Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 19 de març del 2020

Alegria (3) --- Alegría (3)


[Entrada 307]

Alegria (3)

Si exageréssim les nostres alegries, com fem amb les nostres penes, els nostres problemes perdrien importància.
Anatole France, escriptor francès (1844-1924)
Al Grindr:

Ell: «Collons! Em recordes algú, però no sé dir-te a qui»
Jo: ...
Ell: «Quan et va bé quedar?»
Jo: «Quan vulguis, avui mateix si vols»
Ell: «Vas calent, eh? Surto del curro a les 6 h. Però m'hauria de dutxar, surto fent olor de tigre»
Jo: «Això no serà el problema. Et pots dutxar a casa meva.
«Vols quedar a les 18:15»
Ell: «On vols quedar?»
Jo: «Estaré a la terrassa que hi ha a la cantonada dels carrers Tal amb Qual, al Bar que es diu Pasqual»
Ell: «Com et reconeixeré?»
Jo: «Ja no duc barba. Pantalons texans, samarreta vermella de màniga llarga i un barret de palla tipus Panamà»
Ell: «Espero que no hi hagi més persones vestides així en aquella terrassa. Hahahaha...»
Jo: «I tu?»
Ell: «Texans grisos, ajustats i samarreta blava de màniga curta, no duc barret ni gorra. I pot ser que dugui restes de pintura entre les ungles...
«I olor de tigre... Hahahaha...
«Si tot va bé puc ser allà cap a les 18:10. Espera'm si arribo tard que de vegades no acabem gaire puntualment.»
Jo: «No et preocupis per una monada com tu, puc esperar el que calgui. Com et diuen?»
Ell: «Pau. I a tu?»
Jo: «Adrià. Què voldràs prendre. Ho dic per tenir-t'ho a punt quan arribis»
Ell: «Una canya ben freda i ben tirada»
Jo: «La tindràs a punt quan arribis, Pau»
Ell: «Gràcies, se'm comença a posar només de pensar-hi»
Jo: «La meva ja fa una estoneta que s'ha posat en forma. Fins a les 18:10 (o quan puguis)»
Ell: «Fins ara, doncs. Intentaré ser ben puntual.»

Vaig sortir de casa a les 18 h en punt. Vaig sentir que deien: «On vas tan de pressa, Pau?» i ell que responia «És l'hora de plegar, ja he acabat amb tot el que havia de fer, he quedat, i probablement hi haurà tema.» Els altres van riure i un d'ells li va dir «A 18 anys es va molt calent! Fes-ne un a la meva salut!» Va tornar a riure. Vaig tancar la porta, vaig baixar al bar on havíem quedat, vaig seure a la terrassa i vaig demanar dues canyes ben fredes i ben tirades.

No vaig haver d'esperar gaire, a les 18:09 vaig veure que es quedava plantat al meu costat. No em veia la cara perquè estava dret i jo assegut, i el meu barret li ho impedia. «Adrià?» va dir suaument. «Pau? Seu, aquí tens la canya a punt.» Vaig respondre sense alçar la veu. Es va deixar caure a la cadira davant la seva canya. Llavors em va veure la cara. Estava somrient i en reconèixer-me se li posà cara de sorpresa i desconcert.

―Oh! No! Amb vostè? No pot ser! ―Va iniciar el moviment per aixecar-se i marxar.

―Espera! ­―Li vaig ordenar. Va tornar a seure. Aquest cop vaig fer valer la meva autoritat.

(Continuaré en el següent post)

Una abraçada.








Alegría (3)

Si exagerásemos nuestras alegrías, como hacemos con nuestras penas, nuestros problemas perderían importancia.
Anatole France, escritor francés (1844―1924)
En el Grindr:

Él: «¡Joder! Me recuerdas a alguien, pero no sé a quién»
Yo: ...
Él: «¿Cuando te va bien quedar?»
Yo: «Cuando quieras, hoy si quieres»
Él: «Vas caliente, ¿eh? Salgo del curro a las 6 h. Pero tendría que ducharse, salgo oliendo a tigre»
Yo: «Esto no será el problema. Te puedes duchar en mi casa.
«Quieres quedar a las 18:15»
Él: «¿Dónde quieres quedar?»
Yo: «Estaré en la terraza que hay en la esquina de las calles Tal con Qual, el Bar que se llama Pascual»
Él: «¿Como te reconoceré?»
Yo: «Ya no llevo barba. Pantalones vaqueros, camiseta roja de manga larga y un sombrero de paja tipo Panamá»
Él: «Espero que no haya más personas vestidas así en aquella terraza. Jajajaja...»
Yo: «Y tú?»
Él: «Vaqueros grises, ajustados y camiseta azul de manga corta, no llevo sombrero ni gorra. Y puede que lleve restos de pintura entre las uñas...
«Y olor de tigre... jajajaja...
«Si todo va bien puedo ser allí hacia las 18:10. Espérame si llego tarde a veces no acabamos muy puntualmente.»
Yo: «No te preocupes por una monada como tú, puedo esperar lo que sea necesario. ¿Cómo te llamas?»
Él: «Pau. ¿Y tú?»
Yo: «Adrià. Qué querrás tomar. Lo digo para tenértelo a punto cuando llegues»
Él: «Una caña bien fría y bien tirada»
Yo: «La tendrás a punto cuando llegues, Pau»
Él: «Gracias, se me empieza a poner solo de pensarlo»
Yo: «Mi ya hace un rato que se ha puesto en forma. Hasta las 18:10 (o cuando puedas)»
Él: «Hasta ahora, pues. Intentaré ser muy puntual.»

Salí de mi casa a las 18 h en punto. Oí que decían: «¿Dónde vas tan deprisa, Pau?» y él que respondía «Es la hora de acabar, ya he terminado con todo lo que tenía que hacer, tengo una cita, y probablemente habrá tema.» Los otros rieron y uno de ellos le dijo «¡A 18 años se va muy caliente! ¡Echa uno a mi salud!» Volvió a reír. Cerré la puerta, bajé al bar donde habíamos quedado, me senté en la terraza y pedí dos cañas bien frías y bien tiradas.

No tuve que esperar mucho, a las 18:09 vi como se quedaba plantado a mi lado. No me veía la cara porque él estaba de pie y yo sentado y mi sombrero se lo impedía. «¿Adrià?» dijo suavemente. «¿Pau? Sientate, ahí tienes tu caña a punto.» Respondí sin alzar la voz. Se dejó caer en la silla ante su caña. Entonces me vio la cara. Estaba sonriendo y al reconocerme se le puso cara de sorpresa y desconcierto.

―¡Oh! ¡No! ¿Con usted? ¡No puede ser! ―Inició el movimiento para levantarse y irse.

―¡Espera! ―Le ordené. Volvió a sentarse. Esta vez valió mi autoridad.

(Continuaré en el siguiente post)

Un abrazo.


2 comentaris:

  1. Por estas cosas es que, cuando contrato gente para hacer arreglos en la casa, primero me aseguro de que sean viejos y feos. Tengo experiencia en el asunto: hace algunos años, uno se quedó a vivir, jajajajaja.

    Espero con entusiasmo la continuación. Un saludo a la distancia (ahora con el coronavirus y la cuarentena obligatoria en Argentina, no puedo saludar de otra manera, juas).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja... Recuerdo muy bien cuando contaste como entró Fede en vuestras vidas.

      Aquí también estamos encerrados en casa, confinados y hasta los huevos de no poder salir más que a la compra...

      Un abrazo en la distancia (2 m como mínimo)

      Elimina