Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dissabte, 13 de setembre de 2014

Les mans --- Las manos

[Entrada 62]

Les mans


Crec que sobre les mans humanes hi ha moltes coses estudiades i escrites. Podem començar per la Quiromància que assegura que a les nostres mans hi ha escrita la nostra vida (passat, present i futur). L'única vegada que un d'aquests experts en el destí s'ha mirat les meves mans em va dir "On vas amb aquestes mans?"... No crec en el destí, crec que cadascú se'l forja.

Les ciències ocultes en general els donen molta importància (les imposicions de mans, per exemple). Sens dubte són les nostres extremitats més destacades: donar un cop de mà, cercar una mà amiga, tenir bones mans, i tantes altres expressions ho posen de manifest. Sense oblidar la de coses que fem amb elles. Per exemple, saludem amb les mans, ens acariciem amb les mans i de vegades el tacte d'una mà sobre el nostre cos té un força libidinosa brutal. Encara m'excita recordar l'efecte del tacte de les mans de meu darrer xicot sobre el meu escrot.

Potser per tot això les mans siguin objecte d'una forma o altre culte per part de molts de nosaltres. De fet m'agrada mirar-me les mans de les persones amb qui parlo. Em fixo en com són, com les mou, com han estat tractades per la vida i pel seu propietari...

A la meva adolescència en Raimon cantava La cançó de les mans:
De l'home mire
sempre les mans.

Mans de xiquet, ben netes,
mans de xiquet que es faran grans.
Mans que en la nit busquen
allò que no troben mai.

Mans dels que maten, brutes;
mans fines que manen matar.
Mans tremoloses, eixutes,
mans tremoloses,
mans dels amants.

Mans tan dures
dels que passen fam.
Mans tan pures
de quan érem infants.
Pot ser que li degui en aquesta cançó la meva descoberta de les mans i la seva importància.

Una abraçada






Las manos


Creo que sobre las manos humanas hay muchas cosas estudiadas y escritas. Podemos empezar por la Quiromancia que asegura que en nuestras manos está escrita nuestra vida (pasado, presente y futuro). La única vez que uno de estos expertos en el destino se ha mirado mis manos me dijo "¿Dónde vas con esas manos?"... No creo en el destino, creo que cada uno se lo forja.

Las ciencias ocultas en general les dan mucha importancia (las imposiciones de manos, por ejemplo). Sin duda son nuestras extremidades más destacadas: echar una mano, buscando una mano amiga, tener buenas manos, y tantas otras expresiones lo ponen de manifiesto. Sin olvidar la gran cantidad de cosas que hacemos con ellas. Por ejemplo, saludamos con las manos, nos acariciamos con las manos y a veces el tacto de una mano sobre nuestro cuerpo tiene un fuerza libidinosa brutal. Aún me excita recordar el efecto del tacto de las manos de mi último novio sobre mi escroto.

Quizá por todo ello las manos sean objeto de una forma u otro culto por parte de muchos de nosotros. De hecho me gusta mirarme las manos de las personas con las que hablo. Me fijo en como son, como las mueve, como han sido tratadas por la vida y por su propietario...

En mi adolescencia Raimon cantaba La cançó de les mans (la canción de las manos) que os he traducido:
Del hombre miro
siempre las manos.

Manos de niño, muy limpias,
manos de niño que creceran.
Manos que en la noche buscan
lo que no encuentran nunca.

Manos de los que matan, sucias;
manos finas que mandan matar.
Manos temblorosas, secas,
manos temblorosas,
manos de los amantes.

Manos tan duras
de los que pasan hambre.
Manos tan puras
de cuando éramos niños.
Puede que le deba a esta canción mi descubrimiento de las manos y su importancia.

Un abrazo.

2 comentaris:

  1. Un altre tema molt interessant, Josep, m'encanta. No sé si hi ha una quiromància seriosa, però tinc clar que la majoria dels que diuen llegir les línies de la mà són uns estafadors. Com ja et vaig dir, em fixo molt en les mans, i més d'una vegada he sentit un terrible desengany en contemplar unes mans que no es corresponen amb les expectatives que van néixer en contemplar la cara, hahaha. Crec que són la prova definitiva, el verdader document d'identitat. Em semblen també especialment impressionants les empremtes de les mans que apareixen pintades a les coves del Paleolític. D'altra banda, recordo especialment les mans de la meva àvia, dures i gruixudes mans de camperola i que, a més, tenien una habilitat sorprenent per cosir, i per a tots els petits detalls. Suposo que així era també la seva ànima. Impressionant la cançó la Raimon, colpidora, un meravellós descobriment, gràcies. Una forta abraçada, Josep, amb les mans obertes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha gent que es pren les coses seriosament i alguna vegada he conegut gent seriosa convençuda de que aquestes coses eren certes, però no he conegut cap persona que llegís les mans que em semblés de fiar...

      No coneixies la cançó d'en Raimon? A mi m'agrada força i com ja he dit em va ajudar a descobrir les mans dels altres que com bé dius diuen molt d'ells. Una cosa en què em fixo molt és com encaixen les mans quan els saludes, especialment la primera vegada que ho fan.

      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina