Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 23 d’agost del 2018

Tagamanent

[Entrada 231]

Tagamanent

Ningú no fa la història; la història no es veu, com tampoc no es veu créixer l'herba.
Boris Pasternak (1890-1960)
Vam quedar en anar en tren fins a Aiguafreda (St. Martí de Centelles) i fer una volta cap a Valldeneu i no recordo què més, possiblement seguir cap al Figaró. Quan érem al tren, el meu company de bicicleta de muntanya (BTT), en Tomi, va suggerir un canvi de plans: pujar al Tagamanent. Jo hi havia pujat no feia gaire, a peu des d’Aiguafreda, per una pista ciclable (que vol dir que s’hi pot anar en bicicleta) i em va semblar factible. Vam decidir canviar de plans.

El Tagamanent o Turó de Tagamanent és una muntanya de 1.056 metres del massís del Montseny, a la vessant del riu Congost. Al seu cim hi havia el Castell de Tagamanent, ja esmentat l'any 945. El castell estava sota el domini dels comtes de Barcelona. Actualment hi ha l'església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII amb moltes modificacions posteriors.

Es tractava d’un ascens de poc més 650 m. en 6 o 7 Km. A mitja pujada ens vam parar a esmorzar una mica, com fèiem habitualment a les nostres excursions. Se’m va acudir pensar que estàvem fent una cosa extraordinària i li ho vaig comentar a en Tomi: «Sembla que no fem més que una altra de les nostres excursions en bici, però em sembla que aquesta la recordarem tota la vida». Ell va riure. Estàvem fent una de les nostres històries, d’aquelles històries que s’expliquen als néts.

Una abraçada.








Tagamanent

Nadie hace la historia; la historia no se ve, como tampoco se ve crecer la hierba.
Boris Pasternak (1890-1960)
Quedamos en ir en tren hasta Aiguafreda (St. Martí de Centelles) y dar una vuelta hacia Valldeneu y no recuerdo qué más, posiblemente seguir hacia el Figaró. Cuando estábamos en el tren, mi compañero de bicicleta de montaña (BTT), Tomi, sugirió un cambio de planes: subir al Tagamanent. Yo había subido a poco antes, a pie desde Aiguafreda, por una pista ciclable (que significa que se puede transitar en bicicleta) y me pareció factible. Decidimos cambiar de planes.

El Tagamanent o «Turó de Tagamanent» es una montaña de 1.056 metros del macizo del Montseny, en la vertiente del río Congost. En su cima estaba el Castillo de Tagamanent, ya mencionado en el año 945. El castillo estaba bajo el dominio de los condes de Barcelona. Actualmente hay la iglesia de Santa María, un edificio románico del siglo XII con muchas modificaciones posteriores.

Se trataba de un ascenso de poco más de 650 m. en 6 o 7 Km. A media subida nos paramos a desayunar un poco como solíamos hacer en nuestras excursiones. Se me ocurrió pensar que estábamos haciendo algo extraordinario y se lo comenté a Tomi: «Parece que no hacemos más que otra de nuestras excursiones en bici, pero me parece que esta la recordaremos siempre». Él se rió. Estábamos haciendo una de nuestras historias, de aquellas historias que se cuentan a los nietos.

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada