Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 20 de febrer del 2020

Intel·ligència (4) --- Inteligencia (4)

[Entrada 303]

Intel·ligència (4)

Ven la intel·ligència per poder comprar la capacitat de meravella.
Rumi, poeta, jurista, teòleg i místic sufí (1207-1273)
I vaig aconseguir-lo, vaig quedar el primer en el procés de selecció. Ara ja tenia el que volia: treballar amb ell. Ara me l'havia de fer meu. De moment aquest desig no tenia res de sexual, només volia gaudir de la seva intel·ligència i del seu entusiasme pel seu treball i per l'alegria. I ho havia d'aconseguir.

Com que diuen que el tracte acosta a les persones vaig decidir tenir-hi molt de tracte. L'anava a veure sempre que podia, qualsevol excusa era bona. Vaig veure que no li molestava. Vam anar agafant-nos confiança i vaig poder seure al seu costat a la taula de treball i tocar el seu ordinador. Alguna vegada inevitablement hi havia algun petit fregament de les nostres mans o d'alguna altra part del cos, braços, espatlles... Em va semblar que això l'importunava. Va ser quan em vaig començar a plantejar tenir-hi una relació que anés més enllà de la purament intel·lectual.

No tinc gaire clar en quin moment me'n vaig enamorar, però ho vaig fer, i perdudament. Ell m'havia dit moltes vegades que no es podia jugar amb les coses de menjar quan sortien relacions amoroses o embolics sexuals entre els companys. Sabia que no acceptaria cap relació entre ell i jo que no fos de companys de feina o de professor a alumne mentre jo treballés amb ell. Però em voldria com a parella?

Un dia em vaig adonar que se li havia posat dura mentre jo estava al seu costat. Les nostres espatlles havien estat en contacte un moment i ell es va posar bé la camisa, però em vaig adonar que el que feia era amagar l'erecció. Quan vaig marxar em vaig amagar al lavabo més proper pensant que vindria. Vaig encertar i el vaig sentir masturbar-se i com mussitava el meu nom amb el sospir que va acompanyar l'ejaculació. Vaig esperar que sortís i més feliç que un nen amb sabates noves em vaig fer una palla fenomenal. Després vaig anar cap a la meva taula, ell era allà convidant-nos a cafè.

Com podia aconseguir-lo tot sencer? Com podia aconseguir que acceptés que estava enamorat de mi? Jo estava a punt d'acabar els meus estudis. Tenia clar que tenia un futur al departament amb ell, però sabia que si seguia en el projecte, mai aconseguiria res del que volia d'ell.

Com que a final d'aquell curs acaba el màster, ho aprofitaria per deixar el projecte amb l'excusa de buscar una feina a l'empresa per acabar-me de formar. No li ho diria fins a final de curs perquè no em burxés gaire. I llavors va passar. Era quasi el final de curs, un dia que jo era al seu despatx i volia el ratolí per ensenyar-li una cosa que havia fet. Li vaig agafar la mà amb la intenció aparent de que em donés el ratolí, tot i que en realitat el que buscava era veure com se li posava dura, i l'erecció va créixer en un instant. Es va tapar amb la camisa, però crec que es va adonar que jo l'havia vist. Vaig pensar, ara és el moment ,i quan vaig haver acabat d'ensenyar-li el que volia que vegés, li ho vaig dir: «Al final d'aquest curs acabo el màster».

―Sí, ja ho sé. ―Va dir sense donar-li més importància. Llavors vaig deixar caure la bomba lentament i amb cerimònia

―I deixaré el projecte. ―Va saltar com un lleó engabiat.

―Què dius? No fotis! No ho pots fer! Què ha passat? ―Sabia que l'havia tocat sota de la línia de flotació així que vaig aprofitar-ho per reblar el clau. Jo esperava un «Per què», però no meĺ va donar. Esperant que no explotés i força atemorit amb un fil de veu vaig reblar el clau i li vaig dir:

―El que jo espero de tu, i que ara ja sé que tu també ho esperes de mi no podrà ser si jo segueixo en el projecte. ―Vaig aixecar la mirada i el vaig mirar directament als ulls. Ell estava atònit, es veia clarament. Va mantenir-me la mirada. Vaig pensar que era el moment vaig acostar els meus llavis als seus i el vaig besar de forma càlida i intensa. Em va respondre amb passió. Després vaig esperar que em beses ell a mi, però no va fer-ho així que em vaig aixecar lentament per donar-li temps a reaccionar, vaig sortir del seu despatx i vaig tancar la porta. Havia posat tots els meus recursos en marxa i havia fracassat. Vaig tornar al meu lloc de treball. Tenia ganes de marxar corrents, però no ho vaig fer.

Una hora i mitja després vaig rebre un missatge privat pel sistema de missatgeria interior. Em deia «Hem de parlar». No vaig respondre perquè em temia allò de «No es pot jugar amb les coses de menjar». Cinc minuts més tard en rebia un altre: «Em sembla que estàs a punt de fer una bestiesa». Vaig seguir sense contestar, es referia a que deixar el projecte era una bestiesa? Jo no tenia una altra sortida. Cinc minuts després enviava un tercer missatge on obria una porta: «Podem trobar alguna alternativa, no creus?». Això era el que volia, una alternativa, així que li vaig dir immediatament: «Quina?». I el va proposar: «Parlem-ne, si us plau». Vam quedar per dinar junts. No ho havíem fet mai abans. Només havíem compartit els àpats conjunts del grup de treball del projecte en dates senyalades. Mai havíem dinat ell i jo sols. Em feia il·lusió estar a soles amb ell fora de la «uni».

(Continuaré en el següent post)

Una abraçada.








Inteligencia (4)

Vende la inteligencia para poder comprar la capacidad de maravilla.
Rumi, poeta, jurista, teólogo y místico sufí (1207-1273)
Y lo conseguí, quedé el primero en el proceso de selección. Ahora ya tenía lo que quería: Trabajar con él. Ahora me lo tenía que hacer mío. De momento ese deseo no tenía ningún tinte sexual, solo quería disfrutar de su inteligencia y de su entusiasmo el trabajo y por la alegría. Y tenía que conseguirlo.

Como dicen que el trato acerca a las personas decidí tener mucho trato. La iba a ver siempre que podía, cualquier excusa era buena. Vi que no le molestaba. Fuimos cogiéndonos confianza y pude sentarse a su lado en la mesa de trabajo y tocar su ordenador. Alguna vez inevitablemente había algún pequeño roce de nuestras manos o de alguna otra parte del cuerpo, brazos, hombros ... Me pareció que esto le importunaba. Fue cuando me empecé a plantear tener una relación que fuera más allá de la puramente intelectual.

No tengo muy claro en qué momento me enamoré de él, pero lo hice, y perdidamente. Él me había dicho muchas veces que sexo y trabajo era una mezcla explosiva cuando salían relaciones amorosas o enredos sexuales entre los compañeros. Sabía que no aceptaría ninguna relación entre él y yo que no fuera de compañeros de trabajo o de profesor a alumno mientras yo trabajara con él. Pero ¿me querría como pareja?

Un día me di cuenta de que se le había puesto dura mientras yo estaba a su lado. Nuestros hombros habían estado en contacto un momento y él se puso bien la camisa, pero me di cuenta que lo que hacía era esconder la erección. Cuando me fui me escondí en el baño más cercano pensando que vendría. Acerté y le oí masturbarse y como musitaba mi nombre en el suspiro que acompañó la eyaculación. Esperé que saliera y más feliz que un niño con zapatos nuevos me hice una paja fenomenal. Después fui a mi mesa, él estaba allí invitándonos a café.

¿Cómo podía conseguirlo por completo? ¿Cómo podía conseguir que aceptara que estaba enamorado de mí? Yo estaba a punto de acabar mis estudios. Tenía claro que tenía un futuro en el departamento con él, pero sabía que si seguía en el proyecto, nunca conseguiría nada de lo que quería de él.

Como al final de ese curso acababa el máster, lo aprovecharía para dejar el proyecto con la excusa de buscar un empleo en la empresa para acabarme de formar. No se lo diría hasta final de curso para que no me pinchara mucho. Y entonces pasó. Era casi el final de curso, un día que estaba en su despacho y quería el ratón para enseñarle algo que había hecho. Le tomé la mano con la intención aparente de que me diera el ratón, aunque en realidad lo que buscaba era ver cómo se le ponía dura, y la erección creció en un instante. Se tapó con la camisa, pero creo que se dio cuenta de que yo le había visto. Pensé, ahora es el momento, y cuando haya acabado de enseñarle lo que quería que viera, se lo dije: «Al final de este curso acabo el máster».

―Sí, ya lo sé. ―Dijo sin darle más importancia. Entonces dejé caer la bomba lentamente y con ceremonia

―Y dejaré el proyecto. ―Saltó como un león enjaulado.

―¿Qué dices? ¡No jodas! ¡No lo puedes hacer! ¿Qué ha pasado? ―Sabía que la había tocado debajo de la línea de flotación así que aprovecharlo para remachar el clavo. Yo esperaba un «¿Por qué?» pero no me lo dio. Esperando que no explotara y bastante atemorizado con un hilo de voz y remachando el clavo le dije:

―Lo que yo espero de ti, y que ahora ya sé que tú también lo esperas de mí no podrá ser si yo sigo en el proyecto. ―Levanté la mirada y le miré directamente a los ojos. Él estaba atónito, se veía claramente. Me mantuvo la mirada. Pensé que era el momento acerqué mis labios a los suyos y le besé de forma cálida e intensa. Me respondió con pasión. Después esperé que me besara él a mí, pero no lo hizo así que me levanté lentamente para darle tiempo a reaccionar, salí de su despacho y cerré la puerta. Había puesto todos mis recursos en marcha y había fracasado. Volví a mi puesto de trabajo. Tenía ganas de salir corriendo, pero no lo hice.

Una hora y media después recibí un mensaje privado por el sistema de mensajería interno. Me decía «Tenemos que hablar». No respondí porque me temía lo de «sexo y trabajo son una mezcla explosiva». Cinco minutos más tarde recibía otro: «Me parece que estás a punto de hacer una tontería». Seguí sin contestar, ¿se refería a que dejar el proyecto era una tontería? Yo no tenía otra salida. Cinco minutos después enviaba un tercer mensaje donde abría una puerta: «Podemos encontrar alguna alternativa, ¿no crees?». Esto era lo que quería, una alternativa, así que le dije inmediatamente: «¿Cuál?». Y lo propuso: «Hablemos, por favor». Quedamos en comer juntos. No lo habíamos hecho nunca antes. Solo habíamos compartido las comidas conjuntas del grupo de trabajo del proyecto en fechas señaladas. Nunca habíamos comido él y yo solos. Me hacía ilusión estar a solas con él, fuera de la «uni».

(Continuaré en el siguiente post)

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada