Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

diumenge, 21 de setembre de 2014

Qui recorda als armenis? --- ¿Quién recuerda a los armenios?

[Entrada 64]


Qui recorda als armenis?


L'imperi turc va entrar en guerra el novembre de 1914 [...] El 25 d'abril de 1915, l'elit armènia de Constantinoble va ser arrestada, deportada i assassinada. És l'inici del genocidi del poble armeniotomà dut a terme de forma premeditada i seguint ordres del govern dels Joves Turcs. El govern turc estava en mans de joves nacionalistes que veien en la guerra la possibilitat d'acabar amb minories que portaven temps revoltant-se. Més d'un milió de persones, gairebé la meitat de la població armènia de Turquia, va ser liquidada. El procés que culminà amb el genocidi tenia precedents com les matances hamadianes de 1894-1896 o les d'Adana de 1909, però no tenien la magnitud que adquirí l'intent de solució final del problema armeni, arran de l'entrada en guerra de Turquia. Existia una rebel·lió armènia que lluitava per la independència i comptava amb l'ajuda russa, però també hi havia unitats de militars armènies dins l'exèrcit turc. Aquestes van ser desarmades i integrades en batallons de treball. [...] Actualment el codi penal turc prohibeix parlar de genocidi armeni als seus ciutadans i si ho fan poden ser empresonats per difamar a la seva nació. Tanmateix, el Parlament europeu ha exigit a Turquia, el 1987 i el 2002, que el reconegui. El mateix Hitler, quan li qüestionaven que l'opinió pública alemanya no els permetria un genocidi contra els jueus, replicava: "qui recorda als armenis?". A principis de 2007 un nacionalista turc assassinà al periodista turc d'ascendència armènia Hrant Dink, perquè exigia que Turquia reconegués el genocidi armeni. L'assassí va ser fotografiat amb una bandera turca pels policies que l'havien detingut com si fos un heroi.

Fragment del llibre de Josep Pich Mitjana: Les dues guerres mundials i el període d'entreguerres (1914-1945)

Una abraçada






¿Quién recuerda a los armenios?


El imperio turco entró en guerra en noviembre de 1914 [...] El 25 de abril de 1915, la élite armenia de Constantinopla fue arrestada, deportada y asesinada. Es el inicio del genocidio del pueblo armeniotomano llevado a cabo de forma premeditada y siguiendo órdenes del gobierno de los Jóvenes Turcos. El gobierno turco estaba en manos de jóvenes nacionalistas que veían en la guerra la posibilidad de acabar con minorías que llevaban tiempo sublevándose. Más de un millón de personas, casi la mitad de la población armenia de Turquía, fue liquidada. El proceso que culminó con el genocidio tenía precedentes como las matanzas hamadianas de 1894-1896 o las de Adana de 1909, pero no tenían la magnitud que adquirió el intento de solución final del problema armenio, a raíz de la entrada en guerra de Turquía. Existía una rebelión armenia que luchaba por la independencia y contaba con la ayuda rusa, pero también había unidades de militares armenias dentro del ejército turco. Estas fueron desarmadas e integradas en batallones de trabajo. [...] Actualmente el código penal turco prohíbe hablar de genocidio armenio a sus ciudadanos y si lo hacen pueden ser encarcelados por difamar a su nación. Sin embargo, el Parlamento Europeo ha exigido a Turquía, en 1987 y en 2002, que lo reconozca. El mismo Hitler, cuando le cuestionaban que la opinión pública alemana no les permitiría un genocidio contra los judíos, replicaba: "¿quien recuerda a los armenios?". A principios de 2007 un nacionalista turco asesinó al periodista turco de ascendencia armenia Hrant Dink, porque exigía que Turquía reconociera el genocidio armenio. El asesino fue fotografiado con una bandera turca por los policías que lo habían detenido como si fuera un héroe.

Fragmento del libro de Josep Pich Mitjana: Las dos guerras mundiales y el período de entreguerras (1914-1945)

Un abrazo

6 comentaris:

  1. Terrible, espantós. Jo podria "entendre" que fa un segle el govern turc utilitzés el silenci com a estratègia per rentar-se les mans tacades de sang. Però, cent anys després, crec que no es pot culpar a un poble pels crims comesos pels seus avantpassats. Així que em sembla absurd que es mantingui encara aquesta prohibició. Però tinc entès que l'aigua dels rius Tigris i Eufrates, i el seu potencial hidroelèctric, són una riquesa que els turcs no estan disposats a perdre. Així que seguiran dient al món que "això ha sigut sempre nostre, i aquí no va passar res". Res de nou sota el sol. Una forta abraçada, Josep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Armènia, després d'aquest fet i de la desfeta de l'imperi Otomà a la Primera Guerra Mundial, va aconseguir la independència. Des del 1922 fins al 1936 va entra en l'òrbita de la URSS com a la República Socialista Federada Transcaucàsica i del 1936 a 1991 com a la República Socialista Soviètica d'Armènia. . El 1991 aconsegueix la independència. Tot i això, manté un conflicte amb Azerbaidjan des de l'any 1988 per la possessió del territori de majoria ètnica armeniana de Nagorno Karabakh. (segons hi diu ala Viquipèdia)

      És evident que sempre n'hi ha que estan pitjor, penso ara en el poble Kurt que viu sota el domini de quatre estats (Turquia, Síria, Iran i Iraq). Imagino que et referies en aquest territori en parlar del potencial hidroelèctric. Aquest territori (el Kurdistan) formava part del famós creixent fèrtil que és un dels llocs on se situa l'origen del Neolític.
      Evidentment cap d'aquests estats té el més mínim interès en què aquest poble es pugui reunificar i ser independent...

      Això no és més que un exemple, ja que aquest planeta és ple de situacions d'aquests tipus, Algunes força complexes i totes elles ben injustes...

      I Rajoy afirma en privat sobre aquest tema "Es que si me muevo me matan". Però ni no es mou morirà per si sol.

      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina
    2. Josep, em referia l'anomenada Armènia Occidental o Armènia Otomana, que és la part de l'Armènia històrica que va quedar dins de les fronteres turques. I, certament, la meitat sud d'aquest territori (incloses les capçaleres de les conques del Tigris i l'Eufrates i el llac Van) també és reclamada com a part del territori del Kurdistan. Desconec si hi viuen molts armenis actualment, perquè la majoria va emigrar als Estats Units. En fi, és aquest territori tan valuós per als turcs a què em referia. Una forta abraçada.

      Elimina
    3. Tens, raó, la major part del territori d'Armènia va quedar dins de Turquia. L'estat actual armeni només inclou una part (que no arriba al 50%) del territori de l'Armènia d'abans de la Gran Guerra de 1914-1918.

      El que no he pogut aclarir quin és l'espai de territori que compartien els Kurds i la antiga Armènia, però m'ha sembla que hi ha un espai força important on van conviure els dos pobles i que coincideix amb les capçaleres de Tigris i Eufrates i la zona del llac Van. Tot i que he vist certa disparitat en els mapes del Kurdistan, fins i tot hi ha qui el situa pel sud de la vella Armènia.

      Alguns historiadors comenten que una de les dificultats dels tractats de pau del final de la Gran Guerra va ser l'intent de delimitar els territoris segons els pobles que els habitaven que proposava Wilson en els seus 14 punts. El punt 12 deia "Independència dels pobles no turcs de l’Imperi otomà, i internacionalització de l’estret dels Dardanels." Suposo que aquest cas d'Armenis i Kurds és un del casos on era difícil establir les fronteres.

      Moltes gràcies per l'aclariment.

      Una altra abraçada.

      Elimina
  2. Tantos genocidios hay en el mundo que es preferible no hablar de ellos porque en cada continente y no sé si en cada país no haya habido uno. Lo que pasa que el ser humano es un animal complejo, de cuyo raciocinio nos jactamos pero muchas veces dejamos de usarlo.
    Besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estoy muy de acuerdo contigo, creo que estas cosas no hay que olvidarlas puesto que hacerlo nos puede llevar a esto: El mismo Hitler, cuando le cuestionaban que la opinión pública alemana no les permitiría un genocidio contra los judíos, replicaba: "¿quien recuerda a los armenios?"... O a poder frivolizar: otro genocidio, vaya, que pena.

      Creo que hay que refrescar la memoria de la humanidad y ver a lo que nos lleva nuestra codicia, nuestra brutalidad, nuestra intolerancia, etc.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina