Els orígens --- Los orígenes

[Entrada 112]

Els orígens

L'home que sap (Homo Sapiens; és a dir, l'ésser humà, l'humà, l'home modern, o simplement l'home) és un primat bípede de la família dels homínids. És la única espècie supervivent del gènere Homo. Se situen els seus primers antecessors en un data que dista de l'actual entre 34 i 28 milions d'anys. Els humans van divergir dels goril·les fa uns 8 milions d'anys i dels ximpanzés fa uns 5 milions. Aquests darrers són, per tant, el nostre parent més proper. Avui s'accepta que Homo Sapiens va sorgir a la sabana africana fa uns 200.000 anys. El seu antecessor, l'Homo Erectus, va perdurar entre 1,5 i 2 milions d'anys. Els Homo Erectus dominaven la tècnica de tallar pedres (fabricació de bifaços i de petites destrals). Fabricaven els seus campaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Els últims Homo Erectus van descobrir com dominar el foc, usaven vestits i eren capaços de comunicar-se.

Homo Sapiens va desplaçar Homo Neanderthalensis i altres espècies descendents de Homo Erectus. Homo Neanderthalensis era més robust que Homo Sapiens i tenia el cervell més gran. L'aparença del Neandertal recorda la dels ogres, aquests éssers adustos i malhumorats de contes i llegendes, i hi ha qui defensa que en van ser els inspiradors. L'Homo Neanderthalensis es va extingir fa uns 28.000 anys, la causa encara és objecte de debat a la comunitat científica, hi ha diverses teories, però no s'ha arribat a un consens. Havia conviscut pacíficament amb Homo Sapiens. Així, s'han trobat assentaments molt propers i fins i tot comuns d'uns i altres, també se sap que a l'ADN de Sapiens hi ha vestigis de Neandertal cosa que només es justifica amb un contacte sexual amb èxit entre ambdues especies. La major massa encefàlica de l'Homo Neanderthalensis fa sospitar que no va ser una falta de intel·ligència la que en va motivar la seva extinció.

Aquests homínids van estar sotmesos a diverses glaciacions. L'origen de les glaciacions és un altre dels temes que encara és objecte de debat en la comunitat científica. El fet és que des de l'origen de la Terra hi ha hagut diversos períodes de glaciació. Nosaltres els humans hem patit els tres darrers (anomenats Würm I, que es va iniciar entre el 100.000 i el 75.000 a.n.e. (a.n.e. vol dir abans de la nostra era) i va acabar cap al 47.000 a.n.e.; Würm II, del 32.000 al 12.000 a.n.e.; i Würm III, de l'11.000 al 8.000 a.n.e.) Va ser durant Würm II que es va extingir Neandertal.

Justament després de la glaciació Würm III, que ha estat la última, apareix la sedentarització de les tribus humanes. Fins ara es deia que la causa havia estat l'aparició de l'agricultura i la ramaderia les que havien propiciat aquest canvi d'hàbits en un humà que fins llavors havia estat un nòmada que aconseguia l'aliment a base de la caça o la pesca i la recol·lecció. Avui en dia es defensa que el procés va ser al revés. L'abundància d'aliments produïda per la bonança climàtica de després del darrer desgel va propiciar l'aparició de la sedentarització i posteriorment l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, cosa que sembla tenir més sentit ja que el descobriment de l'art del cultiu en si mateix requereix estar una bona temporada residint al mateix lloc. La cosa podria haver anat més o menys així. En algunes zones l'home podía trobar suficient aliment sense haver de desplaçar-se. Especialment va recol·lectar cereals i llegums silvestres. Com que n'hi havia en abundància va començar també a emmagatzemar-les. Les llavors emmagatzemades durant llarg temps devien germinar i això els faria veure que les podien plantar i controlar el procés de producció d'aquestes plantes, en lloc d'haver de dependre del procés natural. Els caçadors i pescadors recol·lectors (que anomenarem per simplificar caçadors/recol·lectors) eren grans coneixedors del món animal i vegetal i encara ho són els que queden.

