Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 6 de desembre del 2018

L'ocàs (3) --- El ocaso (3)


[Entrada 246]

L'ocàs (3)

El que m'avergonyia de dir, l'amor m'ho ha fet escriure.
Ovidi, poeta llatí (43 ac-17 dc)
No recordo en quin moment ens vam intercanviar els números de mòbil. Sé que ho havíem fet, però no puc recordar amb quin motiu. Això va permetre que Lorenzo em preguntés si estava bé quan feia dues o tres setmanes que havia deixat d'anar al bordell.

El fet és que tenia una infecció en un testicle i el metge m'havia prohibit les relacions sexuals. Abstinència absoluta fins que em curés. No havia ni tan sols de masturbar-me. El metge em va dir que podia haver estat motivada per un cop o a un mal gest que podia haver-se produït durant el somni, vull dir, mentre dormia. Jo vaig creure que era culpa del futbol sala que llavors practicava, també, setmanalment, i és que en aquella temporada havia rebut més d'una forta pilotada al «carnet de pare» (que és la forma sarcàstica amb la qual un dels companys de joc es referia als nostres òrgans genitals). Tant és així que a partir de llavors vaig jugar sempre amb una conquilla ben consistent per protegir-me'ls. La primera alarma havia saltat el dia que vaig ejacular semen amb sang. Passats uns dies el meu testicle dret tenia la mida d'una pilota de tenis.

Quan vaig començar a freqüentar els bordells masculins ja era pare i tenia parella femenina estable. Tenia un company de feina que era 12 anys més jove que jo amb qui un dia havia fet un 69. No cal explicar els detalls, però ell no va voler que allò tingués cap mena continuïtat ni de futur i, com que jo tenia ganes de més, vaig començar a freqüentar bordells masculins de forma irregular, hi anava de tant en tant. Podien passar mesos entre una visita i la següent. Van passar uns 16 anys abans que la meva parella em digués que no tenia gens d'interès a seguir mantenint relacions sexuals amb mi i que jo optés pels bordells masculins com a mitjà per apaivagar els meus furors quan anava calent. Vaig ser client de diversos bordells de Barcelona fins que vaig acabar al bordell on amb el temps vaig conèixer a en Lorenzo.

Ara tinc indicis clars i prou versemblants de què ella, la mare dels meus fills, ha mantingut i encara manté relacions amb algú altre. Imagino que va ser la causa per la qual em va dir que no volia més sexe amb mi.

Els bordells masculins de Barcelona eren (dic «eren» perquè ja no en queden, Internet ha pogut amb ells) en general llocs discrets i amb certa garantia higiènica, tot i que hi he agafat tant cabres, una vegada, com purgacions, un parell de cops. Però com passa sempre n'hi havia per a tots els gustos, des del bordell que et treia els diners sense contemplacions fins al que ho feia amb formes més elegants. Crec que els vaig recórrer tots, o almenys la majoria, fins que vaig començar que a estar cansat d'anar de bordell en bordell i de polla en polla. Consti que sempre que trobava un nano que em satisfeia repetia amb ell una temporada tan llarga com podia, però un es cansa de voltar per no trobar el que cerca. Primer vaig acabar anant sempre al mateix «centre de massatges» i en una segona fase vaig començar a fer passes per trobar un amant estable. A l'era d'Internet això darrer semblava que havia de ser fàcil. Així vaig conèixer alguns nois, un d'ells va ser qui va patir la meva ejaculació sanguinolenta. El vaig conèixer amb el nom d'Adolfo, vam quedar en un centre comercial que hi havia prop de casa seva que va ser on vam anar a passar una bona estona. Suposo que va quedar massa impressionat per la meva ejaculació vermellosa, ja que no el vaig veure mai més.

Quan vaig rebre el missatge d'en Luis (nom amb el qual coneixia llavors a en Lorenzo) el vaig trucar. Li vaig dir que estava molt agraït pel seu interès, li vaig explicar això de la infecció al testicle, i li vaig afegir que el veia una persona propera. Em vaig interessar per ell i em va comentar que tenia la mare malalta, que li volia enviar uns diners que li calien per pagar-se una cura i que no en tenia. N'hi vaig oferir, però no els va acceptar. A partir d'aquell moment ens vam mantenir en contacte, jo em preocupava per la seva mare i ell pel meu testicle. Recordo que l'ejaculació sangonosa es va produir a primers de novembre i que el metge no em va donar l'alta sexual fins a mitjans d'abril.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (3)

Lo que me avergonzaba de decir, el amor me lo ha hecho escribir.
Ovidio, poeta latino (43 ac-17 dc)
No recuerdo en qué momento nos intercambiamos los números de móvil. Sé que lo habíamos hecho, pero no puedo recordar con qué motivo. Eso permitió que Lorenzo me preguntara si estaba bien cuando hacía dos o tres semanas que había dejado de ir al burdel.

El hecho es que tenía una infección en un testículo y el médico me había prohibido las relaciones sexuales. Abstinencia absoluta hasta que me curara. No debía ni siquiera masturbarme. El médico me dijo que podía haber sido motivada por un golpe o un mal gesto que podía haberse producido durante el sueño, es decir, mientras dormía. Yo creí que era culpa del fútbol sala que entonces practicaba, también, semanalmente, y es que en aquella temporada había recibido más de un fuerte pelotazo en el «carné de padre» (que era la forma sarcástica con la que uno de mis compañeros de juego se refería a nuestros órganos genitales). Tanto es así que a partir de entonces jugué siempre con una coquilla consistente para protegérmelos. La primera alarma había saltado el día que eyaculé semen con sangre. Pasados unos días mi testículo derecho tenía el tamaño de una pelota de tenis.

Cuando empecé a frecuentar los burdeles masculinos ya era padre y tenía pareja femenina estable. Tenía un compañero de trabajo que era 12 años más joven que yo con quien un día había hecho un 69. No es necesario explicar los detalles, pero él no quiso que aquello tuviera ningún tipo continuidad ni de futuro y, como yo tenía ganas de más, empecé a frecuentar burdeles masculinos de forma irregular, iba de vez en cuando. Podían pasar meses entre una visita y la siguiente. Pasaron unos 16 años antes de que mi pareja me dijera que no tenía ningún interés en seguir manteniendo relaciones sexuales conmigo y que yo optara por los burdeles masculinos como medio para apaciguar mis furores cuando iba caliente. Fui cliente de varios burdeles de Barcelona hasta que acabé en el burdel donde con el tiempo conocí a Lorenzo.

Ahora tengo indicios claros y suficientemente verosímiles de que ella, la madre de mis hijos, ha mantenido y aún mantiene relaciones con otra persona. Imagino que fue la causa por la que me dijo que no quería más sexo conmigo.

Los burdeles masculinos de Barcelona eran (digo «eran» porque ya no quedan, Internet ha podido con ellos) en general lugares discretos y con cierta garantía higiénica, aunque en ellos haya pillado tanto ladillas, una vez, como purgaciones (gonorrea), un par de veces. Pero como ocurre siempre había para todos los gustos, desde el burdel que te sacaba el dinero sin contemplaciones hasta el que lo hacía con formas más elegantes. Creo que los recorrí todos, o al menos la mayoría, hasta que empecé que a estar cansado de ir de burdel en burdel y de polla en polla. Conste que siempre que encontraba un chico que me satisfacía repetía con él una temporada tan larga como podía, pero uno se cansa de dar vueltas por no encontrar lo que busca. Primero acabé yendo siempre al mismo «centro de masajes» y en una segunda fase empecé a dar pasos para encontrar un amante estable. En la era de Internet eso último parecía que debía ser fácil. Así conocí algunos chicos, uno de ellos fue quien sufrió mi eyaculación sanguinolenta. Lo conocí con el nombre de Adolfo, quedamos en un centro comercial que había cerca de su casa que fue donde fuimos a pasar un buen rato. Supongo que quedó demasiado impresionado por mi eyaculación rojiza, ya que no lo vi nunca más.

Cuando recibí el mensaje de Luis (nombre con el que conocía entonces a Lorenzo) lo llamé. Le dije que estaba muy agradecido por su interés, le expliqué lo de la infección en el testículo, y le añadí que lo veía una persona cercana. Me interesé por él y me comentó que tenía la madre enferma, que le quería enviar un dinero que necesitaba para pagar una cura y que no tenía. Le ofrecí dejárselo, pero no los aceptó. A partir de ese momento nos mantuvimos en contacto, yo me preocupaba por su madre y él por mi testículo. Recuerdo que la eyaculación sanguinolenta se produjo a primeros de noviembre y que el médico no me dio el alta sexual hasta mediados de abril.

.../...

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada