Monogàmia --- Monogamia



[Entrada 217]

Monogàmia

Amb la distància, la fidelitat ja és més un recurs poètic que una realitat insalvable.
(Marta Pessarrodona)

A la ciutat de Barcelona és Parcs i Jardins qui s'ocupa del manteniment de totes les zones verdes de la ciutat, ja siguin grans, com petites o minúscules, llevat del Parc Natural de Collserola que té un sistema de gestió propi, ja que no és un parc urbà, sinó metropolità. Inevitablement hi ha vegades que aquestes zones verdes interfereixen el pas natural dels vianants i obliguen a fer una volta als qui les volen respectar. Són molts els que tiren pel dret i trepitgen l'herba, la gespa, o el que calgui i acaben per obrir un camí calb a mig jardí, que va per on és més natural passar, i que sol ser un camí més curt.

Curiosament la reacció dels jardiners de Parcs i Jardins no respon a un criteri únic, ja que tan poden optar per posar unes lloses i transformar el camí en una zona de pas ben delimitada i conservada, com per posar obstacles en forma de vegetació amb arbustos llenyosos o posar una barana metàl·lica barrant el pas i obligant, als qui es resisteixen, a fer una volta que no volen fer. I això, aquestes accions contraposades, és pot produir, fins i tot, dins del mateix parc, a pocs metres de distància. Des del meu punt de vista, la correcta és la primera solució, la qual respecta la natura humana que cerca el camí més curt, la segona és una imposició que va contra la nostra pròpia natura, i perpetua l'error de qui va dissenyar el parc o el jardí.

Crec que des que escric blogs he manifestat diverses vegades el meu convenciment, del qual crec tenir-ne evidències, de què la monogàmia va contra la natura humana i que és com aquesta barrera llenyosa o metàl·lica per la qual opta força vegades Parcs i Jardins obligant als ciutadans a comportar-se de forma antinatural, fent una volta inútil. I n'exposaré una, potser la més interessant.

A la naturalesa, al regne animal, crec que la monogàmia, només es dóna de forma natural (no imposada) en gran part de les aus, però no en todas, per exemple, les gallines no són monògames. Crec que aquest comportament no es dóna en cap altra classe (taxonòmica) del regne animal. La taxonomia sitúa a l'homo sapiens a la classe del mamífers, i en conseqüència a l'homo sapiens sapiens, o home modern, que és considerat una subespecie de l'homo sapiens.

Com sabem, el nostre comportament sexual té un important component instintiu, i la resta dels factors que condicionen aquest comportament són culturals, forçats pel nostre entorn social. Per això defenso que les arrels del nostre comportament natural en aquest terreny les hem de buscar en els nostres instints.

Una de les característica singular del genere humà és el seu estat de zel permanent, no hi ha unes èpoques de fertilitat i altres d'esterilitat com passa amb altres mamífers i això fa que pugui mantenir relacions sexuals en qualsevol moment. L'home modern comparteix aquesta singularitat amb una altra espècie dins de la família dels homínids, a l'ordre dels primats. Es tracta del bonobo, conegut també com a ximpanzé pigmeu; i que és una de les dues espècies que componen el gènere dels ximpanzés.

«Les relacions sexuals fan un paper preponderant en les societats de bonobos, perquè es fan servir de salutació, com a mètode de resolució de conflictes, com a mitjà de reconciliació després dels conflictes, i com a forma de pagament mitjançant favors tant de mascles com de femelles a canvi de menjar. Els bonobos són els únics primats (a part dels humans) que han estat vistos fent totes les activitats sexuals següents: sexe genital cara a cara (principalment femella amb femella, seguit en freqüència pel coit femella-mascle i els fregaments mascle-mascle), petons amb llengua i sexe oral.

L'activitat sexual té lloc tant dins de la família propera com fora d'aquesta, i sol implicar tant adults com cries. Els bonobos no formen relacions estables de parella. Tampoc no semblen distingir ni gènere ni edat, amb l'excepció de les mares i els seus fills, entre els quals no s'han vist mai relacions sexuals.»
Segons s'explica a la Viquipèdia (versió catalana de la wikipedia).

La Gran Enciclopèdia Catalana assegura que els bonobos «a diferència dels ximpanzés, conserven la capacitat o la inclinació per l’aprenentatge fins ben entrada l’edat adulta, i en captivitat són els animals que han mostrat més similituds amb els humans, ja que reconeixen la pròpia imatge reflectida i són capaços de comunicar-se amb un conjunt limitat de símbols.»

Tot això que es descriu del comportament sexual dels bonobos es dóna d'una forma menys o menys intensa en la majoria de les cultures humanes, ja sigui obertament o d'amagat, i aquesta és una evidència clara i potent, no la única, que em dóna peu a la defensa de què la parella estable amb exclusivitat sexual, és a dir, la monogàmia, és tan antinatural en l'humà com la barrera metàl·lica o vegetal llenyosa que Parcs i Jardins posa moltes vegades al trànsit natural de les persones. I per això sempre hi ha qui tira pel dret sense miraments.

Una abraçada.

Monogamia

Con la distancia, la fidelidad ya es más un recurso poético que una realidad insalvable.
(Marta Pessarrodona)

En la ciudad de Barcelona es Parcs i Jardins (parques y jardines) quien se ocupa del mantenimiento de todas las zonas verdes de la ciudad, ya sean grandes, como pequeñas o minúsculas, salvo el Parque Natural de Collserola que tiene un sistema de gestión propio, ya que no es un parque urbano, sino metropolitano. Inevitablemente hay veces que estas zonas verdes interfieren el paso natural de los peatones y obligan a dar una vuelta a los que las quieren respetar. Son muchos los que pasan de todo y pisan la hierba, el césped, o lo que sea necesario y acaban por abrir un camino calvo a medio jardín, que es por donde es más natural pasar, y que suele ser un camino más corto.

Curiosamente la reacción de los jardineros de Parcs i Jardins no responde a un criterio único, ya que tanto pueden optar por poner unas losas y transformar el camino en una zona de paso bien delimitada y conservada, como por poner obstáculos en forma de vegetación con arbustos leñosos o poner una barandilla metálica cerrando el paso y obligando, a quienes se resisten, a dar una vuelta que no quieren hacer. Y eso, esas acciones contrapuestas, se puede producir, incluso, dentro del mismo parque, a pocos metros de distancia. Desde mi punto de vista, la correcta es la primera solución, la que respeta la naturaleza humana que busca el camino más corto, la segunda es una imposición que va contra nuestra propia naturaleza, y perpetúa el error de quien diseñó el parque o el jardín.

Creo que desde que escribo blogs he manifestado varias veces mi convencimiento, del que creo tener evidencias, de que la monogamia va contra la naturaleza humana y que es como esta barrera leñosa o metálica por la que opta bastantes veces Parcs i Jardins obligando a los ciudadanos a comportarse de forma antinatural, dando una vuelta inútil. Y expondré una de esas evidèncias, quizás la más interesante.

En la naturaleza, en el reino animal, creo que la monogamia, sólo se da de forma natural (no impuesta) en gran parte de las aves, pero no en todas, por ejemplo, las gallinas no son monógamas. Creo que este comportamiento no se da en ninguna otra clase (taxonómica) del reino animal. La taxonomía sitúa al homo sapiens en la clase de los mamíferos, y en consecuencia al homo sapiens sapiens, o hombre moderno, que es considerado una subespecie del homo sapiens.

Como sabemos, nuestro comportamiento sexual tiene un importante componente instintivo, y el resto de los factores que condicionan ese comportamiento son culturales, forzados por nuestro entorno social. Por eso defiendo que las raíces de nuestro comportamiento natural en ese terreno las debemos buscar en nuestros instintos.

Una de las característica singular del género humano es su estado de celo permanente, no hay unas épocas de fertilidad y otras de esterilidad como ocurre con otros mamíferos y eso hace que pueda mantener relaciones sexuales en cualquier momento. El hombre moderno comparte esa singularidad con otra especie dentro de la familia de los homínidos, en el orden de los primates. Se trata del bonobo, conocido también como chimpancé pigmeo; y que es una de las dos especies que componen el género de los chimpancés.

«Las relaciones sexuales juegan un papel preponderante en las sociedades de bonobos, que se utilizan de saludo, como método de resolución de conflictos, como medio de reconciliación después de los conflictos, y como forma de pago mediante favores tanto de machos como de hembras a cambio de comida. Los bonobos son los únicos primates (aparte de los humanos) que han sido vistos haciendo todas las actividades sexuales siguientes: sexo genital cara a cara (principalmente hembra con hembra, seguido en frecuencia por el coito hembra-macho y los roces macho-macho), besos con lengua y sexo oral.

La actividad sexual tiene lugar tanto dentro de la familia cercana como fuera de ella, y suele implicar tanto adultos como crías. Los bonobos no forman relaciones estables de pareja. Tampoco parecen distinguir ni género ni edad, con la excepción de las madres y sus hijos, entre los que no se han visto nunca relaciones sexuales. »
Según se explica en la Viquipèdia (versión catalana de la wikipedia).

La Gran Enciclopedia Catalana asegura que los bonobos «a diferencia de los chimpancés, conservan la capacidad o la inclinación para el aprendizaje hasta bien entrada la edad adulta, y en cautividad son los animales que han mostrado más similitudes con los humanos, ya que reconocen la propia imagen reflejada y son capaces de comunicarse con un conjunto limitado de símbolos.»

Todo esto que se describe del comportamiento sexual de los bonobos se da de una forma menos o menos intensa en la mayoría de las culturas humanas, ya sea abiertamente o a escondidas, y esa es una evidencia clara y potente, no la única, que me da pie a defender que la pareja estable con exclusividad sexual, es decir, la monogamia, es tan antinatural en el humano como la barrera metálica o vegetal leñosa que Parcs i Jardins pone muchas veces al tráfico natural de las personas. Y por eso siempre hay quien va al grano sin miramientos.

Un abrazo.