Monisme --- Monismo

[Entrada 208]

Monisme

Els que vam ser educats pel franquisme en el nacional-catolicisme ens van ensenyar el dualisme cristià, hereu del dualisme de Plató segons el qual «la realitat es pot dividir en dos mons: el món sensible i el món de les idees. Existeix un paral·lelisme entre aquesta dualitat al cosmos i la dualitat a l'ésser humà, perquè el cos correspon al món sensible i l'ànima al món intel·ligible. El món sensible, en ser material, està subjecte al canvi i els homes a la mort, mentre que les idees, i l'ànima, són perfectes i eternes, immutables.» «L'ànima pertany al món intel·ligible però s'encarna contra la seva voluntat en un cos. El seu objectiu és alliberar-se'n, fet que només aconsegueix amb la mort.» Segons s’explica a la versió catalana de la Wikipèdia.

«El terme [dualisme] fou introduït per C. Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa (matèria) i la res cogitans (esperit) i en considerar-lo en oposició al monisme. La metafísica platònica i l’ètica, i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes. Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera.» S’explica a la Gran Enciclopèdia Catalana.

Però «no ha estat possible explicar de manera satisfactòria la interacció entre les dues suposades realitats dins l'ésser humà, fet que es resol negant aquesta separació. La majoria d'intents explicatius acaben violant les lleis de la física i no es poden comprovar experimentalment, per tant cal considerar-les com a falses segons el mètode científic. L'estudi dels cervells danyats per accidents o amb estats de consciència alterats per la droga i similars insisteix en la mateixa via: si fossin dues realitats diferents, no pot explicar-se que un canvi físic suposi un de mental. Segons el principi de la navalla d'Occam, cal reduir les entitats al mínim possible i resulta més versemblant suposar un estat mental fruit d'un físic i en conseqüència efecte d'aquest en el mateix pla de l'existència, igual que l'energia es relaciona amb la matèria dins el món perceptible.»

«La neurociència ha detectat evidències físiques al cervell en els actes mentals, per exemple l'activació de certes àrees en prendre una decisió fins i tot abans que el mateix subjecte en sigui conscient. Si existís la voluntat en una esfera a part, aquesta precediria la seva plasmació neuronal, i no a la inversa. El fet que robots puguin reproduir actes abans atribuïts només al cervell, com el fet de raonar lògicament i poder jugar a escacs, robots que estan creats artificialment sense cap component no físic, reforça aquesta premissa.» Segons s’explica a la versió catalana de la Wikipèdia.

La meva formació científica m’ha fet evolucionar cap a les idees monistes. Una idea defensada pels filòsofs Parmènides, Spinoza, Schelling, Hegel, etc. Seguint amb les explicacions de la Wikipèdia en català, «reben el nom de monisme totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers està constituït per un sol arkhé o substància primària. Segons els monistes materialistes, tot es redueix, en última instància, a matèria, mentre que per als espiritualistes o per a l'idealisme (especialment, l'idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit.» Personalment, estic més a prop dels materialistes.

Evidentment el monisme és negat (i, de vegades, condemnat) per les religions hereves de les idees de Plató, com el cristianisme i l’islam.

Una abraçada.

Monismo

Los que fuimos educados por el franquismo en el nacional-catolicismo nos enseñaron el dualismo cristiano, heredero del dualismo de Platón según el cual «la realidad se puede dividir en dos mundos: el mundo sensible y el mundo de las ideas. Existe un paralelismo entre esta dualidad en el cosmos y la dualidad en el ser humano, porque el cuerpo corresponde al mundo sensible y el alma en el mundo inteligible. El mundo sensible, al ser material, está sujeto al cambio y los hombres a la muerte, mientras que las ideas, y el alma, son perfectas y eternas, inmutables.» « El alma pertenece al mundo inteligible pero se encarna contra su voluntad en un cuerpo. Su objetivo es liberarse de él, lo que sólo consigue con la muerte.» Según se explica en la versión catalana de la Wikipedia.

«El término [dualismo] fue introducido por C. Wolff, en aplicarlo a la dualidad cartesiana de la res extensa (materia) y la res cogitans (espíritu) y en considerarlo en oposición al monismo. La metafísica platónica y la ética, y la epistemología kantianas han sido juzgada también como dualistas. Dentro la epistemología son tachadas de dualismo aquellas teorías que defienden una radical independencia entre el contenido de conciencia y su objeto, y el problema de las cuales es de relacionar ambas dimensiones de lo real, problema que tanto el realismo como el idealismo epistemológicos resuelven a su manera.» Se explica a la Gran Enciclopedia Catalana.

Pero «no ha sido posible explicar de manera satisfactoria la interacción entre las dos supuestas realidades dentro del ser humano, lo que se resuelve negando esta separación. La mayoría de intentos explicativos terminan violando las leyes de la física y no se pueden comprobar experimentalmente, por tanto hay que considerarlas como falsas según el método científico. El estudio de los cerebros dañados por accidentes o con estados de conciencia alterados por la droga y similares insiste en la misma vía: si fueran dos realidades diferentes, no puede explicarse que un cambio físico suponga uno mental. Según el principio de la navaja de Occam, hay que reducir las entidades al mínimo posible y resulta más verosímil suponer un estado mental fruto de uno físico y en consecuencia los efectos de este en el mismo plano de la existencia, al igual que la energía se relaciona con la materia dentro del mundo perceptible.»

«La neurociencia ha detectado evidencias físicas en el cerebro en los actos mentales, por ejemplo la activación de ciertas áreas al tomar una decisión incluso antes de que el mismo sujeto sea consciente. Si existiera la voluntad en una esfera aparte, esta precedería su plasmación neuronal, y no a la inversa. El hecho de que robots puedan reproducir actos antes atribuidos sólo al cerebro, como el hecho de razonar lógicamente y poder jugar al ajedrez, robots que están creados artificialmente sin ningún componente no físico, refuerza esta premisa.» Según se explica en la versión catalana de la Wikipedia.

Mi formación científica me ha hecho evolucionar hacia las ideas monistas. Una idea defendida por los filósofos Parménides, Spinoza, Schelling, Hegel, etc. Siguiendo con las explicaciones de la Wikipedia en catalán, «reciben el nombre de monismo todas aquellas posturas filosóficas que sostienen que el universo está constituido por un solo arkhé o sustancia primaria. Según los monistas materialistas, todo se reduce, en última instancia, a materia, mientras que para los espiritualistas o para el idealismo (especialmente, el idealismo hegeliano), este principio único sería el espíritu.» Personalmente, estoy más a cerca de los materialistas.

Evidentemente el monismo es negado (y, en ocasiones, condenado) por las religiones herederas de las ideas de Platón, como el cristianismo y el islam.

Un abrazo.