Com ja he comentat en posts anteriors, les tribus de caçadors/recol·lectors eren organitzacions socials igualitàries on els líders naturals estaven al servei de la comunitat i on destacar o intentar estar per sobre dels altres era socialment mal vist. Les primeres concentracions urbanes com la primitiva Jericó (de 9.000 a 8.500 a.n.e.) o Çatal Hüyük (de 7.500 a 6.000 a.n.e.), no estaven jerarquitzades, eren societats igualitàries. Cap a l'any 6.000 a.n.e. van aparèixer les primeres ciutats mesopotàmiques com Ubaid, Uruk, Akkad, o Ur i és on apareixen evidències clares de jerarquització. A les primeres concentracions urbanes com Ubaid la redistribució es va centralitzar al voltant dels temples que feien d'agència central, cosa que indica que la civilització va començar essent igualitària. No és fins al 3.100 a.n.e. a Uruk en el seu IV període, quan apareixen la esclavitud i les diferències socials amb palaus per als jerarques que passen de ser l'agència central de redistribució a ser el centre del poder, tot i que encara no hi ha acumulació de riquesa tal com l'entenem avui. No tenien moneda. Són societats teocràtiques on el cap d'estat està sota els auspicis de les divinitats i on aquest cap és l'amo de totes les terres. Els temples van passar a ser centres econòmics de primer ordre. La violència entre comunitats o ciutats estat (o protoestats), les guerres i el exercits també apareixen en aquest període.

Curiosament, no hi ha evidències d'enfrontaments violents entre les comunitats productores dels propis aliments (agricultors i ramaders), sedentàries, i les de caçadors/recol·lectors, nòmades, sinó que són les comunitats sedentàries les que s'enfronten entre elles. Competint pels recursos, especialment el hídrics, i el territori. Tot i que també hi ha evidències d'enfrontaments violents i masacres de grups de caçadors/recol·lectors entre si.

Aquests canvis de sedentarització i civilització jerarquitzada també es van produir en paral·lel, quasi simultàniament, i de forma independent tant a la Xina (zona del Iang-Tsé), com a Mesoamèrica (zona que comprèn territori del nord i del centre d'Amèrica entre part de l'actual Mèxic i part de l'actual Costa Rica).

Sembla doncs que va ser en aquest període quan hi va haver el canvi clau que va ser l'origen de la desigualtat social que posteriorment es va consolidar. Segurament la desigualtat entre generes (home/dona) té un origen anterior, però també es consolida socialment durant aquest període i s'aguditza posteriorment a les societats greco-romanes, però aquest ja és un altre tema que s'escapa del que ens ocupa. La qüestió és què va motivar aquests canvis? Per què van tenir tant d'èxit?

Una abraçada.

Los orígenes

El hombre que sabe (Homo Sapiens, es decir, el ser humano, el humano, el hombre moderno, o simplemente el hombre) es un primate bípedo de la familia de los homínidos. Es la única especie superviviente del género Homo. Se sitúan sus primeros antecesores en un fecha que dista de la actual entre 34 y 28 millones de años. Los humanos divergieron de los gorilas hace unos 8 millones de años y de los chimpancés hace unos 5 millones. Estos últimos son, por tanto, nuestro pariente más cercano. Hoy se acepta que Homo Sapiens surgió en la sabana africana hace unos 200.000 años. Su antecesor, Homo Erectus, perduró entre 1,5 i 2 millones de años. Los Homo Erectus dominaban la técnica de cortar piedras (fabricación de bifaces y de pequeñas hachas). Fabricaban sus campamentos y practicaban la recolección y la caza. Los últimos Homo Erectus descubrieron como dominar el fuego, usaban vestidos y eran capaces de comunicarse.

Homo Sapiens desplazó a Homo neanderthalensis y otras especies descendientes de Homo Erectus. Homo neanderthalensis era más robusto que Homo Sapiens y tenía el cerebro más grande. La apariencia del Neandertal recuerda la de los ogros, esos seres adustos y malhumorados de cuentos y leyendas, y hay quien defiende que fueron sus inspiradores. El Homo neanderthalensis se extinguió hace unos 28.000 años, la causa aún es objeto de debate en la comunidad científica, hay varias teorías, pero no se ha llegado a un consenso. Había convivido pacíficamente con Homo Sapiens. Así, se han encontrado asentamientos muy cercanos e incluso comunes de unos y otros, también se sabe que en el ADN de Sapiens hay vestigios de Neandertal algo que sólo se justifica con un contacto sexual con éxito entre ambas especies. La mayor masa encefálica del Homo neanderthalensis hace sospechar que no fue una falta de inteligencia la que motivó su extinción.

Esos homínidos estuvieron sometidos a varias glaciaciones. El origen de las glaciaciones es otro de los temas que todavía es objeto de debate en la comunidad científica. El hecho es que desde el origen de la Tierra ha habido varios periodos de glaciación. Nosotros los humanos hemos sufrido los tres últimos (llamados Würm I, que se inició entre el 100.000 y el 75.000 a.n.e. (a.n.e. significa antes de nuestra era) y terminó hacia el 47.000 a.n.e.; Würm II, del 32.000 al 12.000 a.n.e.; y Würm III, del 11.000 al 8.000 a.n.e.) Fue durante Würm II que se extinguió Neandertal.

Justamente después de esta última glaciación, que ha sido la última, aparece la sedentarización de las tribus humanas. Hasta ahora se decía que la causa había sido la aparición de la agricultura y la ganadería las que habían propiciado este cambio de hábitos en un humano que hasta entonces había sido un nómada que conseguía el alimento base de la caza o la pesca y la recolección. Hoy en día se defiende que el proceso fue al revés. La abundancia de alimentos producida por la bonanza climática de después del último deshielo propició la sedentarización i posteriormente la aparición de la agricultura y la ganadería, lo que parece tener más sentido ya que el descubrimiento del arte del cultivo en sí mismo requiere estar un buen temporada residiendo en el mismo lugar. La cosa podría haber ido más o menos así. En algunas zonas el hombre podía encontrar suficiente alimento sin tener que desplazarse. Especialmente recolectó cereales y legumbres silvestres. Como había en abundancia comenzó también a almacenarlas. Las semillas almacenadas durante largo tiempo debían germinar y eso les haría ver que las podían plantar y controlar el proceso de producción de estas plantas, en lugar de tener que depender del proceso natural. Los cazadores y pescadores recolectores (que llamaremos para simplificar cazadores/recolectores) eran grandes conocedores del mundo animal y vegetal y aún lo son los que quedan.

Como ya he comentado en posts anteriores, las tribus de cazadores/recolectores eran organizaciones sociales igualitarias donde los líderes naturales estaban al servicio de la comunidad y donde destacar o intentar estar por encima de los demás estaba socialmente mal visto. Las primeras concentraciones urbanas como la primitiva Jericó (de 9.000 a 8.500 a.n.e.) o Çatal Hüyük (de 7.500 a 6.000 a.n.e.), no estaban jerarquizadas, eran sociedades igualitarias. Hacia el año 6000 a.n.e. aparecieron las primeras ciudades mesopotámicas como Ubaid, Uruk, Acad, o Ur y es donde aparecen evidencias claras de jerarquización. En las primeras concentraciones urbanas como Ubaid la redistribución se centralizó alrededor de los templos que hacían de agencia central, lo que indica que la civilización empezó siendo igualitaria. No es hasta el 3100 a.n.e. en Uruk en su IV periodo, cuando aparecen la esclavitud y las diferencias sociales con palacios para los jerarcas que pasan de ser la agencia central de redistribución a ser el centro del poder, aunque todavía no hay acumulación de riqueza tal como la entendemos hoy. No tenían moneda. Son sociedades teocráticas donde el jefe de estado está bajo los auspicios de las divinidades y donde ese jefe es el dueño de todas las tierras. Los templos pasaron a ser centros económicos de primer orden. La violencia entre comunidades o ciudades estado (o protoestados), las guerras y el ejercidos también aparecen en este periodo.

Curiosamente, no hay evidencias de enfrentamientos violentos entre las comunidades productoras de los propios alimentos (agricultores y ganaderos), sedentarias, y las de cazadores/recolectores, nómadas, sino que son las comunidades sedentarias las que se enfrentan entre ellas. Compitiendo por los recursos, especialmente el hídricos, y el territorio. Aunque también hay evidencias de enfrentamientos violentos y masacres de grupos de cazadores/recolectores entre si.

Esos cambios de sedentarización y civilización jerarquizada también se produjeron en paralelo, casi simultáneamente, y de forma independiente tanto en China (zona del Yangtsé), como en Mesoamérica (zona que comprende territorio del norte y del centro de América entre parte del actual México y parte de la actual Costa Rica, incluidos los estados intermedios).

Parece pues que fue en este período cuando hubo el cambio clave que dio origen a la desigualdad social que posteriormente se consolidó. Seguramente la desigualdad entre géneros (hombre/mujer) tiene un origen anterior, pero también se consolida socialmente durante ese período y se agudiza posteriormente en las sociedades greco-romanas, pero ese ya es otro tema que se escapa del que nos ocupa. La cuestión es ¿qué motivó esos cambios? ¿Por qué tuvieron tanto éxito?

Un abrazo.