Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 17 de desembre del 2020

Fantasia: Celestí --- Fantasía: Celestí

[Entrada 339]

Fantasia: Celestí

L’experiència és l’únic que fa avançar l’enteniment; la intel·ligència la tenim des que naixem.
Joan Sales, escriptor, poeta, traductor i editor (1912-1983)
Vaig començar a treballar en una empresa quan encara era un estudiant. Vaig fer el servei militar, que llavors era obligatori, a Barcelona, treballant allà quan els militars em deixaven lliure. La mili representava un trencament en la vida de tota la població masculina del país i molts maldaven per fer-la el més aviat millor, perquè haver-la fet obria les portes del món adult. També érem molts els que ens hauria agradat poder lliurar-nos-en, però la majoria no ho vam aconseguir. En aquesta empresa vaig conèixer a la que encara avui es la meva parella i ens vam casar un any després que jo hagués acabat la mili.

De fet, jo vaig estar en aquella empresa des de principi fins al final, des que es va crear fins que va tancar. El meu cap i jo vam ser els dos primers empleats d'aquell negoci i vam formar part dels quatre que la vam tancar.

Quan en Celestí va entrar a treballar devia tenir els catorze anys acabats de fer. Aquesta era l'edat mínima exigida llavors per poder començar a treballar. Encara lluïa una ombra fosca de pèl moixí sota el nas. No recordo com i perquè el van contractar. Un dia me'l van presentar com el noi dels encàrrecs. S'ocupava d'anar a fer petites compres, de dur i recollir coses d'altres empreses i de fer gestions de tràmit a bancs i caixes d'estalvi. Solies veure'l a primera hora amb cara d'avorrit esperant que li donessin feina, i arribar de fer els encàrrecs a darrera hora amb cara de cansat i atabalat.

Era poqueta cosa, primet, baixet i més aviat lletget, duia unes ulleres de cul de got i solia venir malgirbat amb aquesta pinta d'una mica porquet que solien tenir llavors la majoria dels nanos d'aquella edat. Tenia uns dotze anys menys que jo.

Un any després me'l van proposar com a ajudant. Al matí faria de noi dels encàrrecs i a la tarda m'ajudaria en les meves tasques que havien anat complicant-se. Com que era o ell o res, vaig haver d'acceptar-lo. Al començament li vaig donar feina manual, però aviat em va demostrar interès per la professió i vaig començar a introduir-lo en l'ofici i em va anar demostrant la seva habilitat en les petites tasques que li anava donant. Era tímid i reservat, però aviat ens vam avenir i vam formar un bon equip. A més, com que vam resoldre greus problemes de l'empresa aviat va deixar de fer d'ordinari i ens passàvem tota la jornada laboral junts en una sala on estàvem ell i jo sols. Aviat va començar a créixer un corrent d'amistat entre els dos tot i la diferència d'edat.

Un dia va sortir a col·lació el tema de la masturbació, per a un noi de quinze o setze anys que devia tenir llavors en Celestí, era un tema prou important. Com que era exalumne d'un col·legi religiós, tenia tot de tabús al cap. Crec que me'l vaig acabar de guanyar aquell dia parlant amb ell d'aquell tema d'una forma planera i desmuntant tabús. Passat algun temps em va preguntar «Tu com sabies que jo me la pelava?» i li vaig dir «m'hauria sorprès que no ho fessis». Per la meva banda, va ser a partir d'aquesta conversa que a poc a poc em vaig anar encapritxant d'aquell noiet indefens a qui estava donant un ofici.

Amb setze anys duia uns pantalons molt ajustats, el qual era moda en aquell moment, que li marcaven un bonic cul i els detalls del seu paquet. Un dia fent broma li vaig dir: «amb aquests pantalons no cal que et despullis per saber com la tens», ell em va dir «Ets un exagerat! A què no saps on tinc la punta de la fava?», va dir reptant-me. Jo tenia un llapis a la mà i vaig tocar amb ell la zona del pantaló on veia que era. «Cabró! No premis tant que em fas mal» es va queixar en veure's vençut. Aquells pantalons van ser els que van fer que comencés a desitjar-lo, però jo llavors ja sabia que ell era hetero i, per tant, em vaig limitar a això, a desitjar-lo. Algun temps després ell es va enamorar d'una companya del despatx, i van estar sortint junts força temps. Sé que amb ella en Celestí va estrenar-se sexualment parlant.

En certa ocasió vam tenir amb nosaltres durant unes setmanes un nano que volia aprendre la professió. Era un noi jove que tenia una edat similar a la d'en Celestí. Un dia al matí el noi duia una erecció brutal i, amb els pantalons ajustats que es duien llavors, resultava més que evident. Ell i jo ho vam estar comentant no sense certa ironia, però aquest fet va marcar l'inici d'una sèrie de jocs no tan innocents.

Per la nostra tasca sovint ens quedàvem sols a l'empresa i els nostres jocs van anar derivant en petites baralles i un dia, com enmig d'una d'aquelles baralles li vaig baixar els pantalons i em va sorprendre que ell estigués trempant. Però tot es va quedar aquí. Es va tornar a vestir i vam seguir treballant.

Quan l'empresa va tancar les portes, vam seguir en contacte i un dia que jo estava sol a casa el vaig convidar a sopar. Llavors ell ja tenia més de vint anys i ja havia trencat amb aquella noia de l'empresa. Jo encara el desitjava y crec que també n'estava una mica enamorat. Va venir una mica tard així que vam començar per sopar. Després de sopar vam estar xarrant molta estona fins que ell em va dir «I per què m'has fet venir?». Jo vaig sentir-me descobert. Sabia que volia follar-me'l? Em va costar, però vaig acabar per per atrevir-me a preguntar-li: «Em deixaries que et fes una palla?» i sense rumiar-s'ho gaire em va dir «Sí». O sigui que ell ja sabia a què venia...

Vaig fer-li tot de petons mentre l'anava despullant fins a deixar-lo en calçotets. Vaig passar a acariciar-lo mentre m'anava traient la roba. Quan els seus calçotets feien evident la seva trempera els hi vaig treure i vaig començar a fer-li una palla que aviat es va transformar una mamada i que ell aviat va transformar en un seixanta-nou. Curiosament ens vam escórrer quasi simultàniament i tant ell com jo ens vam omplir la boca, l'un amb la descàrrega de l'altre. Era a mitjans de juliol, en ple estiu, i estàvem els dos estirats a terra, nus sobre la moqueta, esbufegant suats mentre el vent feia voleiar la cortina que ens protegia de mirades inoportunes. Ens vam fer un petó d'aquells que no s'obliden.

Després em va proposar fer un canut. El vam fer i vam estar rient una bona estona. Més tard em va dir que tenia son i que se n'anava. Jo li vaig dir que es quedés a dormir i em va dir que no, que volia anar-se'n a casa seva. Vaig insistir, però no semblava que volgués canviar d'opinió fins que li vaig acariciar una mica el paquet, llavors va somriure i em va dir «d'acord, em quedo».

Vam tornar-hi, aquest cop no ens vam quedar en el seixanta-nou. Li vaig proposar de follar i d'entrada va dir que no, un no rotund. Jo li havia dit que si es quedava no faríem res que no volgués fer i vaig complir amb la meva paraula. Li vaig preguntar «Et fa por? Puc anar amb molta cura i si et fa mal ho deixem.» Va seguir amb el seu no. Llavors li vaig proposar que em follés ell a mi i això li va agradar. No tenia una polla molt gran, tampoc és que fos petita, però no arribava a igualar la meva. El vaig haver d'ajudar a encertar el foradet que jo havia lubricat bé amb saliva, i un cop ben encaminat com que tenia la polla ben dura que no va tenir cap problema per entrar. Em va demostrar que sabia moure's i va saber fer-me feliç. En acabar va tornar a intentar marxar, però no el vaig deixar.

En despertar-nos al matí vam fer un comiat com cal. No vaig aconseguir que em deixés que me'l follés, però em va fer una mamada genial que va degenerar en seixanta-nou per acabar tornant-me a follar. Vam esmorzar junts i va marxar agraint-me la vetllada. Més endavant vaig intentar tornar a quedar amb ell, però no vaig aconseguir-ho. Potser va passar més d'un any fins que un dia va convidar-me a dinar en un restaurant i ho va fer per dir-me que no volia repetir una nit com aquella. Després ens hem vist alguns cops més, però no tenien sentit, l'amistat que ens havia unit havia mort. Mai més em va dir res. Fins a on en tinc notícia sé, per amistats comunes, que es va guanyar la vida amb la professió que havia après amb mi en aquella empresa on ens vam conèixer. També vaig saber que s'havia casat i tenia una filla.

Sempre he pensat que aquella nit va descobrir la seva bisexualitat i no va saber, no va voler o no va poder acceptar-la.

Una abraçada.








Fantasía: Celestí

La experiencia es el único que hace avanzar el entendimiento; la inteligencia la tenemos desde que nacemos.
Joan Sales, escritor, poeta, traductor y editor (1912-1983)
Empecé a trabajar en una empresa cuando aún era un estudiante. Hice el servicio militar, que entonces era obligatorio, en Barcelona, trabajando allí cuando los militares me dejaban libre. La mili (el servicio militar obligatorio) representaba una rotura en la vida de toda la población masculina del país y muchos se esforzaban por hacerla lo antes posible, porque haberla hecho abría las puertas del mundo adulto. También éramos muchos los que nos hubiera gustado poder librarnos de ella, pero la mayoría no lo conseguimos. En esa empresa conocí a la que aún hoy es mi pareja y nos casamos un año después de que yo hubiera terminado la mili.

De hecho, yo estuve en esa empresa de principio a fin, desde que se creó hasta que cerró. Mi jefe y yo fuimos los dos primeros empleados de ese negocio y formamos parte de los cuatro que la cerramos.

Cuando Celestí entró a trabajar debía tener los catorce años recién cumplidos. Esa la edad mínima exigida entonces para poder empezar a trabajar. Aún lucía una sombra oscura de vello ralo sobre sus labios. No recuerdo como y porque lo contrataron. Un día me lo presentaron como el chico de los recados. Se ocupaba de hacer pequeñas compras, de traer y llevar cosas a otras empresas y de hacer gestiones de trámite en bancos y cajas de ahorro. Solías verlo a primera hora con cara de aburrido esperando que le dieran trabajo, y volverr de hacer los recados a última hora con cara de cansado y agobiado.

Era poquita cosa, delgadillo, bajito y más bien feillo, llevaba unas gafas de culo de vaso y solía ir desaliñado con esa pinta algo guarra que solían tener entonces la mayoría de los chicos de esa edad. Tenía unos doce

Un año más tarde me lo propusieron de ayudante. Por la mañana haría de chico de los encargos y por la tarde me ayudaba en mis tareas que habían ido complicándose. Como era o él o nada, tuve que aceptarlo. Al principio le di trabajo manual, pero pronto me demostró interés por la profesión y empecé a introducirlo en el oficio y me fue demostrando su habilidad en las pequeñas tareas que le fui dando. Era tímido y reservado, pero pronto nos avenimos y formamos un buen equipo. Además, como que resolvimos graves problemas de la empresa pronto dejó de hacer de recadero y nos pasábamos toda la jornada laboral juntos en una sala donde estábamos solos él y yo. Pronto empezó a aparecer una corriente de amistad entre ambos a pesar de la diferencia de edad.

Un día salió a colación el tema de la masturbación, para un chico de quince o dieciséis años que debía tener entonces Celestí era un tema importante. Como era exalumno de un colegio religioso, tenía un montón de tabúes en la cabeza. Creo que me lo acabé de ganar ese día hablando con él de ese tema de una forma sencilla y desmontando tabúes. Pasado cierto tiempo me preguntó «¿Tú como sabías que yo me la cascaba?» y le dije «me habría sorprendido de que no lo hicieras». Por mi parte, fue a partir de esta conversación que poco a poco me fui encariñando de aquel muchacho indefenso al que estaba dando un oficio.

Cuando tenía dieciséis años llevaba unos pantalones muy ajustados, cosa que era moda en aquel momento, que le marcaban un bonito culo y los detalles de su paquete. Un día bromeando le dije: «con esos pantalones no es necesario que te desnudes para saber cómo la tienes», él me dijo «¡Eres un exagerado!. ¿A qué no sabes donde tengo la punta del nabo?», dijo retándome. Yo tenía un lápiz en la mano y toqué con él la zona del pantalón donde veía que estaba. «¡Cabrón! No aprietes tanto que me haces daño» se quejó al verse vencido. Aquellos pantalones fueron los que hicieron que empezara a desearlo, pero yo entonces ya sabía que él era hetero y, por tanto, me limité a ello, a desearlo. Cierto tiempo después él se enamoró de una compañera del despacho, y estuvieron saliendo juntos bastante tiempo. Sé que con ella Celestí se estrenó sexualmente hablando.

En cierta ocasión tuvimos con nosotros durante unas semanas un chico que quería aprender la profesión. Era un chico joven que tenía una edad similar a la de Celestí. Un día por la mañana el chico tenia una erección brutal y, con los pantalones ajustados que se llevaban entonces, resultaba más que evidente. Él y yo lo estuvimos comentando no sin cierta ironía, pero este hecho marcó el inicio de una serie de juegos no tan inocentes.

Por nuestra tarea a menudo nos quedábamos solos en la empresa y nuestros juegos fueron derivando a pequeñas peleas y un día, como en medio de una de esas peleas le bajé los pantalones y me sorprendió que él estuviera empalmado. Pero eso se quedó ahí. Se volvió a vestir y seguimos trabajando.

Cuando la empresa cerró las puertas, seguimos en contacto y un día que yo estaba solo en casa le invité a cenar. Entonces él ya tenía más de veinte años y ya había roto con aquella chica de la empresa. Yo todavía lo deseaba y creo que estaba algo enamorado de él. Vino un poco tarde así que empezamos cenando. Después de cenar estuvimos charlando mucho rato hasta que él me dijo «¿Y por qué me has hecho venir?». Yo me sentí descubierto ¿Sabía que quería follármelo? Me costó, pero acabé por atreverme a preguntarle: «¿Me dejarías que te hiciera una paja?» y sin pensarlo mucho me dijo «Sí». O sea que él ya sabía a que venía...

Lo besé tanto como pude mientras lo iba desnudando hasta dejarlo en calzoncillos. Pasé a acariciarlo mientras me iba quitando la ropa. Cuando sus calzoncillos pusieron en evidencia que se había empalmado se los saqué y empecé a hacerle una paja que pronto se transformó una mamada y que él pronto transformó en un sesenta y nueve. Curiosamente nos corrimos casi simultáneamente y tanto él como yo nos llenamos la boca, el uno con la descarga del otro. Era a mediados de julio, en pleno verano, y estábamos los dos tumbados en el suelo, desnudos sobre la moqueta, jadeando sudorosos mientras el viento hacia volar la cortina que nos protegía de miradas inoportunas. Nos dimos un beso de esos que no se olvidan.

Luego me propuso fumarnos un canuto. Nos lo fumamos y estuvimos riendo un buen rato. Más tarde me dijo que tenía sueño y que se iba. Yo le dije que se quedara a dormir y me dijo que no, que quería irse a casa. Insistí, pero no parecía que quisiera cambiar de opinión hasta que le acaricié un poco el paquete, entonces sonrió y me dijo «de acuerdo, me quedo».

Volvimos a ello, esta vez no nos quedamos en el sesenta y nueve. Le propuse follar y de entrada dijo que no, un no rotundo. Yo le había dicho que si se quedaba no haríamos nada que no quisiera hacer y quise cumplir con mi palabra. Le pregunté: «Tienes miedo? Puedo ir con mucho cuidado y si te duele lo dejamos.» Siguió con su no. Entonces le propuse que me follase él a mí y eso le gustó. No tenía una polla muy grande, tampoco es que fuera pequeña, pero no llegaba a igualar la mía. Le tuve que ayudar a acertar el agujerito que yo había lubricado bien con saliva, y una vez bien encaminado como tenía la polla muy dura que no tuvo ningún problema para entrar. Me demostró que sabía moverse y supo hacerme feliz. Al acabar volvió a intentar irse, pero no le dejé.

Al despertarnos por la mañana hicimos una despedida como es debido. No conseguí que me dejara que me lo follase, pero me hizo una mamada genial que degeneró en sesenta y nueve para acabar volviéndome a follar. Desayunamos juntos y se marchó agradeciéndome la velada. Más adelante intenté volver a quedar con él, pero no lo conseguí. Quizás pasó más de un año hasta que un día me invitó a comer en un restaurante y lo hizo para decirme que no quería repetir una noche como aquella. Después nos hemos visto algunas veces más, pero no tenían sentido, la amistad que nos había unido había muerto. Nunca más me dijo nada. Hasta donde tengo noticia sé, por amistades comunes, que se ganó la vida con la profesión que había aprendido conmigo en aquella empresa donde nos conocimos. También supe que se había casado y tenía una hija.

Siempre he pensado que aquella noche descubrió su bisexualidad y no supo, no quiso o no pudo aceptarla.

Un abrazo.


2 comentaris:

  1. Esto q acabas de relatar son las cosas de la vida q nos suceden y enrriquecen de una o otra manera nuestras vidas ....vaya a saber que se le habra pasado o pasara por la cabeza. Pero alla el !
    Abrazo Charlieindio

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tengo ninguna duda de que tienes razón, la vida tiene estas cosas, pero tampoco podemos negar que aunque sea inevitable tener que vivirlo, molesta bastante. Al fin y al cabo todo es aprendizaje.

      Muchas gracias por comentar.

      Un abrazo.

      Elimina