Ecocentrisme --- Ecocentrismo

[Entrada 320]

Ecocentrisme

Fer-se gran és aprendre a no pensar quan convé no fer-ho.
Jordi Lara, escriptor (Vic 1968)

L'escriptor Ken Follet conta en un documental (Viaje a la Edad Media - La peste negra - Documental) com la pesta negra va produir canvis profunds en la societat europea. La pesta va entrar a Europa el 1347 pel sud d'Itàlia en una societat fortament teocentrista i va motivar una sèrie de canvis que culminarien en una nova etapa, l'Edat Moderna, on va florir l'antropocentrisme que és la base de la societat mercantilista actual. Segons Follet, l'home medieval va veure que la interlocució amb el seu déu no era una exclusiva de l'Església, la qual cosa va minvar el seu poder. D'altra banda va minvar, també, el poder dels senyors, perquè la gran mortaldat va generar un dèficit de mà d'obra cosa que els va forçar a obrir el mercat de la mà d'obra , donant, per tant, llibertat d'elecció de senyor als seus serfs. Finalment, és en aquesta època quan apareixen els primers autors del Renaixement com Dante Alighieri o Giovanni Boccaccio.

L'historiador austríac Walter Scheidel situa les pandèmies catastròfiques com al quart, i darrer, dels seus genets de l'igualitarisme. Perquè, segons diu, l'efecte de les grans pandèmies, en delmar la població, van fer créixer les rendes del treball per sobre de les del capital, la mà d'obra va passar a ser un bé escàs i es va cotitzar més que la propietat, i, per tant, les grans pandèmies van tenir l'impacte més sever sobre les elits econòmiques i polítiques.

Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke ens expliquen a la pel·lícula «2001: A Space Odyssey», com una llosa d'origen desconegut marca l'evolució dels homínids. En el final de la pel·lícula, estrany i de difícil interpretació, hi ha qui hi veu una proposta d'evolució futura cap a un home còsmic, un home situat fora dels paràmetres actuals de la humanitat.

La cosmovisió medieval, simplificant, situava tres elements com a base del seu cosmos: déu, l'home i el món. Ells van situar a déu per sobre de tot, com única veritat, cosa que justificava el seu teocentrisme, però aquesta cosmovisió ens va abandonar fa segles. L'Edat Moderna va donar cop de timó, posant de rumb, cap a l'antropocentrisme que ens ha dut on som ara. La pregunta és: què és el següent? Crec que molts ja vèiem que no tenim més sortida que centrar-nos en el món. I què és el món? Tot el que compon l'Univers o els universos existents? La Viquipèdia ens diu que «La natura o naturalesa inclou tot allò que existeix en l'Univers i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'Univers existent, i això abasta des de partícules subatòmiques fins als objectes astronòmics, incloent-hi la Terra, els éssers vius i els processos que s'hi relacionen.» Només matisaria que en lloc de dir "de l'Univers existent" hauria estat millor parlar "dels universos existents" o "dels possibles universos existents".

Entenc, doncs, que, de fet, el món al qual es referien aquells pensadors, no és més que allò que avui entenem per natura o naturalesa. Davant de tot plegat m'agrada pensar que aquesta pandèmia que patim ara ens podria dur més enllà, que ens podria fer prendre consciència que no som el centre de l'Univers i ens podria ajudar a fer el tomb definitiu cap a l'ecocentrisme, cap a un sistema de valors centrat en la naturalesa.

Una abraçada.

Ecocentrismo

Hacerse mayor es aprender a no pensar cuando conviene no hacerlo.
Jordi Lara, escritor (Vic 1968)

El escritor Ken Follet cuenta en un documental (Viaje a la Edad Media - La peste negra - Documental) como la peste negra produjo cambios profundos en la sociedad europea. La peste entró en Europa en 1347 por el sur de Italia en una sociedad fuertemente teocentrista y motivó una serie de cambios que culminarían en una nueva etapa, la Edad Moderna, donde floreció el antropocentrismo que es la base de la sociedad mercantilista actual. Según Follet, el hombre medieval vio que la interlocución con su dios no era una exclusiva de la Iglesia, lo que mermó su poder. Por otra parte mermó, también, el poder de los señores, porque la gran mortandad generó un déficit de mano de obra lo que les forzó a abrir el mercado de mano de obra, dando, por tanto, libertad de elección de señor a sus siervos. Finalmente, es en esta época cuando aparecen los primeros autores del Renacimiento como Dante Alighieri o Giovanni Boccaccio.

El historiador austríaco Walter Scheidel sitúa las pandemias catastróficas como el cuarto, y último, de sus jinetes del igualitarismo. Porque, según dice, el efecto de las grandes pandemias, al diezmar la población, hicieron crecer las rentas del trabajo por encima de las del capital, la mano de obra pasó a ser un bien escaso y se cotizó más que la propiedad, y, por tanto, las grandes pandemias tuvieron el impacto más severo sobre las élites económicas y políticas.

Stanley Kubrick y Arthur C. Clarke nos cuentan en la película «2001: A Space Odyssey", como una losa de origen desconocido marca la evolución de los homínidos. En el final de la película, extraño y de difícil interpretación, hay quien ve una propuesta de evolución futura hacia un hombre cósmico, un hombre situado fuera de los parámetros actuales de la humanidad.

La cosmovisión medieval, simplificando, situaba tres elementos como base de su cosmos: dios, el hombre y el mundo. Ellos situaron a dios por encima de todo, como única verdad, lo que justificaba su teocentrismo, pero esta cosmovisión nos abandonó hace siglos. La Edad Moderna dio un golpe de timón, poniendo rumbo hacia el antropocentrismo que nos ha llevado donde estamos ahora. La pregunta es: ¿Qué es lo siguiente? Creo que muchos ya veíamos que no tenemos más salida que centrarnos en el mundo. Y ¿qué es el mundo? ¿Todo aquello que compone el Universo o los universos existentes? La Wikipedia en su versión catalana nos dice que «La naturaleza incluye todo lo que existe en el Universo y que no es artificial o imaginado. En su sentido más amplio, equivale al conjunto del cosmos, del Universo existente, y esto abarca desde partículas subatómicas hasta los objetos astronómicos, incluyendo la Tierra, los seres vivos y los procesos relacionados.» Solo matizaría que en lugar de decir "del Universo existente" habría sido mejor hablar "de los universos existentes" o "de los posibles universos existentes".

Entiendo, pues, que, de hecho, el mundo al que se referían aquellos pensadores, no es más que lo que hoy entendemos por naturaleza. Ante todo ello me gusta pensar que esta pandemia que sufrimos ahora nos podría llevar más allá, que nos podría llevar a tomar conciencia de que no somos el centro del Universo y nos podría ayudar a dar el giro definitivo hacia el ecocentrismo, hacia un sistema de valores centrado en la naturaleza.

Un abrazo.