Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 24 de gener del 2019

L'ocàs (10) --- El ocaso (10)

[Entrada 253]

L'ocàs (10)


La felicitat s’enyora o es desitja, però mai no es té.
Joan Oliver (1899-1986)
Que en Lorenzo em digués que estava enamorat de mi m'havia deixat de pedra. Ell s'havia girat d'esquena a mi. No em mirava. Jo no sabia que dir. ―¿Qué quieres que hagamos?― Vaig atrevir-me a preguntar. No recordo que va respondre, només recordo que vaig dir-li que no dubtés que l'estimava molt i que me'n podia enamorar fàcilment. Potser no són aquestes les paraules exactes, però sí que sé que volien dir això. Poques hores després m'adonava el molt que m'havia enganyat i que també l'havia enganyat a ell, ja que vaig prendre consciència que n'estava més enamorat del que m'havia imaginat fins aquell moment.

Com podeu imaginar els dos nus al llit ens vam repartir petons, abraçades i carícies fins que el rellotge ens va dur a la dutxa perquè jo havia de marxar. Vaig estar uns dies dalt d'un núvol, flotant, sense que els peus em toquessin a terra. Només la meva filla va notar que estava estrany. La següent vegada que ens vam veure li vaig explicar com em sentia i com m'havia, i l'havia, enganyat. També li vaig anunciar que li donaria l'exclusivitat del meu sexe i que abandonaria la meva relació amb en Kevin. Ell defensava que no calia que deixés a en Kevin per ell. Jo li vaig replicar que no ho feia per ell, sinó per a mi, perquè jo volia.

Vaig deixar en Kevin, i vaig deixar de pagar per follar amb en Lore (nom que usava la seva família per referir-se a en Lorenzo i que va voler que fos el que jo usés a partir d'aquell moment) i vam deixar d'usar preservatius en les nostres relacions sexuals, ja que tant ell com jo estàvem «nets». Vull dir que no teníem cap ETS. Vam començar a veure'ns fora del llit amb regularitat. Quedàvem per dinar, anàvem al cinema, etc. Com que no tenia cap ingrés vaig haver de fer-li alguns préstecs per a la seva manutenció i d'ajudar-lo amb tot el tema del bordell. Llavors va saber que no li donarien la feina que li havien promès i això el va acabar d'ensorrar. Estava força deprimit i va decidir anar a veure la seva família. A primers de novembre va marxar al seu país natal per passar les festes de Nadal amb la família.

Vam quedar que ens escriuríem i que ens trucaríem (malgrat que costés car) i prometent-nos amor per a sempre ens vam acomiadar. Quan era a l'aeroport em va enviar un missatge on em deia «¡Eres el mejor amigo que la vida me ha dado! ¡Me faltan palabras para describir lo mucho que te adoro! ¡Gracias por cuidar de mí, por hacer que un día que para mí seria normal sea un día especial! ¡Un beso tesoro! ¡Quien tiene un amigo tiene un tesoro!». D'una banda em va doldre ser tractat d'amic i no de xicot o de parella, però de l'altra em va omplir molt ser considerat el millor amic.

No va tornar fins al febrer. Va estar ajudant a sa mare a organitzar un negoci de confecció que estava muntant amb l'esperança que sa mare li pogués enviar diners i així no dependre tant del meu finançament. Vam tenir també un petit problema amb una trucada per telèfon on va entendre malament un dels meus mots. No va ser greu, però va ser una altra pedreta a la sabata en el nostre camí.

El vaig anar a buscar a l'aeroport, vam sopar junts en un restaurant de categoria per celebrar la tornada, i dos o tres dies després, quan ell ja havia superat el «jet lag», vam celebrar-ho al llit follant amb ganes i a partir de llavors ens vam comportar com dos adolescents enamorats que no poden separar-se ni un segon. Ens trucàvem cada dia. Però aquesta mateixa febre va ser la nostra perdició.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (10)

La felicidad se añora o se desea, pero nunca se tiene.
Joan Oliver (1899-1986)
Que Lorenzo me dijera que estaba enamorado de mí me había dejado de piedra. Él se había girado de espaldas a mí. No me miraba. Yo no sabía que decir. ―¿Qué quieres que hagamos?― me atreví a preguntar. No recuerdo que respondió, sólo recuerdo que le dije que no dudara que lo quería mucho y que me podía enamorar de él fácilmente. Quizás no son ésas las palabras exactas, pero sí sé que querían decir eso. Pocas horas después me daba cuenta lo mucho que me había engañado y que también le había engañado a él, ya que tomé conciencia de que estaba más enamorado de él de lo que me había imaginado hasta ese momento.

Como puede imaginar los dos desnudos en la cama nos repartimos besos, abrazos y caricias hasta que el reloj nos llevó a la ducha porque yo tenía que irme. Estuve unos días en una nube, flotando, sin que mis pies me tocaran el suelo. Solamente mi hija notó que estaba raro. La siguiente vez que nos vimos le expliqué cómo me sentía y como me había, y le había, engañado. También le anuncié que le daría la exclusividad de mi sexo y que abandonaría mi relación con Kevin. Él defendía que no era necesario que dejara a Kevin por él. Yo le repliqué que no lo hacía por él, sino por mí, porque yo quería.

Dejé en Kevin, y dejé de pagar por follar con Lore (nombre que usaba su familia para referirse a Lorenzo y que quiso que fuera el que yo usase a partir de aquel momento) y dejamos de usar preservativos en nuestras relaciones sexuales, ya que tanto él como yo estábamos «limpios». Quiero decir que no teníamos ninguna ETS. Empezamos a vernos fuera de la cama con regularidad. Quedábamos para comer, íbamos al cine, etc. Como no tenía ningún ingreso tuve que hacerle algunos préstamos para su manutención y de ayudarle con todo el tema del burdel. Entonces supo que no le darían el trabajo que le habían prometido y eso lo acabó de hundir. Estaba bastante deprimido y decidió irse a ver a su familia. A primeros de noviembre se fue a su país natal para pasar las fiestas de Navidad con la familia.

Quedamos que nos escribiríamos y que nos llamaríamos (a pesar de que costara caro) y prometiéndonos amor para siempre nos despedimos. Cuando estaba en el aeropuerto me mandó un mensaje donde me decía «¡Eres el mejor amigo que la vida me ha dado! ¡Me faltan palabras para describir lo mucho que te adoro! ¡Gracias por cuidar de mí, por hacer que un día que para mí seria normal sea un día especial! ¡Un beso tesoro! ¡Quien tiene un amigo tiene un tesoro!». Por un lado me dolió ser tratado de amigo y no de novio o de pareja, pero por otro lado me llenó mucho ser considerado el mejor amigo.

No volvió hasta febrero. Estuvo ayudando a su madre a organizar un negocio de confección que estaba montando con la esperanza de que su madre le pudiera mnadar dinero y así no depender tanto de mi financiación. Tuvimos también un pequeño problema en una llamada telefónica en que entendió mal una de mis palabras. No fue grave, pero fue otra piedrecita en el zapato en nuestro camino.

Lo fui a buscar al aeropuerto, cenamos juntos en un restaurante de categoría para celebrar la vuelta, y dos o tres días después, cuando él ya había superado el «jet lag», lo celebramos en la cama follando con ganas y a partir de ahí nos comportamos como dos adolescentes enamorados que no pueden separarse ni un segundo. Nos llamábamos cada día. Pero esta misma fiebre fue nuestra perdición.

.../...

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada