Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 24 de desembre del 2020

Després de la tempesta (1) --- Después de la tormenta (1)

[Entrada 340]

Després de la tempesta (1)

La tortuga pot parlar més del camí que la llebre.
Gibran Khalil Gibran, poeta i pintor (1883-1931)
No sé si té relació amb aquella tarda i nit a la casa de la platja de l'Ernest que us he explicat o simplement amb la tempesta que va acompanyar el meu naixement o potser no té res a veure amb tot això, però els dies de pluja no sortiria de llit i em quedaria tot el dia follant sense moure'm del llit veient ploure per la finestra. A més, les tempestes fortes m'entendreixen.

Fa pocs dies els catalans estàvem sortint de la segona onada d'aquesta maleïda pandèmia, i que, tot i que no es diu gaire, es veu que ha estat més forta que la primera. Molta gent entre quinze i trenta anys ha estat infectada i molts d'ells han fet cap a les UCI, que han estat a punt de saturar-se. I mentre esperem la vacuna, estem tement una tercera onada per passat festes.

Segurament us haureu preguntat què se n'ha fet d'en Rafel, doncs bé, tot això ve a tomb de què ell ha estat una de les víctimes d'aquesta segona onada. Es va infectar del virus i fins i tot va estar dos dies en un hospital en observació. Per sort, no va passar per la l'UCI. Passats quinze dies tenia l'alta, no tenia seqüeles i tenia un nivell d'anticossos envejable. Un mes després tornava a estar sa i fort.

Recordo que el passat 13 d'octubre es va declarar oficialment que havia començat la segona onada. Ell i jo vam acordar que el més prudent era no veure'ns fins que l'amenaça de contagi amainés, però ens vam mantenir en contacte via Whatsapp. Així vaig poder seguir totes les peripècies mèdiques del seu contagi i recuperació. I un cop recuperat del tot i ja en plena desescalada ens va semblar prudent tornar-nos a veure'ns perquè teníem clar que ell no em podia encomanar la malaltia ni jo no el podia perjudicar a ell.

Ens vam trobar després de dinar en un dels parcs més tradicionals de la ciutat, la Ciutadella. Vam anar parlant tot passejant, com a bons peripatètics. El primer tema va ser de la pobresa, que està creixent molt amb la crisi econòmica fruit de la COVID, del poc que en parlen els polítics i de la poca repercussió que té als mèdia. El cel s'anava enfosquint i s'anava tornant amenaçador. Vam passar a parlar de la venjança de l'Estat espanyol contra els independentistes catalans. També vam estar comentant el franquisme que encara es respira en els tribunals espanyols. I vam seguir amb la injustícia social que s'està instal·lant de forma imparable en tot el món després de la caiguda del mur de Berlín...

Tot parlant van sortir del parc i ens vam encaminar cap a casa seva i quan ja érem a prop es va posar a gotejar. Jo vaig dir.

―Crec que hauré de marxar si no em vull mullar, sembla que amenaça una bona tempesta.

―No, per favor, no marxis. M'encanta aquesta conversa.

―Doncs hauràs de venir-me a cuidar la pulmonia que agafaré si aquest xàfec m'enganxa al carrer ―i ens vam posar a riure.

―Mira, estic sol a casa, i hi estaré encara un parell de dies més. Per què no vens?

Vaig tenir clar el que volia, i com jo no desitjava una altra cosa, no em vaig fer de pregar. Vaig entrar a casa seva amb prudència, no volia semblar un obsés, em va fer entrar a la sala d'estar, em va acomodar i em va preguntar què volia prendre. En aquell moment jo ja començava a estar excitat i no tenia ganes de perdre el temps amb convencions socials. Malgrat això li vaig demanar una infusió.

―De què pot ser? ―vaig afegir. Em va recitar la llista del que tenia i li vaig demanar un poliol. Poca estona després teníem dues infusions fumejant damunt de la taula. Vam seguir amb la conversa sobre la humanitat, sobre com ens manipulen, etc. En un moment donat es va produir un silenci i va passar un àngel. Abans que passés un segon àngel em va agafar la mà i la va posar sobre del seu paquet. Vam abandonar la conversa i les infusions. Mentre li acariciava l'entrecuix per sobre el pantaló li vaig fer el primer petó al qual va correspondre amb entusiasme.

Li vaig anar descordant la camisa mentre ens besàvem i quan es va acabar aquell llarg petó li vaig treure la camisa. Amb el segon petó la meva mà va començar una exploració per sota de la seva samarreta. Ell va començar a acariciar-me i a descordar-me la camisa i al final del segon petó me la va treure. Jo vaig aprofitar per fer fora la seva samarreta. Llavors vaig poder contemplar el ben fet que estava aquell cos, em va resultar més bonic del que l'havia imaginat. I el meu desig va créixer encara més.

Li vaig descordar el cinturó i els texans mentre li mamava els mugrons, vaig acariciar la prominència espectacular que produïa la seva trempera dins de la roba. Vaig baixar la cremallera de la bragueta i vaig posar la mà dins dels calçotets. En aquell moment un tro espectacular em va sobresaltar i em va dur emocionalment a aquella tarda a la casa de la platja on vaig gaudir per primer cop del cos de l'Ernest. En Rafel tenia la polla dura com un diamant, però força més calenta. Un altre tro va precedir al so d'una pluja torrencial. De nou em vaig sentir traslladat a la casa de la platja de l'Ernest. Però no era de l'Ernest allò que tenia a la mà, la polla d'en Rafel potser és més gruixuda que la de l'Albert i és dos o tres centímetres més llarga que la meva. Allò sí que és una autèntica pollassa, potser era més gran que la d'en L. No va passar gaire estona abans que me la poses a la boca.

Em va acabar de despullar mentre seguíem asseguts al sofà, jo estava inclinat sobre el seu entrecuix amb la seva cigala a la boca i ell em feia una palla suaument. Aviat va maniobrar perquè ens estiréssim a terra sobre la catifa. Es va acabar de treure els pantalons i els calçotets que tenia a mitja cuixa i es va posar la meva polla ben trempada a la seva boca, mentre jo no podia deixar de gaudir de sentir la meva boca plena amb aquell trabuc.

Vam interrompre el seixanta-nou per fer-nos un petó apassionat. Com que ell estava ajagut d'esquena a terra li vaig posar un preservatiu, em vaig lubricar bé i em vaig asseure sobre aquella pollassa. Llavors vaig recuperar les sensacions que tenia quan l'Albert em follava. Quan em començava a cansar de pujar i baixar em va fer aixecar. Va aixecar les cames enlaire, mostrant-me el cul, i em va ordenar: «folla'm». Em vaig posar els seus peus a les meves espatlles, li vaig posar un coixí sota el cul, em vaig posar un preservatiu i vaig omplir el seu cul amb la meva polla després de lubricar-li amb saliva. Els trons i el so de l'aigua caient a bots i barrals tornaven a fer sentir com als meus setze anys, bojament enamorat de qui llavors m'estava follant. Sentia a en Rafel gemegar suaument mentre jo li feia una palla tot gronxant-me dins seu. Gemegava tan suaument que quasi no se'l sentia. Aviat vaig sentir-me a punt i li ho vaig dir. Va mirar-me als ulls com si em supliqués alguna cosa i em va dir «fes-me un petó mentre t'escorres». Així ho vaig fer, i ell va començar a esbufegar dins de la meva boca mentre jo el besava i sentia vibrar la seva polla a la meva mà i l'escalfor de les escopinades del seu trabuc que van anar a petar a la meva panxa.

Ens vam estirar de costat a la catifa mirant-nos l'un a l'altre. Després de besar-nos dos o tres cops em va dir «Quina fogositat! Semblava que fos el teu primer amor».

―Potser ho hagis estat ―vaig dir, i vam riure.

―T'he de confessar que has estat el primer que s'ha posat la meva polla dins sense mirar prim. La primera vegada tothom em fa mil recomanacions perquè tenen por que els faci mal. ―Em va dir en to de lloança.

―Vaig tenir un amant que en tenia una més o menys del mateix calibre. Espero que la meva no t'hagi sembla massa petita. ­―vaig replicar.

―Té la mida justa, és de la meva talla ―Em va deixar glaçat, aquestes mateixes paraules me les havia dit en L.Em vaig quedar en silenci mentre ell dormisquejava

―Tant de bo pogués tenir un amic amb drets com tu! Ets una meravella! ―Vaig desitjar en veu alta.

―No ho dubtis, ja el tens, però m'has de prometre que seguirem mantenint aquestes llargues converses que tant m'agraden.

―Ho prometo ―vaig dir solemnement, com qui jura un càrrec.

Fora la tempesta estava amainant. Vam encetar una llarga conversa sobre què enteníem per amant, per amics amb drets o folla-amics, etc. Conversa que va derivar al tema de l'amor, l'enamorament i el desig, i en això estàvem quan em vaig adonar ja era l'hora de marxar. Em va demanar que em quedés a sopar amb ell. Jo no podia, venien els meus néts a sopar i a dormir a casa meva, així que amb gran dolor del meu cor, vaig haver de marxar. Però em va fer prometre que l'aniria a despertar l'endemà al matí. Li ho vaig prometre.

Bones Festes! Una abraçada.








Después de la tormenta (1)

La tortuga puede hablar más del camino que la liebre.
Gibran Khalil Gibran, poeta y pintor (1883―1931)


No sé si tiene relación con aquella tarde y noche en la casa de la playa de Ernest que os he contado o simplemente con la tormenta que acompañó mi nacimiento o a lo mejor no tiene nada que ver con todo eso, pero los días de lluvia no saldría de la cama y me quedaría todo el día follando sin moverme de la cama viendo llover por la ventana. Además, las tormentas me enternecen.

Hace pocos días los catalanes estábamos saliendo de la segunda ola de esa maldita pandemia, y que, aunque no se dice mucho, se ve que ha sido más fuerte que la primera. Mucha gente entre quince y treinta años ha sido infectada y muchos de ellos han acabado en las UCI, que han estado a punto de saturarse. Y mientras esperamos la vacuna, estamos temiendo una tercera ola para después de las fiestas.

Seguramente os preguntaréis qué ha pasado con Rafel, pues bien, esto viene a cuento de que él ha sido una de las víctimas de esta segunda ola. Se infectó del virus e incluso estuvo dos días en un hospital en observación. Por suerte, no pasó por la UCI. Pasados quince días tenía el alta, no tenía secuelas y tenía un nivel de anticuerpos envidiable. Un mes después volvía a estar sano y fuerte.

Recuerdo que el pasado 13 de octubre se declaró oficialmente que había comenzado la segunda ola. Él y yo acordamos que lo más prudente era no vernos hasta que la amenaza de contagio amainara, pero nos mantuvimos en contacto vía Whatsapp. Así pude seguir todas las peripecias médicas de su contagio y recuperación. Y una vez recuperado del todo y ya en plena desescalada nos pareció prudente volver a vernos porque teníamos claro que él no podía contagiar la enfermedad ni yo le podía perjudicar a él.

Quedamos en vernos después de comer en uno de los parques más tradicionales de la ciudad, la Ciudadela. Estuvimos paseando mientras hablábamos, como buenos peripatéticos. El primer tema fue de la pobreza, que está creciendo mucho con la crisis económica fruto de la COVID, de lo poco que hablan de ello los políticos y de la poca repercusión que tiene en los medios. El cielo se iba oscureciendo y se iba volviendo amenazador. Pasamos a hablar de la venganza del Estado español contra los independentistas catalanes. También estuvimos comentando el franquismo que aún se respira en los tribunales españoles. Y siguimos con la injusticia social que se está instalando de forma imparable en todo el mundo después de la caída del muro de Berlín...

Hablando y hablando, salimos del parque y nos encaminamos hacia su casa y cuando ya estábamos cerca se puso a gotear. Yo dije.

―Creo que tendré que irme si no quiero mojarme, parece que amenaza una buena tormenta.

―No, por favor, no vayas. Me encanta esta conversación.

―Pues tendrás que venir a cuidarme la pulmonía que cogeré si este chaparrón me pilla en la calle ―y nos pusimos a reír.

―Mira, estoy solo en casa, y estaré así aún un par de días más. ¿Por qué no vienes?

Tuve claro lo que quería, y como yo no deseaba otra cosa, no me hice de rogar. Entré en su casa con prudencia, no quería parecer un obseso, me hizo entrar a la sala de estar, me acomodó y me preguntó qué quería tomar. En ese momento yo ya empezaba a estar excitado y no tenía ganas de perder el tiempo con convenciones sociales. A pesar de ello le pedí una infusión.

―¿De qué puede ser? ―añadí. Me recitó la lista de lo que tenía y le pedí un poleo-menta. Poco rato después teníamos dos infusiones humeante sobre la mesa. Seguimos con la conversación sobre la humanidad, sobre cómo nos manipulan, etc. En un momento dado se produjo un silencio y pasó un ángel. Antes de que pasara un segundo ángel me cogió la mano y la puso encima de su paquete. Abandonamos la conversación y las infusiones. Mientras le acariciaba la entrepierna por encima el pantalón le di el primer beso al que correspondió con entusiasmo.

Le fui desabrochando la camisa mientras nos besábamos y cuando se acabó aquel largo beso le quité la camisa. Con el segundo beso mi mano comenzó una exploración por debajo de su camiseta. Él comenzó a acariciarme y a desabrocharse la camisa y al final del segundo beso me la quitó. Yo aproveché para quitarle la camiseta. Entonces pude contemplar lo bien hecho que estaba aquel cuerpo, me resultó más bonito de lo que lo había imaginado. Y mi deseo creció aún más.

Le desabroché el cinturón y los vaqueros mientras le mamaba los pezones, acaricié la prominencia espectacular que producía su erección dentro de la ropa. Bajé la cremallera de la bragueta y puse la mano dentro de los calzoncillos. En ese momento un trueno espectacular me sobresaltó y me llevó emocionalmente a aquella tarde en la casa de la playa donde disfruté por primera vez del cuerpo de Ernest. Rafel tenía la polla dura como un diamante, pero bastante más caliente. Otro trueno precedió al sonido de una lluvia torrencial. De nuevo me sentí trasladado a la casa de la playa de Ernest. Pero no era de Ernest lo que tenía en la mano, la polla de Rafel quizás es más gruesa que la de Albert y dos o tres centímetros más larga que la mía. Aquello sí que es un auténtico pollón, quizás era mayor que el de L. No pasó mucho rato antes de que me la pusiera en la boca.

Me acabó de desnudar mientras seguíamos sentados en el sofá, yo estaba inclinado sobre su entrepierna con su minga en la boca y él me hacía una paja suavemente. Pronto maniobró para que nos estirásemos en el suelo sobre la alfombra. Se acabó de quitar los pantalones y los calzoncillos que habían quedado a medio muslo y se puso mi polla fuertemente empalmada en su boca, mientras yo no podía dejar de disfrutar de sentir mi boca llena con aquel trabuco.

Interrumpimos el sesenta y nueve por hacernos un beso apasionado. Como él estaba tumbado de espalda al suelo le puse un preservativo, me lubriqué bien y me senté sobre aquel pollón. Entonces recuperé las sensaciones que tenía cuando Albert me follaba. Cuando empezaba a cansarse de subir y bajar hizo que me levantara. Levantó las piernas, mostrandome el culo y me ordenó: «fóllame». Me puse sus pies en mis hombros, le puse una almohada bajo el culo, me puse un preservativo y llené su culo con mi polla tras lubricarla con saliva. Los truenos y el sonido del agua cayendo a cántaros volvían a hacer sentir como a mis dieciséis años, locamente enamorado de quien entonces me estaba follando. Oía a Rafel gemir suavemente mientras yo le hacía una paja y me balanceaba en su interior. Gemía tan suavemente que casi no se le oía. Pronto me sentí a punto y se lo dije. Me miró a los ojos como si me suplicara algo y me dijo «dame un beso mientras te corres». Así lo hice, y él empezó a jadear dentro de mi boca mientras yo lo besaba y sentía vibrar su polla en mi mano y el calor de los escupitajos de su trabuco que fueron a parar a mi tripa.

Nos tumbamos de lado en la alfombra mirándonos el uno al otro. Tras besarnos dos o tres veces me dijo «¡Qué fogosidad! Parecía que fuera tu primer amor».

―Quizá lo hayas sido ―dije, y nos reímos.

―Te he de confesar que has sido el primero que ha puesto mi polla dentro sin andarse con remilgos. La primera vez todo el mundo me hace mil recomendaciones porque tienen miedo de que les haga daño. ―Me dijo en tono de alabanza.

―Tuve un amante que tenía una cosa más o menos del mismo calibre. Espero que la mía no te haya parecido demasiado pequeña. ―repliqué.

―Tiene la medida justa, es de mi talla ―Me dejó helado, estas mismas palabras me las había dicho L. Me quedé en silencio mientras él dormitaba.

―¡Ojalá pudiera tener un amigo con derechos como tú! ¡Eres una maravilla! ―Deseé en voz alta.

―No lo dudes, ya lo tienes, pero me tienes que prometer que seguiremos manteniendo esas largas conversaciones que tanto me gustan.

―Lo prometo ―dije solemnemente, como quien jura un cargo.

Fuera la tormenta estaba amainando. Empezamos una larga conversación sobre qué entendíamos por amante, por amigos con derechos o folla-amigos, etc. Conversación que derivó al tema del amor, el enamoramiento y el deseo, y en eso estábamos cuando me di cuenta ya era la hora de irse. Me pidió que me quedara a cenar con él. Yo no podía, venían mis nietos a cenar y dormir a mi casa, así que con gran dolor de mi corazón, tuve que irme. Pero me hizo prometer que lo iría a despertar al día siguiente. Se lo prometí.

¡Felices fiestas! Un abrazo.


2 comentaris:

  1. Me encanto muchisimo lo q paso y como sucedio ! abrazote Charlieindio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, a mí (a nosotros) también.

      Muchas gràcias por seguir ahí.

      Un abrazo.

      Elimina