Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dilluns, 26 de setembre de 2016

Històries (II) --- Historias (II)

[Entrada 138]

Històries (II)


Els visigots, o gots de l'oest, van iniciar la conquesta d'Hispània el 472, quasi al final de de l'imperi d'Occident, i no la van completar fins al 586, any que Leovigild va conquerir Galícia. Van regnar a Hispània fins a l'any 711. Aquell any Roderic va aconseguir el tron i els seus rivals van reclamar ajut al líder musulmà nord-africà Tàriq ibn Ziyad, qui, amb la seva victòria en la batalla de Guadalete va iniciar la conquesta del regne. Va ser entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans van conquerir Hispània, posant fi al Regne Visigot i van inaugurar el període islàmic en la història ibèrica que va durar fins al 1492.

Es considera que l'any 722 s'inicià la Reconquesta amb la Batalla de Covadonga. Un noble visigot, Pelai, que havia estat l'encarregat de la guàrdia reial de Roderic i que hauria escapat de la batalla de Guadalete refugiant-se junt amb altres visigots a Astúries, va vèncer a les tropes andalusines a Covadonga. La victòria va enfortir els asturians i els va animar a atacar Lleó, la ciutat principal del nord-oest de la península, i van dominar els passos de les muntanyes, aïllant la regió dels atacs andalusins. Alfons II, nét de Pelai, es va consolidar com a rei d'Astúries amb el reconeixement de Carlemany i del Papa.

El 778 la primera expedició franca de Carlemany contra Saragossa va fracassar i la rereguarda de l'exèrcit va ser destruïda a la Batalla de Roncesvalls mentre es retirava cap a França. Com a resultat, els Pirineus occidentals havien estat alliberats pels indígenes tant de musulmans com de francs, i van sorgir quatre estats diferents: el regne de Pamplona (que després seria conegut com a Navarra), i els comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça. Navarra va emergir com a regne al voltant de Pamplona, la seva capital, i va controlar el pas de Roncesvalls. El comtat d'Aragó va ser annexionat per Navarra a finals del segle X. Es van construir fortificacions i es va donar protecció als habitants de les antigues ciutats romanes com ara Jaca i Girona. Els passos principals que van quedar sota el seu control, van ser: Orreaga/Roncesvalls, Somport i Jonquera. Carlemany va poblar els comtats de Pamplona, Aragó i Barcelona.

Més o menys al mateix temps, entre el 752 i el 774, amb l'ajuda de Pipí el Breu i el seu fill Carlemany la major part d'Itàlia central va quedar constituïda com un estat independent sota el govern del patriarca o bisbe de Roma (que avui és el Papa de Roma, o simplement el Papa), que va esdevenir el monarca d'aquell territori. Aquest fet va donar al patriarca de Roma un estatus de poder espiritual i terrenal que no tenien els altres patriarques de la cristiandat. En agraïment, el patriarca de Roma, Esteve II, havia coronat i beneït a Pipí el Breu com a rei dels Francs (convertint-lo així en el primer monarca europeu que va regnar per la gràcia de Déu), i l'any 800, un altre patriarca de Roma, Lleó III, que havia trencat les relacions amb l'imperi de Bizanci, va coronar Carlemany com a emperador d'Occident.

Una abraçada.








Historias (II)


Los visigodos, o godos del oeste, iniciaron la conquista de Hispania el 472, casi al final de del imperio de Occidente, y no la completaron hasta el 586, año que Leovigildo conquistó Galicia. Reinaron en Hispania hasta el año 711. Aquel año Rodrigo consiguió el trono y sus rivales reclamaron ayuda al líder musulmán norteafricano Táriq ibn Ziyad, quien, con su victoria en la batalla de Guadalete inició la conquista del reino. Fue entre el año 716 y el 725 cuando los musulmanes conquistaron Hispania, poniendo fin al Reino Visigodo e inauguraron el período islámico en la historia ibérica que duró hasta 1492.

Se considera que en el año 722 se inició la Reconquista con la Batalla de Covadonga. Un noble visigodo, Pelayo, que había sido el encargado de la guardia real de Rodrigo y que habría escapado de la batalla de Guadalete refugiándose junto con otros visigodos en Asturias, venció a las tropas andalusíes en Covadonga. La victoria fortaleció los asturianos y los animó a atacar León, la ciudad principal del noroeste de la península, y dominaron los pasos de las montañas, aislando la región de los ataques andalusíes. Alfonso II, nieto de Pelayo, se consolidó como rey de Asturias con el reconocimiento de Carlomagno y del Papa.

El 778 la primera expedición franca de Carlomagno contra Zaragoza fracasó y la retaguardia del ejército fue destruida en la Batalla de Roncesvalles mientras se retiraba hacia Francia. Como resultado, los Pirineos occidentales habían sido liberados por los indígenas tanto de musulmanes como de francos, y surgieron cuatro estados diferentes: el reino de Pamplona (que luego sería conocido como Navarra), y los condados de Aragón, Sobrarbe y Ribagorza . Navarra emergió como reino alrededor de Pamplona, su capital, y controló el paso de Roncesvalles. El condado de Aragón fue anexionado por Navarra a finales del siglo X. Se construyeron fortificaciones y se dio protección a los habitantes de las antiguas ciudades romanas como Jaca y Girona. Los pasos principales que quedaron bajo su control, fueron: Orreaga / Roncesvalles, Somport y Junquera. Carlomagno pobló los condados de Pamplona, Aragón y Barcelona.

Más o menos al mismo tiempo, entre el 752 y el 774, con la ayuda de Pipino el Breve y su hijo Carlomagno la mayor parte de Italia central quedó constituida como un estado independiente bajo el gobierno del patriarca u obispo de Roma (que hoy es el Papa de Roma, o simplemente el Papa), que se convirtió en el monarca de aquel territorio. Este hecho dio al patriarca de Roma un estatus de poder espiritual y terrenal que no tenían los otros patriarcas de la cristiandad. En agradecimiento, el patriarca de Roma, Esteban II, había coronado y bendecido a Pipino el Breve como rey de los Francos (convirtiéndolo así en el primer monarca europeo que reinó por la gracia de Dios) y el año 800, otro patriarca de Roma, León III, que había roto sus relaciones con el imperio de Bizancio, coronó a Carlomagno como emperador de Occidente.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada