Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 12 d’abril del 2018

Democràcia en perill --- Democracia en peligro

[Entrada 212]

Democràcia en perill


La realitat del moment actual és que el govern format pel partit més corrupte d'Europa, segons he sentit afirmar no fa gaire, està posant en perill la democràcia a l'Estat Espanyol. Per començar cal tenir present que ha fet una contraposició interessada entre l'article 2 i l'article 1 de la Constitució. La defensa de la unitat territorial de l'Estat (article 2) ha estat manipulada hàbilment per transgredir els dictats de la democràcia de dret (article 1). Ha transformat un problema polític en un problema judicial a còpia de fer una lectura i aplicació de la legislació vigent força esbiaixada.

D'una banda, a força de copar el TC (Tribunal Constitucional) amb partidaris de les seves tesi, ha aconseguit imposar la seva interpretació de les lleis, i en especial de la Carta Magna. També ha usat el TC amb altres propòsits, com el de bloquejar tota la labor del Parlament de Catalunya, on està en minoria (4 diputats de 135) i on no ha passat de ser una força de l'oposició, llevat de l'ocasió que va donar suport al govern d'Artur Mas. O per dictar normes que no són de la seva competència, com exigir la presència física de Puigdemont al debat d'investidura.

També ha usat de la fiscalia per als seus propòsits, com es desprèn de la conversa de Jorge Fernández Díaz, llavors ministre de l'interior, amb el cap de l'Oficina Antifrau catalana on es deia «eso la fiscalía te lo afina» cosa que s'està fent més que palès en tot el procés repressiu que Catalunya està patint actualment.

D'altra banda, també ha estat jugant amb els trasllats dels jutges de seos i amb la designació de jutges per a determinats casos, com es va veure amb el cas Fabra (Carlos) i els canvis de titular (sempre interins) del jutjat de Nules, per no parlar del cas Gürtel i els seus moviments de jutges. I hi continua jugant, per exemple, és sospitosa la casualitat que s'hagi designat a la jutja Lamela i al jutge Llarena, que són afins a les tesis del govern central, en els casos de repressió a Catalunya.

Actualment són molts els juristes que asseguren que als polítics catalans només se'ls pot acusar d'un delicte de desobediència i de malversació (que com a molt pot comportar la inhabilitació per a càrrecs públics), en canvi se'ls acusa dels delictes de sedició i de rebel·lió (que sí que poden comportar llargues penes de presó) que no van existir perquè requereixen violència intencionada i a tot el món civilitzat s'entén que això requereix l'ús d'armes i amb víctimes (morts o ferits). Els únics ferits computats en aquests fets els van produir els cossos de la policia nacional i la guàrdia civil el dia 1 d'octubre. I, a més, s'està usant la presó preventiva com un càstig sense judici i una amenaça en aquells que els donen suport.

Sens dubte els presos i els autoexiliats d'aquest afer ho són per raons polítiques. Hi ha força veus que ho confirmen, com la de l’exfiscal José M. Mena que ho afirmava en una entrevista televisiva on, a més, va dir que «no veu, en absolut, que allò que descriuen com a violència ho sigui», però que «si hi hagués hagut violència, el delicte tindria part política i part no política». «No està dins de la legalitat produir un artifici imaginatiu per dir que hi ha violència quan no n’hi ha hagut». «‘Històricament a la cua de les manifestacions hi havia uns salvatges que trencaven vidres’, però que no per això s’assenyalava als promotors de les marxes com a responsables, i ha exposat que per considerar el delicte de rebel·lió cal que els organitzadors hagin previst i calculat voluntàriament que es generi violència.» També va assenyalar que «la voluntat independentista és perfectament legal en el sistema espanyol». [font: L’exfiscal José M. Mena, contundent: ‘Tinc la certesa que són presos polítics’ (https://www.vilaweb.cat/noticies/lex-fiscal-jose-m-mena-es-pronuncia-amb-contundencia-tinc-la-certesa-que-son-presos-politics/)].

Tot plegat avui hauria impedit el moviment del 15M de l'any 2011, és a dir, que ara no es podria repetir sense córrer el risc ser acusats de sedició i/o de rebel·lió. I aquest funcionament de la justícia, tan polaritzat, és un dels arguments que avalen que el que està en perill és la democràcia, l'estat de dret.

A més, l'estat, que està en mans del capital, de les empreses de l'Ibex 35. En aquest moment estem anant cap a una nova bombolla immobiliària impulsada per una reforma recent de la llei d'arrendaments urbans que permet pràctiques abusives que s'oposen al mandat constitucional (article 47), cosa que implica que aquella reforma de la llei d'arrendaments urbans és inconstitucional.

I és que el problema d'Europa, del qual no se'n lliura el meu país, és que, a poc a poc, i especialment des de la crisi econòmica iniciada el 2008, els poders polítics han hagut de cedir part de la seva preponderància, del seu poder, a les forces financeres que no tenen altre objectiu que l'enriquiment, que satisfer la seva cobdícia. I això ha tingut efectes com Síriza a Grècia, el brexit al Regne Unit o la lluita per la independència a Catalunya. I quan algú perd poder pot reaccionar de maneres inversemblants per intentar recuperar-lo. I també són aquests poders econòmics qui afavoreixen el renaixement amb força de moviments neofeixistes a diversos països, com Àustria, França, Holanda, Regne Unit, Dinamarca, etc. Cosa que a Espanya no cal perquè ja patim el neofranquisme del PP i el neofalangisme de C's. I aquest és un altre dels arguments que avalen que el que està en perill és la democràcia.

Malgrat que els fets de l'1-O van despertar les simpaties de bona part de la població democràtica d'Europa i de països d'altres continents pel moviment independentista català, i que potser, a la llarga, la justícia internacional els acabi donant la raó, en aquest moment la situació és d'empat, ja que els vots de la ciutadania de cap dels dos bàndols arriba al 50% + 1 que requereix una mínima majoria absoluta. I amb això es fa poc viable una resolució per la via unilateral. Malgrat això, els 2 milions i escaig de votants favorables a la independència de Catalunya són més del 47% dels votants catalans i del 8% dels que van votar a les darreres eleccions generals de l'estat. Una xifra prou significativa de persones que l'Estat no pot negligir ni hauria d'atacar, quan les seves aspiracions són totalment legítimes, i el govern de l'estat ho està fent. Aquest és un altre dels arguments que avalen que el que està en perill és la democràcia.

A més, hi ha el tema de la censura que s'està fent als mitjans de comunicació. Hi ha coses que no se'ls permet dir sota amenaces més o menys vetllades. La informació és manipulada i tergiversada. M'agradaria saber quants espanyols saben de la recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya per maltractament als etarres de l'atemptat de la T4. Sentència que denuncia el mal funcionament de la justícia espanyola on es van ignorar determinades proves contra l'acció de la guàrdia civil. Sé que alguns podeu intentar defensar aquesta censura dient que passa a tot el món, però crec que no és cert, que això només passa als sistemes autoritaris, com ho és la deriva que ha agafat aquest govern amb l'aquiescència de la corona.

El bisbe Pere Casaldàliga va dir que no es podia parlar de democràcia a Europa mentre s'estigués lluitant contra la immigració. I és que aquest tema també clama al cel. Tant els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), que són autèntiques presons al marge de la llei, com les deportacions en calent que vulneren els principis de la Constitució (de l'estat social) i els acords internacionals, són una vergonya. L'estat espanyol es manté en aquest tema i en altres al cap d'allò que genera malestar, com la desigualtat, la corrupció, l'atur, la pobresa, o la precarietat, i es manté també a la cua de tot allò que genera benestar, com la justícia social, la fiscalitat redistributiva, la separació de poders o la qualitat de la democràcia. Es tracta d'un estat on la corrupció no significa la inhabilitació política, on la gent continua votant majoritàriament als partits més corruptes com el PP o el PDCat (ara integrat a JxCat i que és el successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya, CDC).

Crec que ja he dit prou. Per a mi està clar que en aquest moment el que està en perill no és la unitat del territori espanyol, el problema no és la independència de Catalunya. El que està en perill a Espanya és la democràcia. Tot i que alguns d'aquests aspectes també els podem detectar en altres democràcies europees i no europees, cosa que posa de manifest que no és només a España on la democràcia està en perill. La majoria són llocs on l'ultraliberalisme està justificant autèntiques barrabassades en nom de la llibertat. I no em refereixo només al govern d'Ankara (Turquia), que cada dia hi ha més gent que el compara amb el de Madrid.

[Text de l'acudit d'en Ferreres publicat per El Períodico el 29 de setembre de 2017:
-Havíem quedat que en absència de violència es podia parlar de tot, i aquí no n'hi ha de violència. -Diu el cap indi.
-No hi ha cap problema, si cal la posarem nosaltres. -Respon l'oficial ianqui.]

