Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 1 d’octubre del 2020

Rafel

[Entrada 328]

Rafel

En general, la vida és una suma de casualitats que s'entrecreuen en el nostre camí, i tot depèn de la nostra capacitat d'adoptar decisions conscients segons el context.
Henning Mankell, escriptor i dramaturg suec (1948-2015)
―El meu nom és Rafel, però a casa meva em diuen Fel, i els amics, de tot: Rafa, Rafi, Raf, Rafael, Rafaé i fins i tot Fel com la meva família.

―I a tu com t'agrada que et diguin? ―Vaig preguntar-li.

―M'agrada el meu nom: Rafel, però si em vols dir d'una altra manera, no m'enfadaré, ja hi estic fet.

―Rafel, doncs ―vaig concloure.

També vaig saber que vol ser periodista i viatjar pel món. Ja ha acabat el grau i està fent un màster en una de les universitats de la ciutat. Vol estudiar idiomes per poder viatjar per tot el món. A més dels principals idiomes europeus, vol controlar l'àrab, el rus, el xinès (mandarí) i també alguna de les llengües de l'Àfrica subsahariana com el suahili, el hausa, o el ioruba. De moment sap anglès, francès i alemany. La resta són projectes.

Li agrada fer esport: córrer, senderisme, btt, natació, i rem, i diu que en vol provar d'altres. I jo li vaig preguntar d'on treia el temps per fer tantes coses. «De les festes», em va dir.

―No t'agrada anar de festa? ―li vaig preguntar.

―I tant que m'agrada! Però una festa ho és quan és una excepció. Sortir una nit de tant en tant és una festa. Celebrar alguna cosa especial, també. Ara, sortir cada nit o tots els caps de setmana és rutina. No té gràcia. M'avorreix. Prefereixo dedicar-me a altres coses.

―A la meva joventut t'haurien titllat de friqui. ―Vaig assegurar.

―A la meva també! ―Va afegir i ens vam posar a riure els dos.

Em va confessar que li agradava més conversar amb gent més gran que amb els de la seva edat. «Estan per massa bestieses» va acabar dient.

―Veus el sexe com una bestiesa? ―Em va semblar una bonica manera de treure el tema. Els que, com jo, no disposem d'un radar-gai hem de buscar altres camins per saber si hi ha aigua a la piscina.

―No he dit tal cosa. ―Va dir canviant l'expressió de la cara, com si l'hagues ofès.

―Perdona, m'he expressat malament. Volia dir si incloïes el sexe dins d'aquestes bestieses, però ja veig que no. Tens xicota... o xicot? ―Vaig preguntar-li tot fent un canvi d'estratègia.

―He tingut unes quantes xicotes ―va fer una pausa llarga, jo vaig esperar que acabés el que estava dient, perquè havia deixat la frase en suspens― i també un parell de xicots. ―Mirava a terra, em va semblar una mica ruboritzat.

―Encara estàs definint la teva sexualitat? ―vaig preguntar tímidament.

―Em penso que ja la tinc ben definida. ―Es va quedar mirant-me als ulls.

―En aquesta vida tot està en evolució permanent. La meva sexualitat ha anat evolucionant amb mi. No m'atreviria a fer una afirmació com la que has fet. Sempre hi ha territori ignot, i descobertes per fer. ―Li vaig dir.

―No ets el primer que m'ho diu. I em sembla que és veritat. De totes maneres volia dir que de moment em sembla tenir prou clar com sóc i què m'agrada. He gaudit tant amb els nois com amb les noies. No tinc gaires fronteres i poques pors. ―Va fer una petita pausa, i amb certa timidesa va afegir― Puc preguntar-te quina ha estat la teva evolució en aquest terreny?

Vaig aprofitar per parlar de la meva bisexualitat, de com la vaig descobrir i de com l'he viscuda, i també per dir que només havia evitat el sado-maso. Va fer-me preguntes concretes sobre algunes de les meves experiències i també es va interessar pels meus enamoraments, especialment pel darrer, el d'en L.

El dia vint-i-quatre va ser festa major a Barcelona. Vaig anar amb els meus néts al parc de la Ciutadella. Estàvem veient un espectacle quan vaig rebre un whatsapp. Vaig pensar que podia ser d'algun dels meus fills o de la meva parella i per això vaig obrir el telèfon per veure què volien. Però em vaig equivocar. Era d'en Rafel que deia «t'estic veient, rodejat de nens». Evidentment, vaig mirar al meu voltant a veure si el veia, però no el vaig saber veure. Vaig respondre al seu wp amb «No et veig, on ets?». Va respondre immediatament «Uns deu metres darrere teu, rodejat dels meus amics». Em vaig girar i el vaig veure rodejat d'uns quants nois i noies de la seva edat.

No vaig saludar-lo per evitar-li haver de donar explicacions. Li vaig enviar una emoticona amb un ampli somriure junt amb un «Ara t'he vist». I vaig afegir «A veure si quedem un altre dia, tinc un record molt agradable de l'altre dia» i em va respondre «OK».

Una abraçada.








Rafel

En general, la vida es una suma de casualidades que se entrecruzan en nuestro camino, y todo depende de nuestra capacidad de adoptar decisiones conscientes según el contexto.

Henning Mankell, escritor y dramaturgo sueco (1948―2015)
―Mi nombre es Rafel, pero en mi casa me llaman Fel, y los amigos de formas variadas: Rafa, Rafi, Raf, Rafael, Rafaé e incluso Fel como mi familia.

―¿Y a ti cómo te gusta que te llamen? ―Le pregunté.

―Me gusta mi nombre: Rafel, pero si me quieres llamar de otro modo, no me enfadaré, ya estoy acostumbrado.

―Rafel, pues ―concluí.

También supe que quiere ser periodista y viajar por el mundo. Ya ha terminado el grado y está estudiando un máster en una de las universidades de la ciudad. Quiere estudiar idiomas para poder viajar por todo el mundo. Además de los principales idiomas europeos, quiere controlar el árabe, el ruso, el chino (mandarín) y también alguna de las lenguas del África subsahariana como el suahili, el hausa, o el yoruba. De momento ha estudiado inglés, francés y alemán. El resto son proyectos.

Le gusta el deporte: correr, senderismo, mountain bike, natación, y remo, y dice que quiere probar otros. Y yo le pregunté de dónde sacaba el tiempo para hacer tantas cosas. «De las fiestas», me dijo.

―¿No te gusta ir de fiesta? ―le pregunté.

―¡Claro que me gusta! Pero una fiesta lo es cuando es una excepción. Salir una noche de vez en cuando es una fiesta. Celebrar algo especial, también. Però, salir cada noche o todos los fines de semana es rutina. No tiene gracia. Me aburre. Prefiero dedicarme a otras cosas.

―En mi juventud te habrían tachado de friki. ―Le aseguré.

―¡En la mía también! ―Añadió y nos pusimos a reír los dos.

Me confesó que le gustaba más hablar con personas mayores que con los de su edad. «Están por demasiadas tonterías» concluyó.

―¿Ves el sexo como una tontería? ―Me pareció una bonita manera de sacar el tema. Los que, como yo, no disponemos de un radar―gay debemos buscar otros caminos para saber si hay agua en la piscina.

―No he dicho tal cosa. ―Dijo cambiando la expresión de la cara, como si le hubiera ofendido.

―Perdona, me he expresado mal. Quería decir si incluías el sexo dentro de estas tonterías, pero ya veo que no. ¿Tienes novia... o novio? ―Pregunté cambiando de estrategia.

―He tenido varias novias ―hizo una pausa larga, yo esperé que acabara lo que estaba diciendo, porque había dejado la frase en suspenso― y también un par de novios. ―Miraba al suelo, me pareció un poco ruborizado.

―¿Todavía estás definiendo tu sexualidad? ―pregunté tímidamente.

―Creo que ya la tengo bien definida. ―Se quedó mirandome a los ojos.

―En esta vida todo está en evolución permanente. Mi sexualidad ha ido evolucionando conmigo. No me atrevería a hacer una afirmación como la que has hecho. Siempre hay territorio ignoto, y descubimientos por hacer. ―Le dije.

―No eres el primero que me lo dice. Y me parece que es verdad. De todos modos quería decir que de momento me parece tener claro como soy y que me gusta. He disfrutado tanto de los chicos como de las chicas. No tengo muchas fronteras y pocos miedos. ―Hizo una pequeña pausa, y con cierta timidez añadió― ¿Puedo preguntarte cuál ha sido tu evolución en este terreno?

Aproveché para hablar de mi bisexualidad, de cómo la descubrí y de cómo la he vivido, y también para decir que solo había evitado el sado-maso. Me hizo preguntas concretas sobre algunas de mis experiencias y también se interesó por mis enamoramientos, especialmente por el último, el de L.

El día veinticuatro fue la fiesta mayor de Barcelona. Fui con mis nietos al parque de la Ciutadella. Estábamos viendo un espectáculo cuando recibí un whatsapp. Pensé que podía ser de alguno de mis hijos o de mi pareja y por eso abrí el teléfono para ver qué querían. Pero me equivoqué. Era de Rafel que decía «te estoy viendo, rodeado de niños». Evidentemente, miré a mi alrededor a ver si lo veía, pero no acerté a verlo. Respondí a su wp con "No te veo, ¿dónde estás?». Respondió inmediatamente «Unos diez metros detrás de ti, rodeado de mis amigos». Me di la vuelta y lo vi rodeado de unos cuantos chicos y chicas de su edad.

No le saludé para evitar que tuviera que dar explicaciones. Le envié un emoticón con una amplia sonrisa junto con un «Ahora te he visto». Y añadí «A ver si quedamos otra vez, tengo un recuerdo muy agradable del otro día" y me respondió "OK".

Un abrazo.


2 comentaris:

  1. Vos tomando sol, en una tarde de muchísimo calor, sin hacer caso que la pileta tiene agua hasta el borde...

    Si tenés problemas y no querés recurrir al Viagra, te sugiero la 'maca' una hierba andina del Perú, que es mejor que el mismísmo sildenafil... Jaaaaa...

    Besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por el consejo, aunque no tengo ni idea de donde conseguir "maca" con un mínimo de garantias en mi tierra.

      Un abrazo muy fuerte.

      Elimina