Follar

[Entrada 234]

Follar

El dia en què llegeixi que el sexe és dolent per a la salut, deixaré de llegir.
W. C. Fields; joglar, humorista de vodevil, guionista i actor estatunidenc (1880-1946)

Tinc el convenciment que l'activitat sexual, follar, és tan necessari com menjar. Ja he dit prou vegades que patim una important confusió entre enamorament, amor i sexe. No és que no cregui que el sexe amb un bon enamorament sigui molt més satisfactori, sé per experiència que això és cert. També sé per experiència que el menjar en un restaurant de tres, de dos i fins i tot d'una estrella Michelin és molt més satisfactori. Malgrat això no deixo de menjar quan no puc pagar-me un àpat en un d'aquests locals. Amb això vull dir que no estar enamorat no és una raó per deixar de follar.

Tant l'abstinència sexual com el celibat són considerats antinaturals, seguint amb el meu símil amb l'alimentació, parlaríem d'anorèxia. Reprimir l'instint sexual no deixa de posar la persona en una situació d'estrès psicològic. I, a més, du a la frustració de l'individu.

A més de la seva funció purament biològica, que és la de seguir existint com a espècie humana, el sexe té múltiples beneficis per al cos i l'ànima de les persones. Avui dia se sap que una activitat sexual regular (un mínim d'un o dos cops per setmana, però que pot arribar fins a diversos cops al dia) és un bon exercici físic que ajuda a mantenir-nos en forma, redueix el risc d'accidents cardio-vasculars (atacs de cor, etc.), reforça el sistema immunològic, millora la qualitat del son (es dorm millor), ajuda a reduir el risc de càncer (de pròstata en l'home i de mama en la dona), és antiestressant, millora l'autoestima, etc.

Està clar, doncs, que convé follar amb regularitat, cosa que no sempre és possible, especialment entre els que no tenen (o no tenim) una parella estable o els que ja no ho fan (o no ho fem) amb la parella pròpia. I és que hi ha moltes parelles que a base d'anys han deixat de mantenir una activitat sexual regular. Són parelles que s'estimen com a germans, que conviuen feliços, però que han deixat practicar sexe.

Jo sóc dels que creuen que hauríem de recuperar la pràctica del sexe com un fet necessari per a tothom, hauríem de saber diferenciar el sexe de l'enamorament (que mal anomenem amor) i practicar sexe per amistat, o com ho fan alguns animals (com ara els dofins, o els bonobos) com una forma més de relacionar-se, de demostrar-se bones intencions. És a dir, entendre les relacions sexuals com una forma d'aproximar-nos uns als altres, d'establir llaços d'amistat o fins i tot de resoldre conflictes. A la cultura dels inuit (mal anomenats «esquimals») és costum, com a signe de benvinguda i amistat, que el convidat practiqui sexe amb l'esposa de l'amfitrió. Entre nosaltres hauria de ser un signe d'amistat practicar sexe i fer-ho amb els nostres amics i amigues que tinguin dificultats per practicar-ne amb regularitat, o fins i tot amb altres persones que n'estiguin necessitades... De la mateixa manera que donem menjar als que pateixen fam. Igual com contribuïm al banc dels aliments...

Sí, és cert, estic reivindicant el foment i la generalització del follamic o de l'amant (en l'accepció catalana que el defineix com a «persona que té relacions sexuals amb una altra persona amb la qual no és casada»). Tot i que sé que no sóc capaç de follar amb qualsevol, que sóc força selectiu, em declaro disponible per ajudar a satisfer les necessitats sexuals de qui m'ho demani, sempre que em resulti mínimament atractiu. Jo mateix estic mancat en aquest moment d'algú amb qui mantenir relacions sexuals amb regularitat... Òbviament parlo d'una relació desinteressada, sense diners pel mig.

Cal follar més, molt més.

Una abraçada.

Follar

El día en que lea que el sexo es malo para la salud, dejaré de leer.
W. C. Fields; juglar, humorista de vodevil, guionista y actor estadounidense (1880-1946)

Tengo el convencimiento de que la actividad sexual, follar, es tan necesario como comer. Ya he dicho unas cuantas veces que sufrimos una importante confusión entre enamoramiento, amor y sexo. No es que no crea que el sexo con un buen enamoramiento sea mucho más satisfactorio, sé por experiencia que eso es cierto. También sé por experiencia que el comer en un restaurante de tres, de dos o incluso de una estrella Michelin es mucho más satisfactorio. Sin embargo no dejo de comer cuando no puedo pagarme una comida en uno de esos locales. Con esto quiero decir que no estar enamorado no es una razón para dejar de follar.

Tanto la abstinencia sexual como el celibato son considerados antinaturales, siguiendo com mi símil con la alimentación, hablaríamos de anorexia. Reprimir el instinto sexual no deja de poner a la persona en una situación de estrés psicológico. Y, además, lleva a la frustración del individuo.

Además de su función puramente biológica, que es la de seguir existiendo como especie humana, el sexo tiene múltiples beneficios para el cuerpo y el alma de las personas. Hoy día se sabe que una actividad sexual regular (un mínimo de una o dos veces por semana, pero que puede llegar hasta varias veces al día) es un buen ejercicio físico que ayuda a mantenernos en forma, reduce el riesgo de accidentes cardiovasculares (ataques al corazón, etc.), refuerza el sistema inmunológico, mejora la calidad del sueño (se duerme mejor), ayuda a reducir el riesgo de cáncer (de próstata en el hombre y de mama en la mujer ), es antiestresante, mejora la autoestima, etc.

Está claro, pues, que conviene follar con regularidad, lo que no siempre es posible, especialmente entre los que no tienen (o no tenemos) una pareja estable o los que ya no lo hacen (o no lo hacemos) con la pareja propia. Y es que hay muchas parejas que a base de años han dejado de mantener una actividad sexual regular. Son parejas que se aman como hermanos, que conviven felices, pero que han dejado practicar sexo.

Yo soy de los que creen que deberíamos recuperar la práctica del sexo como un hecho necesario para todos, deberíamos saber diferenciar el sexo del enamoramiento (que mal llamamos amor) y practicar sexo por amistad, o como lo hacen algunos animales (como los delfines, o los bonobos) como una forma más de relacionarse, de demostrarse buenas intenciones. Es decir, entender las relaciones sexuales como una forma de aproximarse unos a otros, de establecer lazos de amistad o incluso de resolver conflictos. En la cultura de los inuit (mal llamados «esquimales») es costumbre, como signo de bienvenida y amistad, que el invitado practique sexo con la esposa del anfitrión. Entre nosotros debería ser un signo de amistad practicar sexo y hacerlo con nuestros amigos y amigas que tengan dificultades para practicar con regularidad, o incluso con otras personas que estén necesitadas de ello... Del mismo modo que damos de comer a los que padecen hambre. Igual como contribuimos al banco de los alimentos...

Sí, es cierto, estoy reivindicando el fomento y la generalización del follamigo o del amante (en la acepción catalana que lo define como «persona que tiene relaciones sexuales con otra persona con la que no está casada»). Aunque sé que no soy capaz de follar con cualquiera, que soy bastante selectivo, me declaro disponible para ayudar a satisfacer las necesidades sexuales de quien me lo pida, siempre que me resulte mínimamente atractivo. Yo mismo estoy falto en este momento de alguien con quien mantener relaciones sexuales con regularidad... Obviamente hablo de una relación desinteresada, sin dinero de por medio.

Hay que follar más, mucho más.

Un abrazo.