Una abraçada.








Democracia en peligro


La realidad del momento actual es que el gobierno formado por el partido más corrupto de Europa, según he oído afirmar hace poco, está poniendo en peligro la democracia en el Estado Espanyol. Para empezar hay que tener presente que ha hecho una contraposición interesada entre el artículo 2 y el artículo 1 de la Constitución. La defensa de la unidad territorial del Estado (artículo 2) ha sido manipulada hábilmente para transgredir los dictados de la democracia de derecho (artículo 1). Ha transformado un problema político en un problema judicial a base de hacer una lectura y aplicación de la legislación vigente muy sesgada.

Por un lado, a base de copar el TC (Tribunal Constitucional) con partidarios de sus tesis, ha conseguido imponer su interpretación de las leyes, y en especial de la Carta Magna. También ha usado el TC con otros propósitos, como el de bloquear toda la labor del Parlamento de Cataluña, donde está en minoría (4 diputados de 135) y donde no ha pasado de ser una fuerza de la oposición, salvo la ocasión que apoyó el gobierno de Artur Mas. O para dictar normas que no son de su competencia, como exigir la presencia física de Puigdemont en el debate de investidura.

También ha usado de la fiscalía para sus propósitos, como se desprende de la conversación de Jorge Fernández Díaz, entonces ministro del interior, con el jefe de la Oficina Antifraude catalana donde se decía «eso la fiscalía te lo afina» lo cual se está haciendo más que patente en todo el proceso represivo que Cataluña está sufriendo actualmente.

Por otra parte, también ha estado jugando con los traslados de los jueces de sedes y con la designación de jueces para determinados casos, como se vio con el caso Fabra (Carlos) y los cambios de titular (siempre interinos) del juzgado de Nules, por no hablar del caso Gürtel y sus movimientos de jueces. Y sigue jugando a ello, por ejemplo, es sospechosa la casualidad que se haya designado a la jueza Lamela y al juez Llarena, que son afines a las tesis del gobierno central, en los casos de represión a Cataluña.

Actualmente son muchos los juristas que aseguran que los políticos catalanes sólo se les puede acusar de un delito de desobediencia y de malversación (que como mucho puede conllevar la inhabilitación para cargos públicos), en cambio se los acusa de los delitos de sedición y de rebelión (que sí pueden conllevar largas penas de prisión) que no existieron porque requieren violencia intencionada y en todo el mundo civilizado se entiende que eso requiere el uso de armas y con víctimas (muertos o heridos). Los únicos heridos computados en estos hechos los produjeron los cuerpos de la policía nacional y la guardia civil el día 1 de octubre. Y, además, se está usando la prisión preventiva como un castigo sin juicio y una amenaza a aquellos que los apoyan.

Sin duda los presos y los autoexiliats de este asunto lo son por razones políticas. Hay bastantes voces que lo confirman, como la del ex fiscal José M. Mena que lo afirmaba en una entrevista televisiva donde, además, dijo que «no ve, en absoluto, que lo que describen como violencia lo sea» , pero que «si hubiera habido violencia, el delito tendría parte política y parte no política». «No está dentro de la legalidad producir un artificio imaginativo para decir que hay violencia cuando no ha habido». «'Históricamente a la cola de las manifestaciones había unos salvajes que rompían cristales', pero que no por ello se señalaba a los promotores de las marchas como responsables, y expuso que para considerar el delito de rebelión es necesario que los organizadores hayan previsto y calculado voluntariamente que se genere violencia". También señaló que « la voluntad independentista es perfectamente legal en el sistema español ». [Fuente: L’exfiscal José M. Mena, contundent: ‘Tinc la certesa que són presos polítics’ (texto en catalán) (https://www.vilaweb.cat/noticies/lex-fiscal-jose-m-mena-es-pronuncia-amb-contundencia-tinc-la-certesa-que-son-presos-politics/)].

Todo ello hoy habría impedido el movimiento del 15M del año 2011, es decir, que ahora no se podría repetir sin correr el riesgo de ser acusados de sedición y/o de rebelión. Y ese funcionamiento de la justicia, tan polarizado, es uno de los argumentos que avalan que lo que está en peligro es la democracia, el estado de derecho.

Además, el estado, que está en manos del capital, de las empresas del Ibex 35. En este momento estamos yendo hacia una nueva burbuja inmobiliaria impulsada por una reforma reciente de la ley de arrendamientos urbanos que permite prácticas abusivas que se oponen al mandato constitucional (artículo 47), lo que implica que aquella reforma de la ley de arrendamientos urbanos es inconstitucional.

Y es que el problema de Europa, del que no se libra mi país, es que, poco a poco, y especialmente desde la crisis económica iniciada en 2008, los poderes políticos han tenido que ceder parte de su preponderancia, de su poder, a las fuerzas financieras que no tienen otro objetivo que el enriquecimiento, que satisfacer su codicia. Y esto ha tenido efectos como Syriza en Grecia, el brexit en el Reino Unido o la lucha por la independencia en Cataluña. Y cuando alguien pierde poder puede reaccionar de maneras inverosímiles para intentar recuperarlo. Y también son esos poderes económicos que favorecen el renacimiento con fuerza de movimientos neofascistas en varios países, como Austria, Francia, Holanda, Reino Unido, Dinamarca, etc. Lo que en España no es necesario porque ya sufrimos el neofranquismo del PP y el neofalangisme de Ciudadanos. Y este es otro de los argumentos que avalan que el que está en peligro es la democracia.

A pesar de que los hechos del 1-O despertaron las simpatías de buena parte de la población democrática de Europa y de países de otros continentes por el movimiento independentista catalán, y que tal vez, a la larga, la justicia internacional les acabe dando la razón, en este momento la situación es de empate, ya que los votos de la ciudadanía de ninguno de los dos bandos llega al 50% + 1 que requiere una mínima mayoría absoluta. Y con eso se hace poco viable una resolución por la vía unilateral. Sin embargo, los 2 millones y pico de votantes favorables a la independencia de Cataluña son más del 47% de los votantes catalanes y del 8% de los que votaron en las últimas elecciones generales del estado. Una cifra bastante significativa de personas que el Estado no puede descuidar ni debería atacar, cuando sus aspiraciones son totalmente legítimas, y el gobierno del estado lo está haciendo. Este es otro de los argumentos que avalan que el que está en peligro es la democracia.

Además, está el tema de la censura que se está haciendo en los medios de comunicación. Hay cosas que no se les permite decir bajo amenazas más o menos veladas. La información es manipulada y tergiversada. Me gustaría saber cuántos españoles saben de la reciente sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos contra España por maltrato a los etarras del atentado de la T4. Sentencia que denuncia el mal funcionamiento de la justicia española donde se ignoraron determinadas pruebas contra la acción de la guardia civil. Sé que algunos pueden intentar defender esta censura diciendo que pasa en todo el mundo, pero creo que no es cierto, que eso solo sucede en los sistemas autoritarios, como lo es la deriva que ha tomado este gobierno con la aquiescencia de la corona.

El obispo Pere Casaldàliga dijo que no se podía hablar de democracia en Europa mientras se estuviera luchando contra la inmigración. Y es que este tema también clama al cielo. Tanto los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE), que son auténticas cárceles al margen de la ley, como las deportaciones en caliente que vulneran los principios de la Constitución (del estado social) y los acuerdos internacionales, son una vergüenza . El estado español se mantiene en este tema y en otros en la cabeza de lo que genera malestar, como la desigualdad, la corrupción, el paro, la pobreza, o la precariedad, y se mantiene también a la cola de todo lo genera bienestar, como la justicia social, la fiscalidad redistributiva, la separación de poderes o la calidad de la democracia. Se trata de un estado donde la corrupción no significa la inhabilitación política, donde la gente sigue votando mayoritariamente a los partidos más corruptos como el PP o el PDCat (ahora integrado en JxCat y que es el sucesor de la antigua Convergencia Democrática de Cataluña, CDC).

Creo que ya he dicho bastante. Para mí está claro que en este momento lo que está en peligro no es la unidad del territorio español, el problema no es la independencia de Cataluña. Lo que está en peligro en España es la democracia. Aunque algunos de estos aspectos también los podemos detectar en otras democracias europeas y no europeas, lo que pone de manifiesto que no es sólo en España donde la democracia está en peligro. La mayoría son lugares donde el ultraliberalismo está justificando auténticos desaguisados en nombre de la libertad. Y no me refiero sólo al gobierno de Ankara (Turquía), que cada día son más los que lo comparan con el de Madrid.

[Texto del chiste de Ferreres publicado por El Períodico el 29 de setiembre de 2017:
-Habíamos quedado que en ausencia de violencia se podía hablar de todo, y aquí no hay de violencia. -Dice el jefe indio.
-No hay ningún problema, si es necesario la pondremos nosotros. -Responde el oficial yanki.]

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada