Cau la neu --- Cae la nieve

[Entrada 344]

Cau la neu

Tombe la neige | Tu ne viendras pas ce soir | Tombe la neige | Tout est blanc de désespoir | Triste certitude | Le froid et l'absence | Cet odieux silence | Blanche solitude
Salvatore Adamo, cantautor (1943), fragment de Tombe la neige

El final de les festes del solstici ha estat acompanyat de la neu que ens ha obsequiat una tempesta anomenada Filomena. El fred i la pluja ens han acompanyat en aquest darrer cap de setmana que ha precedit a la tornada a les escoles dels més joves i de la tornada a la feina dels que han fet vacances aprofitant la festivitat dels Mags d'Orient. Els universitaris estan revoltats perquè els han obligat a fer exàmens presencials després d'un trimestre de teleclasses, i en aquests exàmens no s'han respectat les mínimes mesures de seguretat, especialment quan entraven o sortien de les aules. A més, els han tingut morts de fred durant els exàmens per mantenir les aules ben ventilades. Aquest desembre ha estat força dolent des del punt de vista meteorològic, ha fet més fred de l'habitual.

En Rafel és una delícia de persona. Entre això dels exàmens, les bestieses d'en Trump i els revessos que han patit el tribunal suprem espanyol per part dels de les democràcies més consolidades d'Europa, hem tingut tema per a llargues converses. Generalment acabem arribant a consensos, a posar-nos d'acord, tot i que no faltan llargs, i de vegades acalorats, debats. De vegades deixem la conversa en suspens per follar o perquè tenim algun altre compromís i la reprenem després d'haver-nos buidat l'un a l'altre o quan ens tornem a veure. Em diverteix parlar amb ell i sembla que ell també en gaudeix, tot i que de vegades tinc la sensació de ser el mestre i ell l'alumne. De ser jo l'erastēs i ell l'erōmenos a l'estil de l'antiga Grècia.

El problema segueix viu. En Rafel ha deixat de tenir relacions sexuals amb seus follamics per donar-me l'exclusiva. Reconeix que tinc raó, que embolicar-se amb mi no és gens fàcil, però sembla que de moment és feliç amb el que hi ha, però he hagut de silenciar-lo al Whatsapp, perquè és un no parar de missatges amunt i avall. A més, em truca dia sí, dia no. Abans de fer-ho em demana permís per evitar posar-me en una situació compromesa. A més, ha volgut que follem més d'un cop per setmana, i i en això sóc un home fàcil. Hem deixat de banda els hotels i ara anem a un meublé, el mateix on anàvem en L. i jo abans ell visqués en l'apartament que jo li finançava. M'encanta les trobades sexuals amb en Rafel perquè sempre són diferents, no hi ha risc de caure en la monotonia.

Fa fred, i un cos calent com el seu és un bon consol. La veritat és que cada dia l'aprecio més, però em fa por això de tenir-lo tan enamorat perquè em recorda la meva situació amb en L., però al revés, i sé el molt que vaig patir. No és fàcil que una relació amorosa sigui totalment equilibrada, sol ser habitual que un estigui més penjat que l'altre, però el nostre cas és molt desequilibrat. A més en el meu cas no vull crear un conflicte a la meva família i estic convençut que la meva parella no podria entendre que la compartís o la deixés per un noi com en Rafel, i crec que crearia un conflicte força greu, tot i que em consta que ella ha tingut els seus embolics i mai m'ha plantejat deixar-me. Això sí, fa anys que no tenim cap mena de contacte sexual. Em sembla que jo he de fer com ella, mantenir els meus embolics fora de casa i no deixar que la família en participi.

Em sembla que el millor és ser prudent, que a casa en sàpiguen el menys possible, i no donar falses expectatives a en Rafel, que ell sempre sigui conscient del que hi ha. No vull fer-li mal, tot i que crec que n'hi faig i no ho puc evitar. Ara, jo sé, i ja li he insinuat, que probablement acabaré estimant-lo tant com vaig estimar en el seu moment a en L. Per cert, ell, en Rafel, encara no coneix aquesta història. No m'atreveixo a explicar-li. Potser si li explico entendrà millor la meva postura, però em sembla que encara no és el moment.

Mais tombe la neige | Impassible manège
Salvatore Adamo, cantautor (1943), fragment de Tombe la neige

Una abraçada.

Cae la nieve

Tombe la neige | Tu ne viendras pas ce soir | Tombe la neige | Tout est blanc de désespoir | Triste certitude | Le froid et l'absence | Cet odieux silence | Blanche solitude
Salvatore Adamo, cantautor (1943), fragmento de Tombe la neige

El final de las fiestas del solsticio ha ido acompañado de la nieve con que nos ha obsequiado una tormenta llamada Filomena. El frío y la lluvia nos han acompañado en este último fin de semana que ha precedido a la vuelta a las escuelas de los más jóvenes y al trabajo de los que han hecho vacaciones aprovechando la festividad de los Magos de Oriente. Los universitarios están sublevados porque los han obligado a hacer exámenes presenciales tras un trimestre de teleclases, y en esos exámenes no se han respetado las mínimas medidas de seguridad cuando entraban y salían de las aulas. Además, los han tenido muertos de frío durante los exámenes para mantener las aulas bien ventiladas. El mes de diciembre pasado ha sido bastante malo desde el punto de vista meteorológico, ha sido más frío de lo habitual.

Rafel es una delicia de persona. Entre eso de los exámenes, las tonterías de Trump y los reveses que ha sufrido el tribunal supremo español por parte de los de las democracias más consolidadas de Europa, hemos tenido tema para largas conversaciones. Generalmente acabamos llegando a consensos, a ponernos de acuerdo, aunque no faltan largos, y a veces acalorados, debates. A veces dejamos la conversación en suspenso para follar o porque tenemos algún otro compromiso y la retomamos después de habernos vaciado el uno al otro o cuando nos volvemos a ver. Me divierte hablar con él y parece que él también disfruta, aunque a veces tengo la sensación de ser el maestro y él el alumno. De ser yo la erastēs y él el erómeno al estilo de la antigua Grecia.

El problema sigue vivo. Rafel ha dejado de mantener relaciones sexuales con sus follamigos para darme la exclusiva. Reconoce que tengo razón, que liarse conmigo no es nada fácil, pero parece que de momento es feliz con lo que hay, pero he tenido que silenciarlo en el Whatsapp, porque es un no parar de mensajes que van y vienen. Además, me llama día sí, día no. Antes de hacerlo me pide permiso para evitar ponerme en una situación comprometida. Además, ha querido que follemos más de una vez por semana, y en eso soy un hombre fácil. Hemos dejado de lado los hoteles y ahora vamos a un mueblé, el mismo donde íbamos L. y yo antes él viviera en el apartamento que yo le financiaba. Me encantan los encuentros sexuales con Rafel porque son siempre distintos, no hay riesgo de care en la monotonía.

Hace frío, y un cuerpo caliente como el suyo es un buen consuelo. La verdad es que cada día el aprecio más, pero me da miedo eso de tenerlo tan enamorado porque me recuerda mi situación con L., pero al revés, y sé lo mucho que sufrí. No es fácil que una relación amorosa sea totalmente equilibrada, suele ser habitual que uno esté más colgado que el otro, pero nuestro caso es muy desequilibrado. Además en mi caso no quiero crear un conflicto en mi familia y estoy convencido de que mi pareja no podría entender que la compartiera o la dejara por un chico como en Rafael, y creo que crearía un conflicto bastante grave, aunque me consta que ella ha tenido sus líos y nunca me ha planteado dejarme. Eso sí, hace años que no tenemos ningún tipo de contacto sexual. Me parece que yo tengo que hacer como ella, mantener mis líos fuera de casa y no dejar que la familia participe de ellos.

Me parece que lo mejor es ser prudente, que en mi casa sepan lo menos posible, y no dar falsas expectativas a Rafael, que él siempre sea consciente de lo que hay. No quiero hacerle daño, aunque creo que se lo hago y no lo puedo evitar. Ahora bien, yo sé, y ya se lo he insinuado, que probablemente acabaré amándolo tanto como amé en su momento a L. Por cierto, él, Rafel, aún no conoce esa historia. No me atrevo a contársela. Quizá si se la cuento entenderá mejor mi postura, pero me parece que aún no es el momento.

Mais tombe la neige | Impassible manège
Salvatore Adamo, cantautor (1943), fragmento de Tombe la neige

Un abrazo.