Els nens de la clau --- Los niños de la llave

[Entrada 172]

Els nens de la clau

S'ha donat aquest nom als nens que es passen hores sols a casa un cop han sortit de l'escola, i abans que tornin els pares dels seus respectius treballs. Això els obliga a anar a l'escola amb la clau de casa a sobre.

L'ONG Educo calcula que l'any 2009 hi havia uns 350.000 nens espanyols en aquesta situació i que actualment són prop de 600.000. Educo és una organització no governamental espanyola nascuda de la fusió d'Intervida i Educació sense Fronteres, que té entre els seus objectius la defensa i protecció de drets de la infància a través de l'apadrinament i les beques menjador.

Aquests nens solen sorgir en el canvi d'escolarització que es produeix entre els 11 i els 13 anys quan es passa de l'escola primària a l'institut per inicial la formació secundària amb els consegüents canvis d'horaris escolars. En general són fills aquella fracció de la població que té ocupacions precàries que els impedeixen sortir de l'exclusió social i que no disposen de temps per estar amb els seus fills i atendre'ls. Sens dubte cada nen respon d'una manera diferent en aquesta situació d'abandó forçat, però solen caracteritzar-se per la irritabilitat, l'aïllament, dificultats de relació, i per no acceptar el "no" per resposta. El que més preocupa Educo és que aquests nens no poden participar en igualtat de condicions en quedar al marge i no poder ni tan sols anar de vacances. La solució és, sens dubte, les ocupacions dignes i l'ajuda a les famílies, des dels poders públics, amb una prestació universal com la que ja existeix en molts països d'Europa. No oblidem que criar i educar nens és una tasca social que està en general poc reconeguda.

Un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona assegura que un de cada tres alumnes dels instituts d'educació secundària va a classe en dejú, sense haver esmorzat, i que en alguns casos és per falta d'aliments a casa seva.

Mentre el govern de l'estat assegura que l'economia espanyola és un exemple per a Europa i que estem sortint de la crisi a tota velocitat, la pobresa creix sense parar i les seves víctimes són, entre d'altres, aquests nens de la clau que cada dia són més i que arribaran a adults en una situació de desavantatge i marginació. Sens dubte fixar salaris dignes i establir prestacions universals és, per als ultraliberals que ens governen, una aberració inadmissible. Però tots sabem que l'acumulació de riquesa per part d'uns pocs és la causa de la pobresa de les classes més desfavorides, és a dir, de la majoria de la població. Per a mostra, basta un botó.

Una abraçada.

Los niños de la llave

Se ha dado ese nombre a los niños que pasan horas solos en casa una vez han salido de la escuela, y antes que vuelvan sus padres de sus respectivos trabajos. Eso les obliga a ir a la escuela con la llave de su casa a cuestas.

La ONG Educo calcula que en el año 2009 había unos 350.000 niños españoles en esta situación y que actualmente están cerca de los 600.000. Educo es una organización no gubernamental española nacida de la fusión de Intervida y Educación sin Fronteras, que tiene entre sus objetivos la defensa y protección de derechos de la infancia a través del apadrinamiento y las becas comedor.

Esos niños suelen surgir en el cambio de escolarización que se produce entre los 11 y los 13 años cuando se pasa de la escuela primaria al instituto para inicial la formación secundaria con los consiguientes cambios de horarios escolares. En general son hijos aquella fracción de la población que tiene empleos precarios que les impiden salir de la exclusión social y que no disponen de tiempo para estar con sus hijos y atenderles. Sin duda cada niño responde de una forma distinta a esta situación de abandono forzado, pero suelen caracterizarse por la irritabilidad, el aislamiento, dificultades de relación, y por no aceptar el "no" por respuesta. Lo que más preocupa a Educo es que estos niños no pueden participar en igualdad de condiciones al quedar al margen y no poder ni siquiera ir de vacaciones. La solución es, sin duda, los empleos dignos y la ayuda a las familias, desde los poderes públicos, con una prestación universal como la que ya existe en muchos países de Europa. No olvidemos que criar y educar niños es una labor social que está en general poco reconocida.

Un informe de la Agencia de Salud Pública de Barcelona asegura que uno de cada tres alumnos de los institutos de educación secundaria va a clase en ayunas, sin haber desayunado, y que en algunos casos es por falta de alimentos en su casa.

Mientras el gobierno del estado asegura que la economía española es un ejemplo para Europa y que estamos saliendo de la crisis a toda velocidad, la pobreza crece sin parar y sus victimas son, entre otros, esos niños de la llave que cada día son más y que van a llegar a adultos en una situación de desventaja y marginación. Sin duda fijar salarios dignos y establecer prestaciones universales es, para los ultraliberales que nos gobiernan, una aberración inadmisible. Pero todos sabemos que la acumulación de riqueza por parte de unos pocos es la causa de la pobreza de las clases más desfavorecidas, es decir, de la mayoría de la población. Para muestra, un botón.

Un abrazo.