Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 28 de novembre del 2019

Despertars --- Despertares

[Entrada 291]

Despertars

Per què sembla costar més de mitja vida arribar a ser un immund adolescent? Per què la infància dura eternament... quan ets petit? Per què sembla omplir les seves bones tres quartes parts del viatge? I quan els nois creixen, quan de sobte has d'afrontar els fets... [...] Així són les coses —va dir en to de suficiència—. Durant la meitat de la teva vida tens quinze anys. Un dia ingresses a la vintena, que conclou l'endemà. I la trentena passa volant com un cap de setmana en bona companyia. I abans que te n'adonis, penses a tenir quinze una altra vegada.
John Irving,, escriptor nord-americà i guionista cinematogràfic (1942)
The Hotel New Hampshire, 1981
Jo sempre he preferit els meus disset anys. Potser perquè va ser quan vaig més vaig gaudir de l'amistat. Sempre he semblat més jove del que em toca per la meva edat cronològica. La mare naturalesa m'ha dotat d'aquesta aparença de més jove, només les canes m'han fet envellir. Als meus trenta-sis anys alguns alumnes em posaven cinquanta-cinc anys. Actualment encara em puc treure cinc anys sense problemes perquè cola.

Recordo com si fos ara quan a la meva infància pensava que sempre seria un nen, que mai em faria gran. En canvi no sóc conscient de com vaig arribar a l'adolescència. Potser perquè en aquella època va haver-hi tants canvis al meu entorn que no em van deixar adonar dels canvis que es produïen en mi, en el meu interior.

Personalment guardo un record molt intens del final de la meva adolescència, de l'arribada en aquesta edat preadulta que va dels vint als vint-i-cinc. Potser perquè van coincidir amb els anys d'universitat i de descoberta del món, amb les primeres experiències sexuals compartides i vaig amb les drogues. Després d'això la meva vida es va fer més monòtona i va començar a passar de pressa.

A partir dels meus deu anys vaig anar a classe amb nois un any més joves i des dels catorze al final dels meus estudis els meus companys en tenien dos o tres menys, ja que vaig repetir el meu primer curs de carrera. Això també em va fer semblar més jove del que realment era, però als divuit em van començar a sortir les primeres canes. Als vint-i-cinc ja eren més que evidents i als trenta-cinc pentinava un cabell més aviat grisós.

No puc recordar en quin moment va entrar el sexe en la meva vida, en canvi recordo perfectament el moment que em vaig adonar que també m'atreien les persones del meu sexe. Encara vivíem a la masia, jo devia tenir com a molt onze anys. La meva mare estava fent el sopar i parlant amb els meus dos germans més grans. Es van quedar callats. El meu germà gran em va dir que marxés. La meva mare el va fer callar i em va preguntar que en sabia d'on venien els nens. En aquell moment jo ja havia vist néixer pollets, conills, bens, porcs i altres animals. Però recordo que em vaig quedar parat. Era una qüestió que no m'havia fet mai.

M'havia passat el mateix el dia que em van dir que els reis eren els pares. Era una qüestió que no m'havia plantejat mai i el meu germà gran, fent-se el savi, em va revelar el secret. Va ser la primera gran decepció de la meva vida perquè vaig saber que m'havien estat enganyant durant anys. Però vaig seguir essent tan ingenu com fins llavors durant anys... De gran, d'adult he seguit essent tan crèdul com quan tenia 8 anys.

Als dotze tenia un company que es feia una palla cada dia a classe mentre el professor explicava religió. Ell en tenia onze. Algú m'ho havia dit abans que me'l posessin al costat. Seiem en pupitres dobles i ell va ser el meu company de pupitre. El veia masturbar-se cada dia. Això només vol dir que als dotze ja sabia moltes coses sobre el sexe, moltes més que els meus companys de classe.

Vaig saber com funcionava la qüestió sexual abans de preguntar-m'ho, tot i que la meva mare ens deia coses com que si ens la pelaven (ens masturbàvem) se'ns faria el cervell aigua i que ens tornaríem cecs o bojos i que era un pecat molt gros tenir relacions sexuals fora del matrimoni.

Ja us he explicat que no vaig fer-me la primera palla fins als catorze anys. En algun moment entremig vaig començar a interessar-me pel sexe, però no us sé dir quan. De fet, jo era molt petit, devia tenir sis o set anys quan vaig fer la primera pregunta incòmoda que va quedar sense resposta. Em picava el penis i em molestava. Li vaig dir a la meva mare i em va dir «vine que el rentarem». Vam anar al lavabo i em va rentar el penis al bidet. Tanta manipulació em va provocar una erecció i li vaig preguntar a la meva mare per què passava això. No em va contestar, em va dir que em vestís que havíem d'anar a sopar. Però allò no era interès pel sexe, sinó per interès saber a què venia tenir ereccions de tant en tant si no tenia cap funció pràctica —des del meu punt de vista d'infant, és clar.

Està clar que no tots els despertars són conscients i que no tots tenen el mateix impacte, però n'hi ha que no s'obliden, com el del dia que em vaig torbar davant les fotos d'uns boxadors en calça curt a punt per al combat.

Una abraçada.








Despertares

¿Por qué parece costar más de media vida llegar a ser un inmundo adolescente? ¿Por qué la infancia dura eternamente... cuando eres pequeño? ¿Por qué parece llenar sus buenas tres cuartas partes del viaje? Y cuando los chicos crecen, cuando de repente tienes que afrontar los hechos... [...] Así son las cosas —dijo en tono de suficiencia—. Durante la mitad de tu vida tienes quince años. Un día ingresas en la veintena, que concluye al día siguiente. Y la treintena pasa volando como un fin de semana en buena compañía. Y antes que te des cuenta, piensas en tener quince otra vez.
John Irving, , escritor estadounidense y guionista cinematográfico (1942)
The Hotel New Hampshire, 1981
Yo siempre he preferido mis diecisiete años. Quizás porque fue cuando más disfruté de la amistad. Siempre he parecido más joven de lo que me toca por mi edad cronológica. La madre naturaleza me ha dotado de esa apariencia más joven, solo las canas me han hecho envejecer. A mis treinta y seis años algunos alumnos me ponían cincuenta y cinco años. Actualmente aún me puedo sacar cinco años sin problema porque cuela.

Recuerdo como si fuera ahora cuando en mi infancia pensaba que siempre sería un niño, que nunca me haría mayor. En cambio no soy consciente de cómo llegué a la adolescencia. Quizás porque durante esa época hubo tantos cambios en mi entorno que no me dejaron darme cuenta de los cambios que se producían en mí, en mi interior.

Personalmente guardo un recuerdo muy intenso del final de mi adolescencia, de la llegada a esa edad preadulta que va de los veinte a los veintidós cinco. Puede que sea porque coincidieron con los años de universidad y de descubrimiento del mundo, con mis primeras experiencias sexuales compartidas y con las drogas. Después de eso mi vida se volvió más monótona y empezó a pasar deprisa.

A partir de mis diez años fui a clase con chicos un año más jóvenes y desde los catorce al final de mis estudios mis compañeros tenían dos o tres menos, ya que repetí mi primer curso de carrera. Eso también me hizo parecer más joven de lo que realmente era, pero a los dieciocho me empezaron a salir las primeras canas. A los veinticinco ya eran más que evidentes y los treinta y cinco peinaba un cabello más bien grisáceo.

No puedo recordar en qué momento entró el sexo en mi vida, en cambio recuerdo perfectamente el momento que me di cuenta que también me atraían las personas de mi sexo. Aún vivíamos en el campo, yo debía tener como mucho once años. Mi madre estaba preparando la cena y hablando con mis dos hermanos mayores. Se quedaron callados. Mi hermano mayor me dijo que se fuera. Mi madre le hizo callar y me preguntó que sabía de dónde venían los niños. En ese momento yo ya había visto nacer pollitos, conejos, corderos, cerdos y otros animales. Pero recuerdo que me quedé parado. Era una cuestión que no me había planteado nunca.

Me había pasado lo mismo el día que me dijeron que los reyes eran los padres. Era una cuestión que no me había planteado nunca y mi hermano mayor, que iba de sabiondo, me reveló el secreto. Fue la primera gran decepción de mi vida porque supe que me habían estado engañando durante años. Pero seguí siendo tan ingenuo como hasta entonces durante años... De mayor, de adulto he seguido siendo tan crédulo como cuando tenía 8 años.

A los doce tenía un compañero que se pajeaba todos los días en clase mientras el profesor explicaba religión. Él tenía once. Alguien me lo había contado antes de que me lo pusieran al lado. Nos sentamos en pupitres dobles y él fue mi compañero de pupitre. Lo veia masturbarse a diario. Eso solo significa que a los doce ya sabía muchas cosas sobre el sexo, muchas más que mis compañeros de clase.

Supe cómo funcionaba la cuestión sexual antes de preguntármelo, aunque mi madre nos decía cosas como que si nos la cascábamos (nos masturbábamos) se nos haría el cerebro agua y que nos volveríamos ciegos o locos y que era un pecado muy gordo tener relaciones sexuales fuera del matrimonio.

Ya os he explicado que no me hice la primera paja hasta los catorce años. En algún momento entremedio empecé a interesarme por el sexo, pero no os sé decir cuándo. De hecho, yo era muy pequeño, tenía seis o siete años cuando hice mi primera pregunta incómoda que quedó sin respuesta. Me picaba el pene y me molestaba. Se lo dije a mi madre y me dijo «ven que lo lavaremos». Fuimos al baño y me lavó el pene en el bidé. Tanta manipulación me provocó una erección y le pregunté a mi madre por qué pasaba eso. No me contestó, me dijo que me vistiera que teníamos que ir a cenar. Pero aquello no era interés por el sexo, sino interés por saber a qué venía tener erecciones de vez en cuando si no tenía ninguna función práctica —desde mi punto de vista de niño, claro.

Está claro que no todos los despertares son conscientes de que no todos tienen el mismo impacto, pero los hay que no se olvidan, como el del día que me turbé ante las fotos de unos boxeadores en calzón corto listos para el combate.

Un abrazo.


2 comentaris:

  1. Qué linda entrada! Me hiciste pensar en muchas cosas pero creo que en la que más pensé fue que mi vida se divide en dos, con dos cosas que pasaron casi al mismo tiempo y que la divide en dos: antes de que mi viejo se fuera de mi casa que coincidió casi con haber conocido al Lu.

    Todo lo que viví antes es mejor olvidarlo. O sea, que yo tengo alrededor de 5 años de vida como debía haberla vivido siempre. En ese tiempo descubrí, mi dios, mi orientación sexual, mi sexualidad, lo que es sentir amor y pasión por otra persona de mi mismo sexo, mi verdadera familia, mis verdaderos amigos y sigo descubriendo cosas y eso es lo mejor de todo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que leas mis reflexiones, que te gusten y especialmente que comentes mis textos. Por todo ellos muchas gracias.

      He seguido de cerca, en el blog de Lu, vuestras vida juntos y la verdad és que a través de él se me ha ido contagiando el amor que Lu siente por ti y sepas que siento una sana envidia por vuestro amor.

      Una abrazo.

      Elimina