Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 16 de novembre del 2017

Valéry

[Entrada 191]

Valéry


El cementiri marí és a Seta, prop de Montpeller, dalt d'un turó, vora al mar. Argullol ens situa dalt d'aquell turó, prop de la tomba del poeta Paul Valéry, en un dia assolellat proper al solstici d'estiu amb el sol del migdia quan "el món es queda sense ombra".

En aquest ambient Paul Valéry "observa el mar [...] sota el domini del migdia absolut [...] El poeta, per explicar-se, al·ludeix a l’Ésser Immutable de Parmènides, una de les matrius de la metafísica occidental. Hi ha quelcom summament inquietant i excepcionalment tranquil·litzador en l’enlluernament total. Una coincidència entre la plenitud i el buit, quan, en efecte, l’ésser humà esdevé un habitant de l’enigma."
"Si algú pogués arribar a enfrontar-se a aquella bellesa absoluta a la qual aspirava Sòcrates sota la tutela de Diotima experimentaria també el gran enlluernament de la perfecció que domina la primera part d’El cementiri marí. Però la perfecció és inexpressable. Necessitem allò imperfecte, allò sensorial. El banquet de Plató descriu la marxa èpica del cos cap a l’esperit; El cementiri marí de Valéry tracta d’expressar la marxa, no menys èpica, de l’esperit cap al cos."

[...] "Necessitem les ombres per ser lliures, i necessitem els colors que proporcionen les ombres per apoderar-nos de les formes del món. Quan, després del migdia, el sol cau, Valéry rememora Heràclit, l’altra matriu de la nostra filosofia: tot flueix, tot fuig. El canvi incessant de les coses ens fa reconèixer la realitat. És un coneixement imperfecte però viu."

[...] "La llibertat personal implica fecundar-se en la contradicció i la metamorfosi, en la contemplació i l’acció. Per obtenir aquesta fecundació Sòcrates apel·la al rescat del cos per part de l’esperit, i el nedador de Valéry demostra amb el seu exemple que, igualment, l’esperit ha de ser rescatat pel cos. Cos i esperit són una unitat, dos noms per a una realitat única. La bellesa no és recognoscible ni comunicable sense els estímuls d’allò que els sentits ens fan apreciar com bell. El bé és una pura abstracció sense els actes concrets de bondat. La llibertat és una paraula buida, o la pitjor de les mentides, sense la valentia i el risc d’elegir lliurement.
A partir d'aquí Argullol s'encamina a les conclusions i apareix el Faust de Goethe, però el deixarem per a un altre post.

Una abraçada.








Valéry


El cementerio marino está en Sète, cerca de Montpellier, sobre una colina, cerca al mar. Argullol nos sitúa arriba de aquell colina, cerca de la tumba del poeta Paul Valéry, en un día soleado cercano al solsticio de verano con el sol del mediodía cuando "el mundo se queda sin sombra".

En este ambiente Paul Valéry "observa el mar [...] bajo el dominio del mediodía absoluto [...] El poeta, para explicarse, alude al Ser Inmutable de Parménides, una de las matrices de la metafísica occidental. Hay algo sumamente inquietante y excepcionalmente tranquilizador en el deslumbramiento total. Una coincidencia entre la plenitud y el vacío, cuando, en efecto, el ser humano se convierte en un habitante del enigma."
"Si alguien pudiera llegar a enfrentarse a aquella belleza absoluta a la que aspiraba Sócrates bajo la tutela de Diotima experimentaría también el gran deslumbramiento de la perfección que domina la primera parte de El cementerio marino. Pero la perfección es inexpresable. Necesitamos lo imperfecto, lo sensorial. El banquete de Platón describe la marcha épica del cuerpo hacia el espíritu; El cementerio marino de Valéry trata de expresar la marcha, no menos épica, del espíritu hacia el cuerpo."

[...] "Necesitamos las sombras para ser libres, y necesitamos los colores que proporcionan las sombras para apoderarnos de las formas del mundo. Cuando, después del mediodía, el sol cae, Valéry rememora Heráclito, la otra matriz de nuestra filosofía: todo fluye, todo huye. El cambio incesante de las cosas nos hace reconocer la realidad. Es un conocimiento imperfecto pero vivo."

[...] "La libertad personal implica fecundarse en la contradicción y la metamorfosis, en la contemplación y la acción. Para obtener esta fecundación Sócrates apela al rescate del cuerpo por parte del espíritu, y el nadador de Valéry demuestra con su ejemplo que, igualmente, el espíritu debe ser rescatado por el cuerpo. Cuerpo y espíritu son una unidad, dos nombres para una realidad única. La belleza no es reconocible ni comunicable sin los estímulos de lo que los sentidos nos hacen apreciar como bello. el bien es una pura abstracción sin los actos concretos de bondad. la libertad es una palabra vacía, o la peor de las mentiras, sin la valentía y el riesgo de elegir libremente.
A partir de aquí Argullol se encamina a las conclusiones y aparece el Fausto de Goethe, pero lo dejaremos para otro post.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada