Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

diumenge, 21 de desembre de 2014

Judeofòbia --- Judeofobia

[Entrada 84]
Devon LeBron

Judeofòbia


Amb aquest text vull intentar posar una mica més de llum en aquest tema que va ser objecte d'una certa polèmica entre el meu admirat i estimat amic Pucho, en el seus comentaris, i jo, en els meus, al text que vaig titular Oh! Europa.

Segons sembla l'antisemitisme té un component racista que la judeofòbia no té, però aquest odi als jueus, la judeofòbia, és una de les bases d'aquest antisemitisme. El context històric en el que es funda el Partit Nazi (NSDAP), al 1924, el racisme era totalment acceptat ja que havia estat intensament utilitzat a partir de les últimes dècades del segle XIX pels països europeus per justificar la legalitat d'accions de dominació colonial. Si bé era habitual que les cultures antigues manifestessin rebuig i menyspreu cap a altres pobles i cap als estrangers, el racisme com a tal, és un concepte modern que té les seves primeres manifestacions a Europa i a les colònies espanyoles a Amèrica, durant l'Edat Moderna. Per tant, es tracta d'una idea acceptada socialment en aquell moment històric d'entre guerres mundials on s'entenia "que el gènere humà es divideix en races superiors i inferiors". I encara avui en dia la joventut, segons els estudis que he pogut consultar, és manifestament racista. Però és que si no hagués existit la fòbia als jueus, potser els nazis no haguessin tingut prou arguments per fer de l'antisemitisme un dels aspectes més important del seu ideari.

La judeofòbia no és una forma de la xenofòbia, ja que els jueus no són estrangers dels països en els quals viuen. És un fenomen molt singular. És un odi antic, generalitzat, permanent, profund, obsessiu, perillós i quimèric. És un fenomen que es va perllongar ininterrompudament des de l'època hel·lènica fins els nostres dies, tot i que ha anat assumint característiques diferents al llarg de la història. De tots els països europeus en els quals van residir, els jueus van ser expulsats alguna vegada. Els exemples més recordats són Anglaterra el 1290, França el 1306 i el 1394, Hongria el 1349, Àustria el 1421, nombroses localitats d'Alemanya entre els segles XIV i XVI, Lituània al 1445 i al 1495, Espanya al 1492, Portugal al 1497, i Bohèmia i Moràvia al 1744. En la majoria dels llocs, la judeofòbia continuà anys, dècades, fins i tot segles després que els jueus haguessin marxat. Per segles, centenars de milions de persones han cregut que els jueus transmetien la lepra, mataven infants cristians per als seus rituals, dominaven el món sencer, eren una raça promíscua o criatures diabòliques, y que Déu desitja que sofreixin. El judeòfob no ha d’invertir gaires esforços en despertar antipaties contra els jueus . Es diu que Goebbels, el ministre de propaganda alemany durant el règim nazi, havia distribuït un cartell que mostrava a un home muntat en un bicicleta amb la llegenda "La desgràcia d'Alemanya són els jueus i els ciclistes". El lector es preguntava ingènuament “I per què els ciclistes?" i així la propaganda havia complert amb el seu objectiu . La xenofòbia respon a interpretacions esbiaixades de la realitat. Per exemple , a Alemanya avui hi ha odi pels turcs perquè diuen que els lleven els llocs de treball, quan sabem que l'atur alemany no és culpa dels turcs. El cas de la judeofòbia difereix de la xenofòbia perquè no cal confrontar-se amb una interpretació incorrecta del seu paper, sinó amb mites. Els jueus són odiats per menjar no-jueus, o per dominar el món en el present, per haver matat a Déu, o per haver inventat l'Holocaust, o per promoure les guerres, l'esclavitud, el mal...

A la Bíblia es manifesta en alguns passatges la por a un poble jueu fort: "Allunya’t d'entre nosaltres, ja que t'has fet més poderós que nosaltres" (Gènesi 26:16) va dir el rei de Guerar a Isaac. També s'atribueix al Faraó d'Egipte la frase: "els fills d'Israel, són més que nosaltres i més forts" (Èxode 1:9-10) . Alexandre el Gran, va tenir una actitud favorable cap als jueus, els va permetre construir els seus propis barris a la ciutat d'Alexandria que es va transformar en una segona Atenes. La major part dels historiadors alexandrins van ser notoris per la seva judeofòbia , acusant-los de leprosos i portadors d'altres malalties, xenòfobs assassins, antisocials, etc. Els escriptors romans van heretar dels grecs aquesta judeofòbia. El jueus van ser expulsat de Roma (tres vegades: al 139 aC, al 19 dC per Tiberi i al 50 per Claudi); i de Jerusalem, entre el 135 i el 638 dC. Els cristians els acusen, a més, de la mort de Crist i de no voler-lo reconèixer com al messies. Quan el cristianisme es va transformar en la religió dominant de l'Imperi Romà (s.IV), multituds de jueus van ser obligats a batejar-se. Una ona de conversions forçades es va expandir per Europa des que l'any 614 l'Emperador Heracli va prohibir la pràctica del judaisme a l'Imperi Bizantí. Les matances, espolis i destruccions de barris jueus, també conegudes com a pogroms, van començar a l'Imperi Romà, en temps cristià. Per exemple a Antioquia el 480 dC. La persecució ha arribat fins als nostres dies. La història de l'Holocaust jueu sota el nazisme no té justificació ni cap precedent equiparable: una nació sencera es va transformar en el braç executor de la judeofòbia més brutal, del gran pogrom. I era la nació més civilitzada del planeta. Segons s'ha demostrat no en podem donar la culpa només a Hitler i els seus, ja que van ser molts els europeus i fins i tot jueus eupoeus que hi van col·laborar. Prager i Telushkin afirmen que: "Gairebé tota ideologia i nacionalitat europea havia estat saturada amb odi contra el jueu quan els nazis van consumar la 'solució final'."

Què té el poble jueu que desperta aquest odi? Perquè ha estat expulsats gairebé de tot arreu? En el llarg i complet text de Juan Mayorga y Carmen Hermoza, en el seu blog, sobre aquest tema: Judeofobia raonen que els arguments econòmics que abunden no tenen sentit, més aviat són conseqüència de la seva situació de marginalitat i discriminació que els impedia establir-se o adquirir béns i terres. Després de raonar la feblesa de les explicacions sionistes, sociològiques, psicològiques, filosòfiques i antropològiques d'aquest fenomen, acaba amb unes conclusions de sis punts, dels quals m'he quedat amb un parell de frases del quart punt: "La judeofòbia és una actitud intrínsecament irracional d'una societat generalment racional. [...] Constantin Brunner va destacar la irracionalitat de la judeofòbia, com un egoisme de grup contraposat al pensament racional. Però no considero suficientment la característica més notòria d'aquesta irracionalitat, i és que moltes vegades és exhibida per gent molt racional, el que li dóna més credibilitat."

Una abraçada.





Devon LeBron

Judeofobia


Con este texto quiero intentar poner un poco más de luz a este tema que fue objeto de una cierta polémica entre mi admirado y estimado amigo Pucho, en sus comentarios, y yo, en los míos, en el texto que titulé Oh! Europa.

Al parecer el antisemitismo tiene un componente racista que la judeofobia no tiene, pero este odio a los judíos, la judeofobia, es una de las bases de este antisemitismo. El contexto histórico en el que se funda el Partido Nazi (NSDAP), en 1924, el racismo era totalmente aceptado ya que había sido intensamente utilizado a partir de las últimas décadas del siglo XIX por los países europeos para justificar la legalidad de acciones de dominación colonial. Si bien era habitual que las culturas antiguas manifestaran rechazo y desprecio hacia otros pueblos y hacia los extranjeros, el racismo como tal, es un concepto moderno que tiene sus primeras manifestaciones en Europa y en las colonias españolas en América, durante la Edad moderna. Por tanto, se trata de una idea aceptada socialmente en ese momento histórico de entre guerras mundiales donde se entendía "que el género humano se divide en razas superiores e inferiores". Y aún hoy en día la juventud, según los estudios que he podido consultar, es manifiestamente racista. Pero es que si no hubiera existido la fobia a los judíos, tal vez los nazis no hubieran tenido suficientes argumentos para hacer del antisemitismo uno de los aspectos más importante de su ideario.

La judeofobia no es una forma de la xenofobia, ya que los judíos no son extranjeros de los países en los que viven. Es un fenómeno muy singular. Es un odio antiguo, generalizado, permanente, profundo, obsesivo, peligroso y quimérico. Es un fenómeno que se prolongó ininterrumpidamente desde la época helénica hasta nuestros días, aunque ha ido asumiendo características diferentes a lo largo de la historia. De todos los países europeos en los que residieron, los judíos fueron expulsados alguna vez. Los ejemplos más recordados son Inglaterra en 1290, Francia en 1306 y en 1394, Hungría en 1349, Austria en 1421, numerosas localidades de Alemania entre los siglos XIV y XVI, Lituania 1445 y el 1495, España en 1492, Portugal en 1497 y Bohemia y Moravia en 1744. En la mayoría de los lugares, la judeofobia continuó años, décadas, incluso siglos después de que los judíos se hubiesen ido. Por siglos, cientos de millones de personas han creído que los judíos transmitían la lepra, mataban niños cristianos para sus rituales, dominaban el mundo entero, eran una raza promiscua o criaturas diabólicas, y que Dios desea que sufran. El judeofobia no debe invertir muchos esfuerzos en despertar antipatías contra los judíos. Se dice que Goebbels, el ministro de propaganda alemán durante el régimen nazi, había distribuido un cartel que mostraba a un hombre montado en un bicicleta con la leyenda "La desgracia de Alemania son los judíos y los ciclistas". El lector se preguntaba ingenuamente "Y por qué los ciclistas?" Y así la propaganda había cumplido con su objetivo. La xenofobia responde a interpretaciones sesgadas de la realidad. Por ejemplo, en Alemania hoy hay odio por los turcos porque dicen que les quitan los puestos de trabajo, cuando sabemos que el paro alemán no es culpa de los turcos. El caso de la judeofobia difiere de la xenofobia porque no hay que confrontarse con una interpretación incorrecta de su papel, sino con mitos. los judíos son odiados por comer no-judíos, o para dominar el mundo en el presente, por haber matado a Dios, o por haber inventado el Holocausto, o por promover las guerras, la esclavitud, el mal...

En la Biblia se manifiesta en algunos pasajes el miedo a un pueblo judío fuerte: "Aléjate de entre nosotros, ya que has hecho más poderoso que nosotros" (Génesis 26:16) dijo el rey de Guerar a Isaac. También se atribuye al Faraón de Egipto la frase: "los hijos de Israel, son más que nosotros y más fuertes" (Éxodo 1:9-10). Alejandro Magno, tuvo una actitud favorable hacia los judíos, les permitió construir sus propios barrios en la ciudad de Alejandría que se transformó en una segunda Atenas. La mayor parte de los historiadores alejandrinos fueron notorios por su judeofobia, acusándolos de leprosos y portadores de otras enfermedades, xenófobos asesinos, antisociales, etc. Los escritores romanos heredaron de los griegos esa judeofobia. El judíos fueron expulsados de Roma (tres veces: en el 139 aC, en el 19 dC por Tiberio y een el 50 por Claudio); y de Jerusalén, entre el 135 y el 638 dC. Los cristianos les acusan, además, de la muerte de Cristo y de no quererle reconocer como el mesías. Cuando el cristianismo se transformó en la religión dominante del Imperio Romano (siglo IV), multitudes de judíos fueron obligados a bautizarse. Una ola de conversiones forzadas se expandió por Europa desde que el año 614 el emperador Heraclio prohibió la práctica del judaísmo en el Imperio Bizantino. Las matanzas, expolios y destrucciones de barrios judíos, también conocidas como pogromos, comenzaron en el Imperio Romano, en tiempo cristiano. Por ejemplo en Antioquia el 480 dC. La persecución ha llegado hasta nuestros días. La historia del Holocausto judío bajo el nazismo no tiene justificación ni ningún precedente comparable: una nación entera se transformó en el brazo ejecutor de la judeofobia más brutal, del gran pogromo. Y era la nación más civilizada del planeta. Según se ha demostrado no podemos echarle la culpa sólo a Hitler y los suyos, ya que fueron muchos los europeos e incluso judíos eupoeus que colaboraron. Prager y Telushkin afirman que: "Casi toda ideología y nacionalidad europea había sido saturada con odio contra el judío cuando los nazis consumaron la 'solución final'."

¿Qué tiene el pueblo judío que despierta ese odio? ¿Porque ha sido expulsados casi de todas partes? En el largo y completo texto de Juan Mayorga y Carmen Hermoza, en su blog, al respecto: Judeofobia razonan que los argumentos económicos que abundan no tienen sentido, más bien son consecuencia de su situación de marginalidad y discriminación que les impedía establecerse o adquirir bienes y tierras. Después de razonar la debilidad de las explicaciones sionistas, sociológicas, psicológicas, filosóficas y antropológicas de este fenómeno, acaba con unas conclusiones de seis puntos, de los que me he quedado con un par de frases del cuarto punto: "La judeofobia es una actitud intrínsecamente irracional de una sociedad generalmente racional. [...] Constantin Brunner destacó la irracionalidad de la judeofobia, como un egoísmo grupal contrapuesto al pensamiento racional. Pero no consideró suficientemente la característica más notoria de esta irracionalidad, y es que muchas veces es exhibida por gente muy racional, lo que le da mayor credibilidad. "

Un abrazo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada