Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dissabte, 7 de desembre de 2013

No vull ser emperador --- No quiero ser emperador

[Entrada 12]

No vull ser emperador


Es diu que Chaplin no va fer guió per al discurs del final de la seva pel·lícula "El gran dictador". Suposo que l'heu vist, si no heu de saber que és una de les grans pel·lícules de la història de cine i crec que l'heu de veure. Crec que l'he vist unes quantes vegades i no em cansaria de veure-la.

Aquest discurs final sempre em posa la pell de gallina i m'omple els ulls de llàgrimes. Comença així:
Em sap greu, però jo no vull ser emperador. Això no és cosa meva. No vull governar ni conquerir ningú. M'agradaria ajudar a tots si fos possible; Jueu, gentil, home negre, blanc. Tots volem ajudar-nos mútuament. Els éssers humans són així. Volem viure per a la felicitat dels altres, no per a la misèria dels altres. No volem odiar i menysprear els altres. En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot proveir-nos a tots. El camí de la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí.

La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d'odi, ens ha dut al pas d'oca a la misèria i al vessament de sang. Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El maquinisme, que crea abundància, ens deixa en la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim massa poc. Més que maquinària, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, tenir bondat i dolçor.
[...]
Hi ha dues coses que m'agraden especialment d'aquest bocí de discurs. La primera és: "La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d'odi, ens ha dut al pas d'oca a la misèria i al vessament de sang." Ja sabeu que em sembla que la cobdícia és el gran mal de la humanitat. I la segona és: "El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim massa poc. Més que maquinària, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, tenir bondat i dolçor." Perquè crec que un dels nostres grans errors és aquest menyspreu generalitzat pels sentiments, per la nostra emotivitat.

Ah! La pel·lícula és de 1940.

Una abraçada.






No quiero ser emperador


Se dice que Chaplin no hizo guión para el discurso del final de su película "El gran dictador". Supongo que la habéis visto, si no tenéis que saber que es una de las grandes películas de la historia de cine y creo que la tenéis quee ver. Creo que la he visto unas cuantas veces y no me cansaría de verla.

Este discurso final siempre me pone la piel de gallina y me llena los ojos de lágrimas. Empieza así :
Lo siento, pero yo no quiero ser emperador. Eso no es asunto mío. No quiero gobernar ni conquistar a nadie. Me gustaría ayudar a todos si fuera posible; Judio, gentil, hombre negro, blanco. Todos queremos ayudarnos mutuamente. Los seres humanos son así. Queremos vivir para la felicidad de los demás, no para la miseria de los demás. No queremos odiar y despreciar a los demás. En este mundo hay sitio para todos. Y la buena tierra es rica y puede proveernos a todos. El camino de la vida puede ser libre y hermoso, pero hemos perdido el camino.

La codicia ha envenenado las almas, ha levantado barreras de odio, nos ha llevado al paso de oca a la miseria y al derramamiento de sangre. Hemos progresado muy deprisa, pero nos hemos encarcelado a nosotros mismos. El maquinismo, que crea abundancia, nos deja en la necesidad. Nuestro conocimiento nos ha hecho cínicos, nuestra inteligencia, duros y secos. Pensamos demasiado y sentimos demasiado poco. Más que maquinaria, necesitamos humanidad. Más que inteligencia, tener bondad y dulzura.
[...]
Hay dos cosas que me gustan especialmente de este trozo de discurso. La primera es: "La codicia ha envenenado las almas, ha levantado barreras de odio, nos ha llevado al paso de oca a la miseria y al derramamiento de sangre." Ya sabéis que me parece que la codicia es el gran mal de la humanidad. Y la segunda es: "Nuestro conocimiento nos ha hecho cínicos, nuestra inteligencia, duros y secos. Pensamos demasiado y sentimos demasiado poco. Más que maquinaria, necesitamos humanidad. Más que inteligencia, tener bondad y dulzura." Porque creo que uno de nuestros grandes errores es ese desprecio generalizado por los sentimientos, por nuestra emotividad.

¡Ah! La película es de 1940.

Un abrazo.

9 comentaris:

  1. Un gran discurso. No lo conocía. Sólo estoy en desacuerdo con eso de que más que inteligencia, necesitamos bondad y dulzura. Lo primero porque no veo que ambas cosas sean incompatibles, ni sean realidades excluyentes, y después porque si hay slgo que ha provocado desgracias en el mundo, es la estupidez humana. y según dicen, el camino al infierno está empedrado de buenas intenciones. Pues eso.

    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que haces una lectura demasiado literal del texto. No creo que lo dice sea un desprecio por la inteligencia, sino por la falta de emociones.

      Ese racismo de los fascistas y nazis, llamado racismo biológico, que se desacreditó después de la segunda guerra mundial y cuyo último bastión fue Sudáfrica, tenía su origen en el mundo científico o de la inteligencia. Creo que esa frase hace referencia a eso, que esa inteligencia que se dedicó a dar legitimidad a ese tipo de racismo no tenia sentimientos. Al menos yo lo entendí así.

      Al fin y al cabo hay otras formas de racismo, como racismo cultural (o chauvinismo) y la alteridad, vigentes en la sociedad del siglo XXI... Esa alteridad que diferencia entre grupos culturales y que esta tan vigente en independentismo catalán, por ejemplo.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina
  2. No me sembla gaire correcte associar el pensament cínic. Conec persones força influides pel pensament cínic o del tot cíniques, persones serioses, que han arribat a plorar quan els he contat les coses que m'han fet patir. En tot cas diria que el cinisme es allò que es produeix en les persones intel·ligents i alhora sensibles que estan decebudes i no tenen cap interès perquè això canvii ja que no volen suportar més el teatre que se'ls imposa de valors ficticis amb els que suposadament tothom ha de combregar per una major harmonia, quelcom semblant a la contradicció que es produeix en la declaració de drets humans (Te recoman que et passis algun dia pel meu blog). A més a més, moltes tendències associades amb el cinisme , com el nihilisme, neguen categòricament el valor que se proporciona al coneixement i l'identifica com a un càncer tot sovint Clar que en tot cas jo haig de reconèixer que es troba tota mena de gent en aquesta forma de pensar, però aquesta generalització inicial s'allunya força de la realitat.

    Òbviament les persones són racistes per ideologia i aprenentatge social tot fent referència a la resposta donada a en Pucho.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mot cinisme, segons el diccionari, té diverses accepcions. Una d'elles, i imagino que és a la que fas referència, és relatiu o pertanyent a l'escola filosòfica grega anomenada escola cínica. Això defineix una línia de pensament que com bé dius, és crítica amb la civilització i les convencions socials.

      Una altre opció, i crec que és en el que l'usen Chaplin i el seu traductor fa referència al desvergonyiment al mentir o a la defensa i pràctica d'accions o doctrines vituperables.En altres paraules: Dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat; impúdic.

      Estic amb tu que el racisme és après.

      Moltes gràcies pel teu docte comentari.

      Una abraçada

      Elimina
  3. Aprofit per compartir una cita de Oscar Wilde " El cinisme consisteix en veure les coses com realment són i no com es vol que siguin"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el meu comentari al teu anterior també és aplicable en aquest cas.

      Moltes gràcies de nou, ara per l'obsequi.

      Una altra abraçada.

      Elimina
  4. A mi me encanta, es curioso que algunos en ese tiempo pensaran q era una más bien una apología al nazismo, locos

    ResponElimina
    Respostes
    1. De hecho, una vez en una clase optativa tuve una discusión seria con el resto de alumnos porque no entendían que era más bien todo lo contrario e identificaban a Chaplin con Hitler. La ignorancia es muy atrevida.

      Elimina
    2. Me parece tan obvio que Chaplin hizo esta película contra los fascismos i en concreto contra el nazismo que me sorprende que haya gente que la pueda ver al revés.

      Tanto Hitler, que dicen que la quiso ver, como Franco la tuvieron prohibida en las naciones donde gobernaban como dictadores durante sus respectivas vidas.

      Muchas gracias por la aportación de ambos.

      Un abrazo.

      Elimina