliure en llenguatge natural (vull dir no formalitzat), a banda dels defectes de mala redacció que poden fer que resulti incomprensible, pot contenir elements de soroll, és a dir, informació supèrflua o innecessària; sobredefinició o sobreespecificació, és a dir, massa detall o detall innecessari; silenci, és a dir, manca informació necessària; ambigüitat, és a dir, manca concreció o hi ha falses descripcions, per exemple, fetes amb sinònims; penediment, és a dir, rectificar el que s'ha dit; i referències avançades, és a dir, referir-se a aspectes encara desconeguts pel lector, que, encara que s'expliquin més endavant, en dificulten la comprensió.

Els legisladors intenten que els textos legals siguin el més precisos possible, per això han desenvolupat uns formalismes concrets que intenten superar aquests problemes del text lliure, però desgraciadament aquests formalismes en dificulten la comprensió i fan que necessitem tot d'un seguit de professionals —com advocats, procuradors, jutges, fiscals, i altres especialistes en dret— per saber que volen dir exactament. Cosa que allunya la llei de la ciutadania i, per tant, deixa al ciutadà mitjà en una situació d'indefensió en no entendre completament les lleis.

A més, aquests formalismes, estan lluny de tenir la precisió que s'ha aconseguit amb els de les matemàtiques, i, per això, la llei es presta a interpretacions. Una mateixa llei pot ser aplicada de formes diferents perquè depèn de com s'interpreti. Cada llei sol tenir un reglament que és la base de la seva aplicació real i que fa una interpretació concreta d'aquesta llei. Curiosament el reglament que interpreta la llei es fa fora de l'àmbit del parlament, sol ser obra del govern del moment. Per tant és el govern qui decideix com s'aplica una determinada llei.

Les constitucions solen establir un àrbitre per resoldre conflictes en la interpretació del seu text. S'intenta que aquest àrbitre sigui el més neutral possible, format per especialistes en dret constitucional de reconegut prestigi, independents, i deslligats de la vida política. En aquestes terres aquest àrbitre és el Tribunal Constitucional, però lamentablement no satisfà aquests principis, raó per la qual ha perdut el seu prestigi i no resulta creïble, ja que està essent manipulat i utilitzat pel govern de l'Estat per assolir els seus objectius polítics.

Per això, quan un polític afirma que determinada cosa és legal o és il·legal, sense aval suficient, ja sigui per consens dels experts en dret o perquè ho digui el tribunal arbitral corresponent, no està dient la veritat, ja que, en tal cas, es tracta de la seva interpretació de la llei. I aquesta és la clau de lectura de moltes de les coses que estan passant en l'àmbit d'aquest estat.

Una abraçada.








La interpretación de la ley


Las matemáticas no son más que un formalismo que permite expresar con precisión y sin ambigüedades determinados comportamientos que admiten forma numérica. La precisión del formalismo matemático nos lleva a resultados precisos y difícilmente discutibles. En cambio un texto, sea prosa o poesía, puede estar bien redactado e intentar ser preciso, pero un texto libre en lenguaje natural (quiero decir no formalizado), aparte de los defectos de mala redacción que pueden hacer que resulte incomprensible, puede contener elementos de ruido, es decir, información superflua o innecesaria; sobredefinición o sobreespecificación, es decir, demasiado detalle o detalle innecesario; silencio, es decir, falta información necesaria; ambigüedad, es decir, falta concreción o hay falsas descripciones, por ejemplo, hechas con sinónimos; arrepentimiento, es decir, rectificar lo dicho; y referencias avanzadas, es decir, referirse a aspectos aún desconocidos para el lector, que, aunque se expliquen más adelante, dificultan la comprensión del texto.

Los legisladores intentan que los textos legales sean lo más precisos posible, por ello han desarrollado unos formalismos concretos que intentan superar esos problemas del texto libre, pero desgraciadamente esos formalismos dificultan su comprensión y hace que necesitemos de una serie de profesionales —como abogados, procuradores, jueces, fiscales, y otros especialistas en derecho— para saber que quieren decir exactamente. Lo que aleja la ley de la ciudadanía y, por tanto, deja al ciudadano en una situación de indefensión al no entender completamente las leyes.

Además, estos formalismos, están lejos de tener la precisión que se ha conseguido con los de las matemáticas, y, por eso, la ley se presta a interpretaciones. Una misma ley puede ser aplicada de formas diferentes porque depende de cómo se interprete. Cada ley suele tener un reglamento que es la base de su aplicación real y que hace una interpretación concreta de esa ley. Curiosamente el reglamento que interpreta la ley se hace fuera del ámbito del parlamento, suele ser obra del gobierno del momento. Por lo tanto es el gobierno quien decide cómo se aplica una determinada ley.

Las constituciones suelen establecer un árbitro para resolver conflictos en la interpretación de su texto. Se intenta este arbiro sea lo más neutral posible, formado por especialistas en derecho constitucional de reconocido prestigio, independientes, y desligados de la vida política. En estas tierras ese árbitro es el Tribunal Constitucional, pero lamentablemente no satisface esos principios, por lo que ha perdido su prestigio y no resulta creíble, ya que está siendo manipulado y utilizado por el gobierno del Estado para alcanzar sus objetivos políticos .

Por eso, cuando un político afirma que determinada cosa es legal o es ilegal, sin aval suficiente, ya sea por consenso de los expertos en derecho o porque lo diga el tribunal arbitral correspondiente, no está diciendo la verdad, ya que, en tal caso, se trata de su interpretación de la ley. Y esa es la clave de lectura de muchas de las cosas que están pasando en el ámbito de este estado.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada